-
Fi II Guerra Mundial a Europa
A l'abril de 1945, la caiguda d'Alemanya nazi era imminent, amb tropes soviètiques avançant des de l'est i nord-americanes des de l'oest. Es van trobar al riu Elba, que es convertiria en la frontera de la Guerra Freda. Hitler es va suïcidar el 30 d'abril, i la capitulació incondicional d'Alemanya es va signar l'8 de maig, que a Moscou era el 9 de maig. Aquest últim és celebrat a Rússia com una de les festes nacionals més importants. -
Declaració de Schuman i inici de procès d'integració europeu
El 9 de maig de 1950, Robert Schuman va proposar una col·laboració europea per eliminar l'oposició entre França i Alemanya, integrant la producció de carbó i acer sota una Alta Autoritat comuna. Això va conduir a la creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, amb la participació dels països del Benelux, Alemanya Occidental i Itàlia. Aquest acord va ser un pas cap a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) de 1957 i ara el 9 de maig se celebra com el Dia d'Europa. -
Tractat de París
El 1951, es va signar el Tractat de París, que va establir la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA), després de la Declaració Schuman. La CECA va gestionar conjuntament la producció de carbó i acer entre França, Alemanya Occidental, Itàlia, Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg, marcant un primer pas cap a la integració europea i promovent la cooperació econòmica per prevenir futurs conflictes. -
Tractat de Roma
El Tractat de Roma, signat el 25 de març de 1957, va establir la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i la Comunitat de l'Energia Atòmica (Euroatom). La CEE buscava crear un mercat comú entre els sis estats fundadors (França, Alemanya Occidental, Itàlia, Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg), promovent la lliure circulació de béns i serveis. Va ser un pas clau cap a la integració europea i la futura Unió Europea. -
Primeres incorporacions de la Comunitat Econòmica Europea
El 1973, la Comunitat Econòmica Europea (CEE) va experimentar una important ampliació amb l'entrada de Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit, portant el nombre de membres a nou. Aquesta integració va ampliar el mercat comú i va promoure la cooperació econòmica a Europa. A més, l'any va estar marcat per una crisi energètica deguda a l'embargament de petroli de l'OAPEC, que va provocar canvis econòmics i polítics significatius a la regió. -
CSCE inicia la distensió a Europa
La Conferència sobre Seguretat i Cooperació a Europa (CSCE), que va començar el 1973 i va concloure amb l'Acta Final de Helsinki el 1975, va ser fonamental per a la distensió durant la Guerra Freda. Va reunir 35 països per fomentar la cooperació i establir principis com el respecte a la sobirania i els drets humans, contribuint a reduir les tensions entre els blocs de l'Est i l'Oest i promovent un ordre europeu més estable. -
Acta Única Europea
L'Acta Unica Europea, signada el 17 de febrer de 1986, va modificar el Tractat de Roma per aprofundir la integració europea. Va establir l'objectiu de crear un mercat interior únic per a 1992, eliminant barreres comercials i facilitant la lliure circulació de persones, béns, serveis i capitals. També va millorar la cooperació en política exterior i seguretat, sent un pas clau cap a la formació de la Unió Europea. -
Tractat de Maastricht
El Tractat de Maastricht, signat el 7 de novembre de 1991 i en vigor des del 1 de novembre de 1992, va establir la Unió Europea (UE) i va introduir la ciutadania europea. Va crear les bases per a la moneda única, l'euro, i va definir tres pilars de la Unió: la Comunitat Europea, la política exterior i de seguretat comuna, i la cooperació en justícia i afers interns. Aquest tractat va ser fonamental per a una Europa més unida i per facilitar la cooperació entre els estats membres. -
Ampliació de la UE: Suècia, Finlàndia i Àustria
El 1995, Europa va veure l'ampliació de l'espai Schengen, eliminant les fronteres internes entre els països participants i facilitant la lliure circulació de persones. També es van unir Suècia, Finlàndia i Àustria a la Unió Europea, portant el nombre total de membres a quinze. A més, la Conferència de Copenhaguen va establir criteris per a l'adhesió de nous països, assegurant que els candidats complissin condicions polítiques i econòmiques. -
Introducció de l'Euro a Europa
La introducció de l'euro va començar amb el Tractat de Maastricht del 1992, que establia les bases per a una moneda única. L'euro es va llançar com a moneda digital el 1 de gener de 1999, i els bitllets i monedes van entrar en circulació el 1 de gener de 2002. L'objectiu era facilitar el comerç entre els països de la Unió Europea, eliminar costos de conversió de divises i millorar la integració econòmica, creant així la Zona Euro, que s'ha anat ampliant al llarg dels anys. -
Països ex comunistes ingressen a la UE
La Declaració Schuman de 1950 va obrir la Comunitat Econòmica Europea a nous membres, començant amb França, Alemanya, Itàlia i el Benelux. A la dècada de 1970, s'hi van unir Dinamarca, Irlanda i Gran Bretanya (que va sortir el 2020). Grècia, Espanya i Portugal es van incorporar a la dècada de 1980, i Àustria, Finlàndia i Suècia a la de 1990. Les negociacions d'adhesió van culminar el 1 de maig de 2004 amb l'entrada de 10 països, seguida per Romania i Bulgària el 2007, i Croàcia el 2013. -
Tractat de Lisboa
El Tractat de Lisboa, signat el 13 de desembre de 2007 i en vigor des del 1 de desembre de 2009, va reformar les institucions de la Unió Europea per millorar la seva eficiència i democràcia. Va simplificar el procés de presa de decisions, augmentar els poders del Parlament Europeu i crear el càrrec de president del Consell Europeu. Va introduir la iniciativa ciutadana, permetent als ciutadans proposar legislació, i va reforçar els drets fonamentals amb la Carta dels Drets Fonamentals de la UE. -
Crisi Migratòria
La crisi migratòria a Europa, que va començar al voltant de 2015, es va caracteritzar per un augment massiu de migrants i refugiats, principalment de Síria, l'Afganistan i Àfrica subsahariana, que buscaven asil i millors condicions de vida. Aquesta situació va generar tensions entre els estats membres de la UE sobre la distribució de responsabilitats en l'acollida. -
Sortida Regne Unit UE
La sortida del Regne Unit de la UE, coneguda com a Brexit, es va formalitzar el 31 de gener de 2020, després d'un referèndum el 23 de juny de 2016, el 52% dels votants van decidir abandonar la UE. El procés de negociació va ser llarg i va tractar temes clau com els drets dels ciutadans i la frontera entre Irlanda del Nord i la República d'Irlanda. El Brexit va marcar el final de 47 anys d'adhesió, amb un impacte considerable en les relacions comercials i polítiques entre el Regne Unit i la UE.