-
il·lustració
Corrent de pensament que predominaba a frança. Les idees de diferents il·lustrats (Voltaire, Rousseau, Montesquieu...) sostenien que el coneixement humà podia combatre l'ignorança, la superstició i la tirania per aconseguir un món millor. Es va estendre per tot europa i les seves colonies. -
Causes de la revolució francesa
França era una monarquía absoluta on els seus governants eren Luis XVI i María Antonieta. França, Tenia una economia bastant pobre. Els gastos militars i les males collites van crear una situació on el poble es moria de gana i el rei i la noblesa tenia tota mena de luxes, endeudant més a l'estat. -
Com estava dividida la societat? (tercer estat)
Tercer estat: Era compost per el 97% de la població. Estaba la Burguesía (comerciants rics, medics, artesans…) i els camperols. No tenia poder polític ni drets i pagaven tots els impostos. Realitzaven els pitjors treballs. La burguesía necesitaba tindre accés al poder per manejar un estat centralitzat per protegir e impulsar les seves activitats econòmiques -
Com estava dividida la societat? (Primer i segon estat)
Estaba dividida en 3 estats: Primer estat: Era l’església i no pagava impostos. Rebien una decima part del producte de les cuites dels camperols. Només ells podien legalitzar casaments, naixements i funerals.
L’educació estava en les seves mans. Segon estat: Eren els nobles. Tampoc pagaven impostos i els camperols els hi pagaven tributs i només els hi podien vendre les cuites a ells. -
Estats generals (segona part)
El clero i la noblesa volien un vot per estament, mentres que el poble volia un vot per cap ja que permitia més igualtat a la votació. El tercer estat va permetre que diputats de la noblesa i el clero s’uneixin a ells. Despreś de que 2 nobles i 149 persones del clero s’uneixin al tercer estat, el rey va tancar la sala i va prohibir l’entrada al poble. -
Estats generals (Primera part)
La població va anar a Versalles a queixar-se ja que es morien de gana.
Per poder aixecar el greu dèficit pressupostari el rey va declarar a l’estat en bancarrota i va convocar els estats generals, un parlament medieval que no es convocava des de feia 174 anys. Era una asamblea on els diputats de la noblesa, el clero i el poble (tercer estat) s’ajuntaven. -
Assemblea Nacional
Els diputats del tercer estat van decidir constituir-se en una nova assemblea i van trobar un nou lloc de reunió, la sala del joc de pilota de versalles. Aquesta nova assemblea es va nombrar assemblea nacional. El poble de Paris, va respatllar als seus representants i van assaltar la fortalesa de Bastilla. Marat, un médic que tenía un periòdic de gran èxit es va convertir en la veu de la revolució. -
Assemblea Nacional (segona part)
El rey va acabar cedint i va convidar a la noblesa i al clero a unir-se a l’assemblea nacional la qual va adaptar el seu nom a assemblea constituent. Algunes de les tasques que va fer aquesta nova assemblea van ser: L'aprovació de la declaració dels drets de l’home i el ciutadà, la supressió del feudalisme, la redacció d’una constitució etc…
En aquesta assemblea, es sentaven a la dreta els que volien una monarquia parlamentària i a l’esquerra els que volien una república. -
Revoltes a Versalles
A finals de 1789, el rey estaba formant les seves tropes. Periodistes amb Marat al capdavant van alentar a la gent perquè reacciones i la gent va començar a acampar i realitzar revoltes a Versalles. Fins hi tot, un grup de dones van entrar al palau i va decapitar a membres de la guardia.
Llavors, van obligar al rey a viure a paris. L'assemblea constituent aconsegueix aprovar la constitució. Finalment, França es torna una Monarquía constitucional on la sobirania pertany a la nació i no el rey. -
El pla del rey
El pla de rey era escapar del palau de les Tulleries i anar a la frontera més propera, Austria. Per fer-ho, esperen a que sigui de nit i es disfressen de criats. Quan estaven a prop de la frontera son descoberts i són apresats. -
Guerres i eleccions
Augmentava la tensió a França ja que anava perdent territoris.
El nou parlament escollit estava format per els Jacobins (lliderats per Robespierre) i els girondins proclamen França com a una república.
Finalment el rei i la reina son condemnats a mort per guillotina. -
Guerres i eleccions
Amb els reis apresonats i per por a un atac imminent, l'assemblea s’anticipa i declara la guerra a Austria.
El 10 d’agost de 1792 les masses assalten el palau de les Tulleries i l’assemblea suspèn les funcions constitucionals al rei. L’assemblea convoca unes eleccions per configurar amb el sufragi universal un nou parlament anomenat convenció nacional. -
La mort de Marat
La revolució s'havia radicalitzat. Durant aquest període es produeix un ajustament de comptes entre els Jacobins radicals i els Girondins moderats.
Marat, parla en contra els moderats i publica en el seu periòdic llistats sobre possibles traïdors a la revolució. Aixó portaria a la mort de Marat i es convertiria en una llegenda dels radicals. -
El regnat del terror
El poder legislatiu estava en mans de la convenció mentres que el poder executiu estava en mans del nou comité de salvació pública lliderat per Robespierre.
Els Jacobins van desatar el regnat del terror entre 1793 i 1974, un tipus de dictadura jacobina. -
El regnat del Terror (segona part)
L'experiment república francès va evolucionar en un regimen terrorista i entre 10000 i 40000 persones van ser guillotinades per acusacions d’activitat contrarevolucionàries.
Mentrestant, en una guerra en la frontera, Napoleón, un jove general guanya unes quantes lluites. -
El gran terror
Els líders revolucionaris van ser acusats i condemnats per els seus rivals i per aspirar a una dictadura personal.
Robespierre, proposa més terror com un camí a la virtut mentres que Danton creu que es el moment d’acabar amb el terror. En conseqüència, guillotinen a Danton. Augmenta el número d’execucions el qual es coneix com el gran terror. Per acabar amb el terror, guillotinen a Robespierre, lo qual funciona però no acaben amb les revolucions. -
La nova constitució
Finalment, en un intent per moderar tot, s’elabora una nova constitució que tornava als principis de la constitució monàrquica de 1791.
Les dos novetats principals era que el poder legislatiu estava format per 2 càmeres seguint el model britànic i que l’executiu era integrat per 5 persones que formarien el directori, el nom amb el qual es coneixeria al nou règim republicà. -
Napoleó emperador
El director, va ser una fase entre 1795 i 1799 de caràcter moderat. Es caracteritza per la distensió entre els directors i una greu crisi econòmica.
Napoleó, retornat d’una campanya a Egipte va trobar una motivació per donar un cop d’estat en 1799. Es va fer proclamar primer cónsul de la república i comença la fase política del consolat. En aquesta etapa es va restablir l’ordre intern i l’economia va tornar a créixer.
Finalment en 1804 Napoleó es va proclamar emperador. -
Revolució Francesa
Canvi politico-social més important a europa durant el segle XIV on es va erradicar l'antic regim e insalar un nou regim on la burgesia era la força politica dominant.