Primera guerra mundial

  • L’arxiduc Francesc Ferran d’Austria és assessinat

    L’arxiduc Francesc Ferran d’Austria és assessinat
    L'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran el 28 de juny de 1914 a Sarajevo va desencadenar la Primera Guerra Mundial, després que Àustria declarés la guerra a Sèrbia. Gavrilo Princip, un nacionalista serbobosnià, va ser l'autor de l'atemptat, que tenia com a objectiu desestabilitzar l'Imperi Austrohongarès i unificar Bòsnia amb Sèrbia.
  • Batalla del Marne

    Batalla del Marne
    En la primera batalla del Marne, del 6 al 13 de setembre de 1914, situada en la campanya al nord de París, els exèrcits francesos, reorganitzats pel mariscal Joffre, van aconseguir aturar l'avanç dels alemanys.
  • Batalla de Gallipo

    Batalla de Gallipo
    La batalla de Gal·lípoli, o campanya dels Dardanels, va ser un intent fracassat de les forçes aliades (principalment britàniques i franceses) d'obrir un front a l'est contra l'Imperi Otomà durant la Primera Guerra Mundial entre febrer de 1915 i gener de 1916.
  • Batalla del Somme

    Batalla del Somme
    El Regne Unit es va llançar contra les trinxeres alemanyes a la batalla del Somme. Aquesta batalla va durar 5 mesos i finalment van guanyar els britànics juntament amb els francesos. La batalla va ser una de les batalles de desgast més terrorífiques de la Primera Guerra Mundial.
  • Batalla de Jutlàndia

    Batalla de Jutlàndia
    La Batalla de Jutlàndia va ser la principal batalla naval de la 1WW.
    Va ser un enfrontament entre la flota britànica i la alemanya, i va tenir lloc al Mar del Nord, aprop de Dinamarca.
    Tots dos van tenir moltes baixes però al final tots dos van reclamar la victòria, per el que no se sap qui va guanyar realment.
    Això va minvar la capacitat alemanya de combat marítim i va afavorir la continuació del bloqueig naval britànic, contribuint a l'arribada dels Estats Units a la guerra.
  • USA entra a la guerra

    USA entra a la guerra
    Estats Units s’havia mantingut neutral, però quan Alemania va enfonsar un vaixell Americà, i a més, Estats Units va descobrir que Mèxic era aliat d’Alemania per poder recuperar territoris perduts que ara pertanyien a USA, mitjançant un telegrama codificat.
    Això va provocar l’entrada de USA a la guerra, on un exercit ple de soldats sans i forts, es van enfrontar als soldats europeus, que estaven molt mellats després de 3 anys de guerra.
  • Rússia abandona la guerra

    Rússia abandona la guerra
    Degut a les males condicions de vida a Rússia degut a la guerra, el poble, cada cop més enfonsat a la pobresa, hi va haver una revolució del març de 1917, el que va provocar la caiguda del zarisme, i per tant, la retirada de Rússia de la guerra.
  • Segona batalla de Marne

    Segona batalla de Marne
    La segona batalla del Marne o batalla de Reims (15 de juliol-6 d'agost de 1918) va ser l'última gran ofensiva alemanya al front occidental durant la Primera Guerra Mundial. L'atac va fracassar quan un contraatac aliat encapçalat per les forces franceses i nord-americanes, equipades amb centenars de tancs, va desbaratar el flanc dret alemany, causant greus baixes. La derrota alemanya va marcar el començament de l'avenç aliat implacable, que va concloure a l'armistici.
  • Armistici alemany

    Armistici alemany
    L’armistici alemany és un tractat de pau que va posar fi a la participació d’Alemanya a la 1WW. El tractat forçava a Alemanya a acceptar condicions molt dures, com la retirada de les forçes alemanyes dels llocs nous ocupats, i cedir territoris alemanys als aliats. Això va marcar el final de la a Europa i va ajudar a que passés el Tractat de Versalles al 1919.
  • Conferència de Pau de París i tractats

    Conferència de Pau de París i tractats
    Conjunt de sessions celebrades (gener del 1919 - gener del 1920) entre els representants de les potències victorioses —i llurs associades— i les vençudes a la Primera Guerra Mundial.
    Precedida per unes converses entre els caps dels governs de França, la Gran Bretanya, els Estats Units i Itàlia, aquells formaren un Consell Suprem dels Quatre (març del 1919), en el qual van participar el delegat japonès.