REVOLUCION FRANCESA

  • Estats generals

    Estats generals
    En 1788, la gravetat de la situació va obligar a Luis XVIa cridar novament a Nécker, aquest va suggerir al rei la convocatòria dels Estats Generals (una assemblea formada per representants del clergat, la noblesa, i el tercer estat), exigida també pel poble.
  • Personatges relevants de la Revolució Francesa

    Personatges relevants de la Revolució Francesa
    Lluís XVI de França.
    María Antonieta.
    Carles X.
    Jacques Necker.
    Voltaire.
    Maximilien de Robespierre.
    Camille Desmoulins.
    Maximilien Robespierre.
    Jean-Paul Marat.
    Georges-Jacques Danton.
    Jacques-René Hébert.
    Emmanuel-Joseph Sieyès.
    Montesquieu.
    Rousseau.
    Napoleó Bonaparte.
    Charlotte Corday.
    Jacques Pierre Brissot (girondí).
  • Les causes de la Revolució Françesa

    Les causes de la Revolució Françesa
    El descontent del poble per la mala gestió del rei.
    La pujada del preu del pá per les males collites.
    Presa a la Bastilla.
    El rigor de l'absolutisme.
    Les desigualtats del règim feudal.
    La misèria i marginació del poble pla.
    Els ideals de la Il·lustració.
  • Els jacobins

    Els jacobins
    Eren els membres del grup polític de la Revolució francesa anomenat Club dels Jacobins, la seu dels quals es trobava a París, en el convent dels frares dominics (coneguts popularment com a frares jacobins) del carrer Saint-Vaig honorar.
    Eren republicans, defensors de la sobirania popular, per tant propugnaven el sufragi universal; la seva visió de la indivisibilitat de la nació els portava a defensar un estat fort i centralitzat.
  • Assemblea Nacional i les quatre decisions

    Assemblea Nacional i les quatre decisions
    Va ser la primera assemblea constituent de França. Formada a partir de l'Assemblea Nacional, va ser proclamada el 9 de juliol de 1789, en els inicis de la Revolució francesa. L'Assemblea va prendre innombrables mesures que van canviar profundament la situació política i social del país. Entre elles, destaquen l'aprovació de la declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, la supressió del feudalisme, l'apropiació dels béns de l'Església i la Constitució Civil del Clergat
  • La presa de la Bastilla

    La presa de la Bastilla
    La presa de la Bastilla es va produir a París el dimarts 14 de juliol de 1789. A pesar que la fortalesa medieval coneguda com la Bastilla només custodiava a set presoners, la seva caiguda en mans dels revolucionaris parisencs va suposar simbòlicament la fi de l'Antic Règim i el punt inicial de la Revolució Francesa.
  • Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà.

    Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà.
    Després que el 4 d'agost, en una frenètica sessió nocturna, la noblesa i el clergat rivalitzaran per demanar l'abolició dels seus privilegis, l'Assemblea Nacional aprova la Declaració, el primer article de la qual estableix que «els homes neixen i viuen tots iguals en drets».
  • Marxa sobre Versalles.

    Marxa sobre Versalles.
    Davant la resistència del rei a sancionar la Declaració de Drets, i mobilitzades per la carestia de la vida, les dones del mercat dels Trobis encapçalen una marxa sobre Versalles que desemboca en l'assalt al palau real. Lluís XVI i María Antonieta accedeixen a acompanyar de tornada a París a la torba per a instal·lar-se en les Tullerías
  • Primera Constitució

    Primera Constitució
    La Constitució francesa de 1791, la primera constitució escrita de la història francesa, va ser promulgada per l'Assemblea Nacional Constituent el 3 de setembre de 1789 i acceptada per Lluís XVI. ​ Contenia la reforma de l'Estat francès, quedant França configurada com una monarquia constitucional.
  • Els girondins

    Els girondins
    És el nom donat a un grup polític moderat i federalista de l'Assemblea Legislativa i de la Convenció Nacional francesa, que estava compost per diversos diputats procedents de Gironda. Pertanyien, en la seva majoria, a la burgesia provincial dels grans ports costaners. Els principals líders són Brissot i Roland. Així, els contemporanis parlen essencialment de brissotinos i rolandistas o rolandinos.
  • Cop d'estat de Napoleó

    Cop d'estat de Napoleó
    En 1799, Napoleó Bonaparte, prestigiós general de la Revolució, va donar un cop d'estat que va acabar amb el règim del Directori. Va ser nomenat Primer Cònsol, més tard, Cònsol Vitalici (1802). En 1804, es va autoproclamar Emperador dels francesos.