-
El congrés de Viena- Jean-Baptiste Isabey
El congrés fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per Klemens Wenzel von Metternich. Va tenir lloc a Viena, de l'1 d'octubre de 1814 al 9 de juny de 1815. El seu propòsit era redibuixar el mapa polític del continent després de la derrota napoleònica francesa de la primavera prèvia, i intentar controlar i eliminar les revolucions liberals que es pogueren produir mitjançant l'establiment de tot un seguit de monarquies absolutes arreu d'Europa. -
La massacre de Quios- Eugène Delacroix (Museu del Louvre)
La massacre va ser perpetrada pels otomans contra la població grega de Quios. L'illa era una de les més riques i els grecs van intentar unir-la a la seua causa, però l'Imperi otomà no ho va permetre. Després del desembarcament d'un miler de grecs, la Sublim Porta va enviar 45000 homes per a reconquerir i arrasar l'illa. Així, havien de matar a tots els homes de més de dotze anys, a totes les dones majors de quaranta i a tots els xiquets de menys de dos, mentre que la resta podien ser esclaus. -
La llibertat guiant el poble- Eugène Delacroix (Museu del Louvre)
Representa les Tres Glorioses, les jornades (27, 28 i 29 de juliol) durant les quals hi va haver una sublevació popular, coneguda com la Revolució francesa de Juliol, contra el rei Carles X de França. Aquesta revolta havia estat causada per la instauració, per part de Carles X, d'una sèrie de lleis repressores i lliberticides, per augmentar el seu poder personal, i a conseqüència de la revolta va ser substituït per Lluís Felip I, en la Monarquia de Juliol, que havia de considerar més el poble. -
Lamartine davant de l'Hotel Ville de París- Henri Félix Emmanuel Philippoteaux (Museo Carnavalet)
Es va proclamar la República i, al costat de la tricolor, es va penjar la bandera roja a l'ajuntament de París. Els revolucionaris van irrompre i van exigir que es convertira en la bandera nacional. Alphonse de Lamartine, va reaccionar considerant que no podia adoptar-se perquè havia sigut un símbol d'enfrontament entre ciutadans francesos. Lamartine va guanyar però en efecte, uns mesos més tard la bandera roja desapareixia, i Napoleó liquidava la República i proclamava el Segon Imperi francés. -
Entrada de Garibaldi a Nàpols- Franz Wenzel Schwarz ( Museo civico di Castel Nuovo)
Garibaldi organitza una expedició destinada a annexionar el regne borbònic. Al maig, inicia amb uns mil voluntaris la seua campanya a Sicília, i ocupa Calàbria i Nàpols, després d'unir-se-li milers de voluntaris. Després d'enfrontaments, els napolitans comencen a retirar-se i el 2 d'octubre el seu últim contingent és destruït. La batalla acaba i el regne de Nàpols perd la independència, Garibaldi entraria amb tren a Nàpols el 7 de setembre proclamant-se dictador de las dos Sicilias. -
Proclamació de l'Imperi alemany- Anton von Werner (Palacio de Versalles)
Guillem I va ser proclamat emperador d'Alemanya a la Sala dels Espills del Palau de Versalles parisenc. La proclamació va tindre lloc durant la guerra franc-prussiana i buscava humiliar al poble gal en el seu propi territori. El seu ascens al tron germànic va significar la proclamació del Segon Imperi Alemany, la consolidació de la nació com a gran potència europea i va donar pas a un període d'esplendor d'aquest país durant el qual van florir les arts, les ciències i la indústria.