-
Period: to
La societat estamental.
La societat estamental era la forma d'organització social característica de l'antic règim. Es basa en el vassallatge i el feudalisme. Està dividida en 3 estaments: la noblesa (on hi ha el rei), l'Església i el tercer estat (la resta de la societat, anomenat també poble o estat pla. Aquest tercer estat estava majoritàriament per camperols, sota les ordres del Rei, del noble o del clergue. Els privilegiats argumentaven la seva postura pel dret diví. -
Period: to
La Il·lustració.
Corrent filosòfic, political i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme, i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.Va aparèixer a França, al Regne Unit i a Alemanya a finals del segle XVII. Després es va estendre a altres parts d'Occident durant el segle XVIII, anomenat el segle de les llums. L'intens impuls demogràfic i econòmic i l'eclosió del pensament il·lustrat van obrir les portes a una època de revolucions burgeses. -
"The Bill of Rights"
La Carta de drets o Declaració de drets ("Bill of Rights") és un document redactat a Anglaterra el 1689, que va imposar el Parlament anglès al príncep Guillem d'Orange, per a poder succeir al rei Jaume II. El propòsit principal d'aquest text era recuperar i enfortir certes facultats parlamentàries ja desaparegudes o molt canviades durant el regnat absolutista dels Stuart (Carles I i Carles II. -
La Revolució Industrial.
Procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta. Aquesta revolució va marcar una ruptura en el curs de la història i va transformar els agricultors i ramaders en manipuladors de màquines. La Revolució Industrial va modificar les bases econòmiques de la societat i es va fomentar la producció industrial.va aparèixer una nova classe social, la classe obrera, que va sorgir amb el maquinisme. -
Declaració d'Independència dels EUA.
La Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica és un document redactat pel segon Congrés Continental a la Cambra Estatal de Pennsilvània (ara Saló de la Independència) de Filadèlfia el 4 de juliol de 1776 que va proclamar que les Tretze Colònies nord-americanes, llavors en guerra amb el Regne de la Gran Bretanya, s'havien autodefinit com a tretze nous estats sobirans i independents i ja no reconeixien el domini britànic, i ara formaven una nova nació: els Estats Units. -
La Revolució Francesa.
La Revolució Francesa es considera el model de revolució política de la època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat. El poble tenia el convenciment que el rei, l'11 de juliol, atacaria als manifestants que s'estaven reunint davant l'ajuntament per protestar. Els sectors populars van agafar armes de foc per a defensar la revolució i van robar la pólvora guardada a la Bastilla, fortalesa on arrestaven els detinguts polítics. -
Cop d'Estat de Napoleó.
Durant la seva estada a Egipte, Bonaparte va seguir de prop els afers europeus, obtenint informació principalment dels diaris i dels despatxos que li arribaven irregularment. El 23 d'agost va decidir embarcar cap a França, aprofitant una relaxació temporal del bloqueig als ports francesos per part de la flota britànica. -
Period: to
El règim de Napoleó Bonaparte.
Napoleó Bonaparte fou un militar i home d'estat francès i general de l'exèrcit durant la Revolució francesa. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. -
L'invasió d'Espanya.
A la part d'Espanya ocupada pels exèrcits francesos es va establir un estat satèl·lit del Primer Imperi francès encapçalat pel rei Josep I, germà de l'emperador Napoleó.
El territori espanyol que els francesos no van poder conquerir va proclamar Ferran VII com a rei i va lluitar al costat de Regne Unit i Portugal per expulsar els exèrcits napoleònics de tota la Península Ibèrica. -
Period: to
La unificació d'Alemanya.
La unificació d'Alemanya fou un procés polític dut a verme al segle XIX, que va portar a l'agrupació en un únic estat dels diversos estats alemanys, esdevenint l'Imperi Alemany. Abans de la formació d'un Estat nacional unificat, el territori d'Alemanya es trobava dividit en un mosaic polític de 39 Estats. Entre ells destacaven, per la seva importància econòmica i política, l'Imperi Austríac i el Regne de Prússia. -
Manifest Comunista.
El Manifest Comunista (en alemany, "Manifest der Kommunistischen Partei") fou el programa teòric i pràctic destinat a la publicitat de la Lliga Comunista, una organització obrera internacional. Va ser redactat el novembre de 1847 per Karl Marx i Friedrich Engels, per encàrrec del partit. Publicat inicialment en alemany el 21 de febrer de 1848 però no va veure la llum a Anglaterra fins al 1850. -
El canal de Suez.
