-
1301
MALS ANYS
A partir de l'any 1301 comença a predominar en la península Ibèrica una època de crisis on les collites disminuïen dràsticament, escassejava la mà d'obra i l'artesania, a més hi predominava la séquia. Així doncs, va començar la crisi agrària.
Tot i això, el comerç va ser la part menys afectada per aquesta crisi imparable. -
1309
PAPAT D'AVINYÓ
Aquest va ser un conflicte que s'originà entre el rei Felip IV de França i el papa Bonifacio VIII.
Felip IV intentà retallar els ingressos eclesiàstics. A aquest el van excomunicar, però tot i això aconseguí empresonar al papa amb acusacions de bruixeria. Un temps després el papa morí després d'aconseguir sortir de la presó.
Aprofitant la situació, Felip IV va nomenar papa a Clemente V i traslladar la Sede principal a la ciutat francesa d'Avinyó. -
1325
CORONA DE CASTELLA - ALFONS XI
En l'any 1325 termina la minoria d'edat del rei Alfons XI, decideix agafar el tron de Castella per posar fi a la independència de les ciutats i corts tot col·laborant amb els nobles aconseguint la pacificació del regne i combatin als Benimerins que amenaçaven l'estret de Gibraltar. Finalment, aconseguí la submissió de la noblesa en un acord i després, va ocupar-se del problema de l'Estret, derrotant als Benimerins en la batalla de El Salado.
El rei morí a causa de la Pasta negra. -
1328
MORT DEL REI CARLES IV
L'enemistat entre França i Anglaterra fou causada per diferents conflictes que posteriorment donen lloc a la guerra dels 100 anys, però un punt clau en la història fou la mort del rei Carles IV de França.
Aquest, al no haver-hi un successor directe, el més pròxim al tron era el rei Eduard III (el seu) però els francesos no ho acceptaren i posaren el tron al seu cosí Felip VI de Valois.
Això va provocar que els anglesos comencessin a reclamar el tron de França. -
1337
ESCLATA LA GUERRA DELS 100 ANYS
La Guerra dels 100 anys fou causada també, per altres situacions socials;
El desig d'independència d'un comptat vassall de França.
Els interessos comercials que tenien uns i altres.
El malestar entre els països per la possessió del rei Anglès d'unes terres a França, que com a conseqüència implicava que aquest es transformes en vassallatge que imposava una certa obediència (mai arribà a passar). Quan el rei Felip VI de França confisca el Ducat d'Aquitània (jurisdicció feudal) la guerra esclata. -
1366
INICI DE LA GUERRA TRASTÀMARA
Com a conseqüència de la prematura mort d'Alfons XI, el rei Pedro I fou coronat.
Quan el rei es considerà autosuficient, prescindí dels seus serveis i decidí governar personalment.
La política que va organitzar va causar grans beneficis econòmics, però va posar en contra seva a la noblesa que tenia als càrrecs que abundaven de riquesa i poder.
Els nobles s'ajuntaren juntament amb els germanastres de Pedro I, Enric i Fadrique, sent derrotats (1353).
Enric es va haver de refugiar a França. -
1369
GUERRA DE TRASTÀMARA - ENRIC II
El rei, Pedro I decideix eliminar a la noblesa conflictiva política.
A causa dels seus pactes amb Anglaterra en la Guerra dels Cent Anys, Pedro I decidí atacar la Corona d'Aragó.
El rei d'Aragó, aconseguí l'ajuda de mercenaris francesos que venien comandats pel germanastre fugit: Enric de Trastàmara. Aquest, decidí donar suport als aragonesos amb la condició que aquests l'ajudessin a convertir-se en rei de Castella, finalment resultaren victoriosos i coronaren a Enric II. -
1369
MORT DE PEDRO I - FI DE LA GUERRA TRASTÀMARA
Pedro I reforçà les seves tropes, tot i això, estava perdent suport social a causa de l'excessiu autoritarisme; a més s'havia quedat sense fons, al no poder pagar als mercenaris anglesos, aquests l'abandonaren.
Enric II va contraatacar apoderant-se una bona part del regne.
La derrota en la confrontació, obligà a Pedro I a refugiar-se en el castell de Montiel, però Enric II, fent-li pensar que podria fugir, li va fer sortir matant-lo personalment. -
1377
CISMA D'OCCIDENT I RESOLUCIÓ DEL CONFLICTE DEL PAPAT
Quan el papat intentà restablir la Sede d'Avinyó a Roma es va produir el Cisma d'Occident, l'església es dividí i va haver-hi dos papes, un a Roma i l'altre a Avinyó.
