-
Introducció:
La Primera Guerra Mundial , també anomenada com la Gran Guerra, va ser un dels conflictes més mortífers de la història (en la que hi va morir moltíssima gent) i va preparar el terreny per que al cap d’uns anys (20 anys) hi hagués la Segona Guerra Mundial. https://www.youtube.com/watch?v=3XtXgH4YSrU -
Pla de Schlieffen
El pla Schlieffen era un pla estratègic global originat pels estats majors alemanys. Aquest consistia a sobrepassar ràpidament a les tropes franceses pel nord, mitjançant un atac ràpid a través dels Països Baixos (Holanda), abans que Rússia -aliat de la Triple Entente- pogués mobilitzar les seves tropes i passar a l'ofensiva, obligant a Alemanya a combatre en dos fronts. -
Reacció alemanya
Alemanya declara la guerra a Rússia. França ordena la mobilització total de l'exèrcit. -
Jihad contra britànics i francesos
El soldà otomà Mehmed V declara la jihad contra britànics i francesos. Batalla de Bàssora, al sud de Mesopotàmia. Després de deu dies, els britànics capturen la ciutat. Al front oriental, batalla de Lodz entre alemanys i russos, que s'allarga fins al 6 de desembre i acaba amb un empat. -
Causes:
Va començar amb l’atemptat de l’arxiduc Francesc Ferran i la seva esposa. Això va provocar furia per part de Àustria i va respondre exigint que funcionaris austríacs poguessin col·laborar en la investigació del magnicidi en el territori serbi. Serbia es va negar, llavors àustria-hongria va plantejar un ultimàtum a Sèrbia amenaçant-la amb la guerra. Àustria declara la guerra a Sèrbia.
https://www.youtube.com/watch?v=FeB1rY4RPvg (Mort de Francesc Ferran) -
Causes:
Rússia va iniciar la mobilització contra Àustria-Hongria i Alemanya. https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/les-causes-de-la-primera-guerra-mundial/video/5193117/ (Causes que van fer esclatar la primera Guerra Mundial) -
Suport de Rússia a Sèrbia
Rússia, que es considera líder natural del món eslau, mobilitza el seu exèrcit per ajudar Sèrbia. -
Causes:
Es va posar en marxa el sistema d’aliances. El Regne Unit va declarar la guerra a l’Imperi alemany després que les seves tropes envaïssin Bèlgica. Itàlia, per la seva banda, es va mantenir inicialment neutral. -
Invasió de Luxemburg
Tropes alemanyes envaeixen Luxemburg. Escaramussa a Joncherey, primera acció bèl·lica al front occidental.
https://www.youtube.com/watch?v=rxRJnhFgqNc (Tropes alemanyes envaeixen Luxemburg) -
Invasió de Bèlgica
Alemanya declara la guerra a França i envaeix Bèlgica. Itàlia es declara neutral, mentre que Turquia opta per la "neutralitat armada". -
Gran Bretanya entra en guerra
Després de la invasió belga, la Gran Bretanya declara la guerra a Alemanya. Els Estats Units es declaren neutrals. -
Més suports a Sèrbia
Montenegro fa costat a Sèrbia i declara la guerra a Àustria-Hongria. -
Àustria-Hongria declara la guerra a Rússia
Àustria-Hongria declara la guerra a Rússia, i Sèrbia, a Alemanya. -
La Força Expedicionària Britànica desembarca a França
Arrenca la batalla de les fronteres al front occidental, que s'allargarà fins al 13 de setembre amb diversos xocs de francesos i britànics amb els alemanys a Bèlgica, les Ardenes i la Lorena.
https://www.youtube.com/watch?v=JS5xz4X1ioQ&feature=emb_title -
França declara la guerra a Àustria-Hongria
França, que a inicis d'agost havia ordenat la mobilització total de l'exèrcit, declara la guerra a l'imperi austrohongarès. -
S'inaugura el front oriental
La batalla de Stallupönen entre alemanys i russos inaugura el front oriental de la guerra. -
Els alemanys ocupen Brussel·les
Disset dies després de la seva entrada a Bèlgica, els alemanys ocupen la capital del país. -
Batalles de Tannenberg i Lemberg
Batalla de Tannenberg a Prússia, que s'allarga fins al 31 d'agost. Els alemanys derroten els russos amb contundència. A Galítsia, batalla de Lemberg, que s'allarga fins a l'11 de setembre. Els russos derroten els austrohongaresos. -
Batalla del Marne
Les batalles de Marne són dues operacions bèl·liques.
En la primera (del 6 al 13 de setembre de 1914), és situa en la campanya al nord de París, els exèrcits francesos van aconseguir frenar/ aturar l’avanç del camí dels alemanys. Això va convertir la guerra ràpida del pla de Schlieffen en la guerra de posicions.
