-
Period: to
Revolució Russa
-
Diumenge Sagnant
Diumenge sagnant Les tropes tsaristes obren foc contra una manifestació pacífica de treballadors a la ciutat de Sant Petersburg, després de que aquests presentessin al tsar un conjunt de reivindicacions. -
Vaga general
El Partit Social-Demòcrata convoca una vaga general que immobilitza el pais que acaba amb la promesa per part del tsar de una constitució. -
Creació de la Duma
Duma La primera duma va començar a funcionar el juliol de 1906, va portar de nou a un grup significatiu de socialistes moderats i dels dos partits liberals, que demanaven reformes més àmplies. -
Revolució febrer
La revolució de febrer s'inicia amb una vaga general i amb l'insurrecció de l'exèrcit, provocada per la situació precària de Rússia desde la seva participació a la Primera Guerra mundial desde 1914. El Tsar abdica, i el poder queda en mans de la DUMA, que nomena un govern provisional amb el Príncep Livov (aristòcrata liberal) com a líder. S'apliquen algunes reformes, com el sindicat de treballadors, però malgrat tot no treuen a Rússia de la 1a GM. Els Soviets i Govern provisional es distancien. -
Tesis d'Abril
Tesis d'abril.Lenin, amb un discurs molt radical, torna de l'exili amb l'obectiu de liderar el soviet de St. Petersburg. El dia 7 publica "les Tesis d'Abril". -
Kerenski al govern provisional
Govern provisional El príncep Livov, fins llavors el líder del govern provisional, és destituit i substituït per Kerenski, esserita més progressista. Una vegada arriba al poder, decideix enfrontar-se amb els soviets i el partit bolxevic, amb l'intenció de derrotar-los. -
Intent de cop d'estat
El cap de l'exèrcit rus, el general Kornilov, amb el lideratge de Kerenski del Govern provisional, va intentar reconduir la situació mitjançant un cop d'estat i la instauració d'una dictadura militar tsarista. Tot hi fracassar, va fer dubtar de la debilitat del govern de Kerenski, que va recórrer als soviets per aturar la maniobra contra-revolucionaria. -
Decisió del partit bolxevic
La direcció del partit bolxevic aposta pel discurs revolucionari de Lenin, distanciant-se de les idees de Kamenev, l'altre òrgan important en el partit. Trotski, el líder del soviet de St. Petersburg i home de confiança de Lenin, aposta per una presa de poder per part dels òrgans populars, els soviets, amb l'objectiu de boicotejar al govern de Kerenski. -
Revolució d'octubre
Revolució Octubre La revolució comença amb l'insurrecció en la que els obrers, armats per l'exèrcit, intenten enderrocar el palau de l'hivern, prèviament de la dinastia dels tsar, on s'hi havia instal·lat el govern provisional. A partir d'aquest moment, la revolució s'exten a altres nuclis industrials del pais. -
Extesió revolució
Els bolxevics controlen una part important del pais, tot hi que les forces tsaristes segueixen tenint par de poder. -
Eleccions per l'Assemblea Constituient
En aquestes eleccions, els esserites fan la majoria de vots, tot hi haver estat els bolxevcs qui van fer fora al partit provisional i iniciar la revolució. Els bolxevics volen supervisiar totes les propostes que els esserites fagin, i devant de la negació d'això per part d'aquests últims, decideixen tancar l'assemblea constituient mitjançant un cop d'estat, amb el que guanyen gràcies al poder de l'exèrcit i al control de les grans ciutats. -
Esclat Guerra civil
En aquesta guerra hi lluiten l'exèrcit roig, format per militars lleials a la revolució, amb el lideratge per part de Trotski, i l'exèrcit blanc, amb el suport de la burgesia, dels tsar, de la pagesia acomodada, i amb el suport indirecte de França i Regne Unit. -
Creació Internacional Comunista
[III Internacional ](<a href='http://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/1910s/iv-19.htm)' >III Internacional</a> La Internacional Comunista va ser una organització comunista internacional fundada per iniciativa de Lenin i el Partit Comunista de Rússia (Bolxevic), que agrupava als Partits Comunistes dels distints països, i l'objectiu del qual era lluitar per la superació del capitalisme, l'establiment de la Dictadura del Proletariat i de la República Internacional dels Soviets, la completa abolició de les classes i la realització del socialisme, entre d'altres. -
Final de la guerra civil
[Guerra Civil](Posteriormente, la guerra civil se confundirá con la intervención de las potencias aliadas en favor del Ejército Blanco y la guerra ruso-polaca (19120-1921). Para 1921, el gobierno bolchevique controlaba prácticamente el territorio del nuevo país que en 1922 recibirá el nombre de Unión de Repúblicas Socialistas Soviéticas.) Finalment, el govern bolxevic controla quasi completament el territori del pais. A partir d'aquí, hi haurà una estatalització de l'economia. -
Creació de la NEP
NEP. El Partit Bolxevic (PCUS), una vegada acabada la guerra, fan el X Congrés, on es debat el paper de l'estat en l'economia, i es conclou amb la creació de la NEP, una nova política econòmica amb els objectius de millorar la qualitat de vida de la població i afeblir els sectors contra-revolucionaris. -
-
Mort de Lenin
La mort de Lenin Lenin, el cap de la revolució comunista, mor. Dins del PCUS, apareix un debat successori entre Trotski, de l'ala esquerra del partit, i Stalin, amb el suport i aliances de l'ala esquerra. Es crea la Constitució del 1924 de la Unió Soviètica, on es defineix com una república federal.