El Canal de Suez és un canal artificial que enllaça el mar Mediterrani amb el mar Roig a través de l'Istme de Suez i aïllant la península del Sinaí. El canal, que des de 1957 es troba en territori egipci, fou construït per Ferdinand de Lesseps entre els anys 1859 i 1869. -
Comuna de París.
El terme Comuna de París es referia originàriament al govern de París durant la Revolució Francesa. No obstant això, en l'actualitat, el terme es refereix al govern socialista que va exercir el poder breument a París. Va ser el primer intent històric reeixit de construir una alternativa democràtica i popular al capitalisme. En sentit estricte, la Comuna de París de 1871 va ser simplement l'autoritat local que va governar a París durant dos mesos en la primavera del 1871. -
Period: to
La Segona Revolució Industrial.
La Segona Revolució Industrial, també coneguda com a Revolució Tecnològica, va ser una fase d'industrialització ràpida entre finals del segle XIX i principis del segle XX. Alguns dels seus esdeveniments característics es remunten a innovacions anteriors en la fabricació, com ara l'establiment de la indústria de la màquina-eina, el desenvolupament de mètodes per a la fabricació de peces intercanviables, la producción d'acer I del carbonat de sodi. -
Coronació de Nicolau II.
El 1896, després d'unes complicacions, va morir el seu pare, Alexandre III, i Nicolau va ser coronat com a successor i va adoptar el nom de Nicolau II. D'acord amb les seves pròpies paraules, no tenia formació política, i ho ignorava tot sobre el govern de l'imperi. Ell mateix es va referir a la seva ingenuïtat en ser coronat. Fins i tot el seu pare dubtava de la seva habilitat per administrar i mantenir un territori de 23 milions de km². -
Guerra russajaponesa.
La guerra russajaponesa es va combatre entre l'Imperi del Japó i l'imperi rus durant 1904 i 1905 sobre les ambicions imperials rivals a Manxúria i Corea. Els principals teatres d'operacions militars eren la península de Liaodong i Mukden al sud de Manxúria i als mars al voltant de Corea, Japó i el mar Groc. Rússia buscava un port d'aigua calenta a l'oceà Pacífic, tant per a la seva marina com per al comerç marítim. -
La Segona crisi marroquina.
La Segona crisi marroquina va ser una breu crisi internacional provocada pel desplegament d'una força de tropes franceses a l'interior del Marroc que va tenir lloc a l'abril de l'any 1911. Va esclatar al Marroc i va ser entre França i Alemanya, per l'enviament d'un vaixell canoner alemany a Agadir, que es va resoldre mitjançant un acord pel qual França cedia a Alemanya amplis territoris al Camerun, a canvi del reconeixement alemany del protectorat francès sobre la major part del Marroc. -
Atemptat de Sarajevo.
El 28 de juny de 1914 va ser assassinat a Sarajevo l'arxiduc Francesc Ferran, l'hereu a la Corona d'Àustria. L'autor de l'atemptat va ser Gavrilo Princip, un nacionalista serbobosnià, membre d'una organització que defensava l'ús de la violència amb l'objectiu que l'imperi austrohongarès abandonés Bòsnia per unificar-se amb Sèrbia: "La Jove Bòsnia" o "Mà Negra", que va enviar sis assassins, amb pistoles i bombes, per a matar l'arxiduc. -
Period: to
La Primera Guerra Mundial.
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient. La política exterior cada vegada més agressiva d'Àustria-Hongria, Rússia i especialment Alemanya va originar el conflicte. El detonant de la guerra va ser l'assassinat, el 28 de juny de 1914 a Sarajevo, de Francesc Ferran d'Àustria. Després de la declaració de guerra d'Àustria a Sèrbia el 28 de juliol, la majoria d'estats europeus es van veure implicats en el conflicte. -
Batalla del Marne.
En la batalla del Marne, del 6 al 13 de setembre de 1914, situada en la campanya al nord de París, els exèrcits francesos, reorganitzats pel mariscal Joffre, van aconseguir aturar l'avanç dels alemanys. Trencant el seu avanç i convertint la guerra ràpida del pla Schlieffen a la guerra de posicions.· -
Period: to
Guerra de Trinxeres.
Quan va començar la guerra, els alemanys i els francesos i britànics aviat van percebre que amb les armes modernes, qualsevol lloc podia ser fàcilment defensat per un grapat d'homes. Els dos bàndols van cavar un parell de trinxeres des de la frontera suïssa fins al mar del Nord, a la costa de Bèlgica. Es va establir una situació estàtica, que va prevaler al front occidental. Als altres fronts de la guerra també es van donar episodis prolongats de guerra de trinxeres, pero no tant importants. -
Batalla de Verdun.