La segona batalla de Marne (15 de juliol i el 5 d’agost del 1918), va ser dirigida per el militar francesc Ferdinand Foch, això va equilibrar la balança entre els seus aliats. -
Batalla dels llacs Masurians a Prússia
Després de deu dies de lluita contra els alemanys, els russos es retiren amb grans pèrdues. -
Guerra a l'Aisne
Primera batalla de l'Aisne entre alemanys, francesos i britànics, que s'allarga dues setmanes i acaba amb un empat. Comença la "carrera cap al mar". -
Setge d'Anvers
Comença el setge alemany sobre la ciutat belga d'Anvers, que cau el 10 d'octubre. -
Batalla de l'Yser
Després de dues setmanes, francesos i belgues aconsegueixen assegurar la costa de Bèlgica. -
Primera batalla d'Ieper
Comença la primera batalla per assegurar el control de la ciutat belga d'Ieper, que s'allarga fins al 22 de novembre. Francesos, belgues i britànics aconsegueixen aturar els alemanys i impedir-los arribar als ports del canal de la Mànega. -
Rússia declara la guerra a l'imperi Otomà
La declaració es produeix quatre mesos després de la tancada per part dels otomans de l'estret de Dardanels, ruta comercial estratègica de Rússia -
Guerra al mar
Comença el bloqueig naval de la Gran Bretanya sobre Alemanya. Primera ofensiva russa contra els turcs al Caucas, que dura dues setmanes. -
Batalla de Limanowa
Després de dues setmanes de combats entre Rússia i les potències centrals, els russos han d'aturar el seu avanç cap al sud. -
Primera batalla de la Xampanya
Ofensiva aliada a la Xampanya contra els alemanys, primer episodi de la guerra de trinxeres que dura fins al 17 de març de 1915 sense aconseguir resultats, tot i les grans pèrdues. -
Campanya del Caucas
Èxit de l'assalt rus a Sarikamis, a la vora de la mar Negra, sobre els otomans. -
Entrada dels Estats Units a la Guerra
Des del principi de la guerra, els Estats Units s’havien declarat neutrals, no obstant, venient subministraments als aliats i els finançaven. Els alemanys no els hi agradava la idea per lo que ho van intentar aturar mitjançant submarins, però després de l’enfonsament de vaixells com el Lusitania (1915) o el Sussex (1916), Estats Units va decidir entrar en la guerra i aportant al bloc aliat més d’1 milió de soldats i la seva potent indústria. -
Bombes sobre Londres
Primer atac d'un zepelí alemany sobre la capital britànica. -
Atac sobre el canal de Suez
Els otomans fracassen en l'intent d'aconseguir el control del canal de Suez. -
Campanya de Gal·lípoli
L'ofensiva arrenca amb els bombardejos navals aliats sobre els forts otomans dels Dardanels. -
Segona batalla d'Ieper
Els alemanys utilitzen gas verinós per primera vegada. S'allarga fins al 25 de març sense un resultat clar. -
Desembarcament aliat a Gal·lípoli
Tot i que l'atac naval havia començat al febrer, el mal temps va provocar endarreriments i l'enfonsament de tres vaixells el va aturar. Quan les primeres tropes van aconseguir desembarcar, els turcs havien tingut temps de reforçar la seva defensa. -
Itàlia declara la guerra a l'imperi austrohongarès
És el primer pas d'Itàlia per annexionar-se el litoral austríac, Dalmàcia del nord i els actuals territoris de Trentino i el Tirol del Sud, segons el pacte amb els aliats. -
Ofensiva aliada a Gal·lípoli
S'allarga tot el mes, però els soldats otomans aconsegueixen resistir. -
Batalla de Verdun
La batalla de Verdun va ser un conflicte bèl·lic que es va desenvolupar entre el 21 de febrer i el 19 de desembre del 1916, en el marc de la Primera Guerra Mundial. S’hi va enfrontar els exèrcits francesos i els alemanys, a la localitat de Verdun sur Meuse , França.
Aquesta batalla és caracteritza per ser una de les més llargues i lliurades de la Primera guerra Mundial i una de les més sagnants (amb més morts) de la història mundial. -
Batalla de Somme
En aquesta batalla és van enfrontar les tropes britaniques i franceses contra les alemanes. Aquesta batalla és va originar en el 1 de juliol fins el 18 de novembre del 1916 i és va convertir en la segona batalla més llarga de la Primera Guerra Mundial, aquesta és va dur a terme en las riberes de Somme , al nord de França. L'exèrcit francès estava comandat pel mariscal Joseph Joffre (1852 - 1931), mentre que l'exèrcit britànic pel general Douglas Haig (1861 - 1928). -
La Revolució Russa
A Rússia és va desenvolupar una revolució que va destronar el tsar i va imposar un govern comunista. El desembre de 1917 els russos van signar l’armistici de Brest-Litovsk i el març de 1918 el tractat de pau del mateix nom, pel qual Rússia va abandonar la guerra i va cedir gran part del territori a Rússia. -
Inici de la conferència de pau
Obertura de la conferència de pau a París. El 25 de gener es proposa la creació de la Societat de Nacions. -
Signatura del tractat de Versalles
Alemanya ratifica, el 8 de juliol, el tractat pel qual ha d'indemnitzar els aliats pels danys patits; lliurar-los les seves colònies; reduir les seves forces armades; cedir Prússia oriental per a la formació de Polònia, i tornar territoris com Alsàcia i Lorena. -
Conseqüències
1- Pèrdues humanes→ La Gran Guerra va ser tan terrible i tant destructiva que va deixar més de 8 milions de víctimes militars i 6,6 milions de víctimes civils. Van morir gairebé el 60% de les persones que hi van anar a lluitar. Moltes altres van resultar ferides o directament van desaparèixer i no s’hi va trobar rastre d’elles. -
Conseqüències
2- Conseqüències econòmiques o materials→ Es van produïr grans pèrdues econòmiques sobretot en els països que an ser escenari del conflicte bèlgic. La guerra va provocar destrucció d’indústries, zones de cultiu, ferrocarrils… A part molts països es van endeutar molt per culpa de les despesses derivades per el conflicte. -
Conseqüències
3- El nou mapa d’Europa → A causa d’aquesta guerra hi van haver alguns canvis territorials molt importants. -
Conseqüències:
4- La Societat en Nacions (és una conseqüència bona) → Aquesta organització tenia la voluntat de reunir els principals països del món perquè resolguessin els problemas internacionals de manera pacífica i negociada.
