-
Motí del te
El Motí del te (de l'anglès: Boston Tea Party) va tenir lloc el 16 de desembre de 1773 a Boston, Massachusetts, en què es va llançar al mar 3 carregaments de te. Un grup de colons disfressats d'amerindis va llançar al mar la càrrega de te de tres vaixells britànics. Va ser un acte de protesta dels colons nord-americans contra Gran Bretanya i és considerat un precedent de la guerra d'independència dels Estats Units (EUA). -
Declaració d'independència dels Estats Units
A mitjan juny del 1776, es va demanar als delegats Thomas Jefferson, Benjamin Franklin, John Adams, Robert R. Livingston i Roger Sherman que redactessin una declaració d’independència que s’usaria, només, “en el cas que el Congrés decideixi aquesta via d’actuació”. Jefferson en va ser l’artífex. Després de tres jornades de discussió i un any, dos mesos i 14 dies de guerra, el Congrés la va aprovar. El 4 de juliol, les colònies van adoptar i van ratificar la declaració unànime dels 13 Estats. -
Batalla de York town
Quan els generals Jean Baptiste Rochambeau i George Washington es troben a Wethersfield, Connecticut, el 22 de maig de 1781 per decidir l'estratègia a adoptar respecte dels britànics, tenen intenció d'avançar cap a Nova York, ocupada per 10.000 homes al comandament de Henry Clinton, el comandant britànic de major graduació. -
La Revolució Francesa
El regne de França, com la major part d'Europa, estava sotmesa a l'Antic Règim.Era, doncs, una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra.La monarquia absoluta de Lluís XVI era incapaç de millorar la situació de crisi financera, fam i debilitat de la vella estructura de classes.Així doncs,les classes socials quedaven dividides entre privilegiats,i els no privilegiats. En aquest context es produeix un seguit de revoltes que conduïren a la revocació de l'Antic Règim -
La Presa de la Bastilla.
La rendició de la Bastilla, símbol del despotisme, va fer l'efecte d'un sisme, a França com a Europa, fins a la llunyana Rússia imperial. «Fortalesa del secret, i lloc sense justícia, la Bastilla va ser la primera fita de la Revolució». El 14 de juliol de 1789, dia en què la Bastilla és presa per assalt pels Parisencs és, per tradició, considerat com l'inici de la fi de «l'Antic Règim» i el començament de la Revolució Francesa. -
Monarquia Constitucional.
La Constitució de 1791 va establir a França una monarquia constitucional. L'autoritat reial va quedar dominada pel rei . Va confirmar la separació de poders, el poder legislatiu corresponia a una assemblea unicameral de 745 membres triada per dos anys i indissoluble.El Rei Lluís XVI va quedar encarregat del poder executiuLa monarquia constitucional va acabar el 21 de setembre del 1792 quan l'assemblea legislativa va proclamar l'abolició de la monarquia,donant pas a la Primera República francesa. -
La Convenció
Durant la Revolució Francesa, la Convenció Nacional o, simplement, la Convenció, fou el govern de França des del 20 de setembre de 1792 fins al 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795). Després de la seva dissolució, el poder passà al Directori. -
Mort Lluís XVI
Lluís XVI de França va ser rei de França i de Navarra entre 1774 i 1789, copríncep d'Andorra entre 1774 i 1793, i rei dels francesos entre 1789 i 1792. Va ser l'últim monarca abans de la caiguda de la monarquia per la Revolució Francesa, així com el darrer que va exercir els seus poders de monarca absolut. -
El Directori
El Directori fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795) i el 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799). Va venir després de la Convenció Nacional i fou succeït pel Consolat -
El Consolat
El Consolat francès és el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del directori arran del Cop d'estat del 18 de brumari[1] de l'any VIII (9 de novembre de 1799) fins a la proclamació de Napoleó Bonaparte com a emperador el 18 de maig de 1804. Per extensió, el consolat es refereix a una etapa de la història de França. -
Batalla de Trafalgar
La batalla de Trafalgar, també coneguda com el combat de Trafalgar, va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la tercera coalició iniciada pel Regne Unit, Àustria, Rússia, Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa. La batalla de Trafalgar es va produir davant de la costa del cap de Trafalgar, als Caños de Meca, localitat del municipi gadità de Barbate. -
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. Va ser provocada per Napoleó perquè ell volia instal·lar al seu germà Josep Bonaparte al tró després de les abdicacions de Baiona. Aquesta guerra va pasar del 1808 fins 1814. -
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich. Va tenir lloc a Viena (Àustria), de l'1 d'octubre de 1814 al 9 de juny de 1815.
El seu propòsit era redibuixar el mapa polític del continent després de la derrota napoleònica francesa de la primavera prèvia, i intentar controlar i eliminar les revolucions liberals. -
Batalla de Waterloo.
La Batalla de Waterloo fou una decisiva batalla entre les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes comandades per Wellington que va tenir lloc el 18 de juny de 1815 a una planura propera a Waterloo al ducat de Brabant, actualment Brabant Való a Bèlgica. Un exèrcit francès, sota el comandament de Napoleó, va ser derrotat pels exèrcits de la Setena Coalició. Després de aquesta derrota va significar la destrucció del poder militar frances. -
Rebolucions Liberals 1820
El 1820 hi va haver una primera onada de revolucions liberals. Una sèrie d’aixecaments liberals dirigits per activistes, sobretot militars, van intentar en diversos països acabar amb l’absolutisme i prendre el poder. Tots aquests aixecaments van ser vençuts pels exèrcits de la Santa Aliança.
Només a Grècia va triomfar una insurrecció contra l’Imperi Turc. El 1822 els grecs van proclamar la seva independència, que es va fer efectiva el 1829 després d’una guerra cruenta. -
Revolucions Liberals 1830
La segona onada revolucionària es va produir a l’Europa central i occidental, entre 1829 i 1835, i la seva extensió i les seves repercussions van ser molt més grans.
Aquesta segona explosió revolucionària, originada a França, va significar la implantació de sistemes polítics liberals. El moviment es va iniciar a França, on, el juliol de 1830, es va enderrocar Carles X de Borbó i s’hi va proclamar una monarquia de caire liberal en la persona de Lluís Felip d’Orleans. -
Rebolucions Liberals 1848
Les revolucions de 1848 van comportar el triomf dels ideals democràtics i el reconeixement de drets dels treballadors.A Hongria,Bohèmia,el Nord d’Itàlia i la Confederació Germànica van tenir,a més,un caràcter nacionalista contra els imperis. A l’Europa occidental, la revolució de 1848 va significar l’aparició dels ideals democràtics: sufragi universal, sobirania popular, igualtat social.
a revolució es va iniciar a França.Un aixecament popular va acabar amb la monarquia de Lluís Felip d’Orleans