A Avinyó, els papes mantingueren una cort i una administració fastuosa a costa dels Impostos del poble i l'església implantà la venda d'indulgències.
Aquesta situació perdurà fins al 1418 fins que finalment el conflicte es resolgué amb l'elecció d'un únic papa; Martí V. -
1379
JOAN I
El regnat d'Enric II, va satisfer les promeses als nobles que un com li oferissin suport. Tornà a confiar en els jueus i va afavorir a la recuperació després de tan llarga guerra.
No va haver-hi tanta sort amb Joan I, el seu fill i hereter, que tenia ambicions hegemòniques respecte a tota la península Ibèrica, el que li portà a atacar a Portugal, sent derrotat en 1385.
Causant altres revoltes i pactes favorables.
Finalment mort prematurament i Enric III fou coronat. -
1434
PESTA NEGRA I MALALTIES
La pobresa i la fam de la península va fer que la mortalitat ascendís notòriament ajudant a la disminució de la fam, marcant sobretot l'any 1434 i el 1361 amb l'aparició de la Pasta Negra.
A més de les epidèmies que ajudaven a la creació de noves malalties de gran gravetat que influïen encara més en tota la crisi que afrontava la península. -
1468
ISABEL LA CATÒLICA
Després de molts conflictes, i reis passats pel tron de Castella va arribar el moment d'Isabel.
Isabel fou oferida pel tron, tot i que aquesta el va rebutjar, ja que es negava a ser tractada com una marioneta igual que el seu germà Alfons.
Tot i això, va fer que el rei (germanastre), desheretés a la seva pròpia filla Joana i la posés a ella en primer lloc a la línia successòria, a canvi que el marit de la futura reina fos escollit per Enric IV; Tractat dels Toros de Guisando. -
1469
MATRIMONI D'ISABEL
Isabel, que en secret havia rebut el suport del rei Joan II d'Aragó, ja tenia concertat el matrimoni amb el seu cosí Fernando, hereter del tron del seu pare.
Es casà clandestinament, sense permís del rei de Castella.
Arran de la boda, quedà clar la total aliança d'Isabel amb la Corona d'Aragó.
El matrimoni entre Isabel i Fernando invalidava el Tractat dels Toros de Guisando i, per tant, tornava a convertir a Joana en l'heretera. -
1475
FI DE LA GUERRA DELS 100 ANYS
La Guerra dels 100 anys va perdurar en la història creant molts conflictes, però aquesta no es va acabar fins que Lluís XI de França i Eduard IV d'Anglaterra firmessin el tractat de Picquigny. -
1476
UNIÓ ENTRE ARAGÓ I CASTELLA
A la mort del rei (1474) Isabel es coronà reina de Castella i el seu marit Fernando rei consort.
Per aconseguir suport, Joana es casà amb el rei Alfons V de Portugal, el qual firmà una aliança amb França. Llavores es va establir un joc de forces que podia marcar el futur d'una gran part d'Europa occidental.
La victòria d'Isabel i Fernando sobre les tropes portugueses en la Batalla de Toro, 1476, va conduir la unió dinàstica amb Aragó i Castella. -
1486
CRISI SOCIAL I FI DE LES REMENCES
La situació de crisis la península va obligar als camperols a abandonar les seves pròpies terres, ja que, els nobles van començar a intensificar l'explotació del mateix camperol, imposant més exigència en la producció i apropiant-se més de la poca producció per tal d'augmentar la disminució que afectava als ingressos. Per no dir la remença que aquests havien d'oferir per l'abandonament. Tot això va donar lloc a guerres i altres conflictes.
Finalment el 1486 es va alliberar de les remences. -
1486
RECUPERACIÓ AGRÀRIA
La recuperació agrària no es realitza fins a l'aparició abundant del cereal i els nous sistemes d'explotació agrària.
Sorgeixen regions especialitzades en diferents conreus com el cultiu d'oliva. La presència notòria de moriscos i pagesos amb gran iniciativa va afavorir una àmplia renovació de l'agricultura en la Corona d'Aragó, a més de la d'horticultura intensiva.
Això, va poder reiniciar el gran comerç que s'expandiria considerablement donant lloc a nous productes a l'abast d'altres llocs.