La batalla de Verdun va ser un dels principals combats de la primera Guerra Mundial lliurat entre les forces alemanyes i les forces franceses. El 21 de febrer, els alemanys van llançar una ofensiva sobre la ciutat francesa de Verdun, que ocupava una posició vital, ja que estava sobre uns turons des dels quals es dominava el riu Mosa, a l'extrem oriental de la línia de les trinxeres franceses, i representava per França un important símbol de la seva capacitat de resistència. -
L'assassinat de Rasputin.
Rasputin va ser assassinat durant la matinada del 30 de desembre de 1916 a casa de Felix Iussúpov. Va morir a causa de tres ferides de bala, una de les quals va ser un tret de curta distància al front. Poc se sap de la seva mort més enllà d'això, i les circumstàncies de la seva mort han estat objecte d'especulació considerable. Segons l'historiador Douglas Smith, "el que va passar realment a la casa de Iussúpov el 17 de desembre no se sabrà mai". -
Revolució obrera.
La revolució proletària o revolució obrera és una revolució classista promulgada pel marxisme en què la classe obrera intenta ocupar la posició de classe dominant, subordinant a les altres classes socials (lluita de classes), mitjançant la presa del govern o altres institucions polítiques. És un concepte amb un important component ideològic, socialista, comunista i sindicalista. -
La Revolució Russa.
La Revolució Russa de 1917 va ser un procés polític que va acabar en l'establiment d'una república que va substituir al sistema tsarista i va portar a l'establiment de la Unió Soviètica. La revolució es divideix en dues fases: "la revolució de Febrer", en la qual es derrocà el règim autocràtic del tsar Nicolau II i s'estableix una república de caràcter liberal, i " la revolució d'Octubre", una revolució de tipus socialista on els Soviets van prendre el poder. -
Period: to
La Guerra Civil russa.
La Guerra Civil russa va ser un conflicte armat que va tenir lloc en el territori del dissolt Imperi Rus, entre el nou govern bolxevic I l'Exèrcit Roig, i d'altra banda, els militars de l'exèrcit tsarista i opositors al bolxevisme, agrupats en el denominat Moviment Blanc, d'ideologia tsarista i ortodoxa. Tots dos bàndols van tenir aliats temporals, com ara l'Exèrcit Roig i les forces de l'Exèrcit Blanc, amb molts exèrcits estrangers. -
Creació de la III Internacional.
La Internacional Comunista, Tercera Internacional o l'abreviatura en rus "Komintern" va ser una organització comunista internacional, fundada al març de 1919, per iniciativa de Lenin i el Partit Comunista de Rússia, que agrupava els Partits Comunistes dels diferents països, amb l'objectiu de lluitar per la superació del capitalisme, l'establiment de la Dictadura del Proletariat i de la República Internacional dels Soviets, la completa abolició de les classes i la realització del socialisme. -
Period: to
Conferència de París.
La conferència de pau de París de 1919, també coneguda com a Conferència de Pau de Versalles, fou una reunió internacional, organitzada pels guanyadors de la Primera Guerra Mundial per tal de negociar els tractats de pau entre els aliats i les potències centrals. La conferència va iniciar el 18 de gener del 1919 i va acabar a l'agost 1920, amb algunes interrupcions durant el seu transcurs. -
Period: to
La Gran Depressió.
La Gran Depressió va iniciar-se l'any 1929 amb la major recessió econòmica mundial de la història moderna. La manca de planificació del sistema capitalista portava a una fase d'alça de preus, beneficis i producció, i una altra depressió, amb caiguda dels preus i de la producció, que ocasionaven l'atur forçós. La crisi va ser més que una frenada del sistema. L'impacte va ser tan profund que va arribar a canviar la situació econòmica mundial. -
El crac del 29.
El Crac del 1929, també anomenat "la caiguda de la Borsa de Wall Street", és la fallida del mercat de valors a finals d'octubre de 1929. Es considera el pitjor esdeveniment econòmic de la història. Va començar el 24 d'octubre, anomenat Dijous negre i va continuar fins al 29 d'octubre de 1929, anomenat Dimarts negre, quan el valor de les accions de la Borsa de Nova York va baixar de forma imparable. Va ser l'inici de l'època denominada "la Gran Depressió".