Guerramovimentsigm

Primera Guerra Mundial

  • Period: to

    Guerra de Moviments

    És una operació que va tenir lloc el 1914, els alemanys volien derrotar a França i aniquilar els exèrcits russos.
    Al front occidental, Alemanya va envair Bèlgica. Aprofitant aquesta oportunitat, els francesos van reorganitzar els seus exèrcits. Al front Oriental, Alemanya va fracassar amb França, a causa de la intervenció de Rússia.
  • Assassinat de l'arxiduc F. Ferran

    Assassinat de l'arxiduc F. Ferran
    A Sarajevo, capital bosniana, el 28 de juny de 1914, l'hereder al tron austríac, Francisco Fernando, i la seva dona van ser assassinats per un estudiant bosnià, Gavrilo Prinzip, de la Mano Negra, una organització secreta nacionalista proserbia.
  • Àustria-Hongria declara la guerra a Servia

    Àustria-Hongria declara la guerra a Servia
    El 28 de juliol de 1914, un mes i un dia després que l'arxiduc Franz Ferdinand d'Àustria i la seva esposa fossin assassinats per un nacionalista serbi a Sarajevo, Àustria-Hongria declara la guerra a Sèrbia, moment que marca el començament efectiu de la primera Guerra Mundial.
  • Alemanya declara la guerra a Rússia.

    Alemanya declara la guerra a Rússia.
    El govern rus va respondre immediatament i va dir que no permetria l'ocupació d'un país eslau. El 31 de juliol Rússia va començar la mobilització de les seves tropes i Alemanya va respondre dient que o detenia la mobilització o aniria a la guerra. Alemanya va declarar la guerra a Rússia l'endemà, era l'1 d'agost de 1914.
  • Gran Bretanya declara la guerra a Alemanya

    Gran Bretanya declara la guerra a Alemanya
    Gran Bretanya entre a la guerra en resposta a les demandes del pasatge militar forçades a Bèlgica per Alemanya, i la finalització del propi ultimàtum de Gran Bretanya.
  • Alemanya conquista Bèlgica

    Alemanya conquista Bèlgica
    L'exèrcit alemany va envair Bèlgica. Els líders alemanys van exigir que el rei Albert I els concedís pas lliure a través del país, la qual cosa els permetria planificar un atac per la rereguarda als francesos. El rei es va negar i, en conseqüència, es va començar el pla Schlieffen per imposar per la força la voluntat militar alemanya.
  • Batalla de Marne

    Batalla de Marne
    Els britànics i francesos varen aconseguir aturar un primer intent dels alemanys per envair Paris i els atacs ràpids es converteixen en una guerra de trinxeres molt més llarga del que es preveia.
  • Period: to

    Guerra de Trinxeres

    En aquesta etapa els fronts es van immobilitzar. Va ser el període més llarg i dur del conflicte. Hi van haver milers de morts. El 1916, els alemanys van llançar una ofensiva per trencar el front francès a la Batalla de Verdun.
  • Tractat de Londres

    Tractat de Londres
    En aquest tractat, Itàlia pacta secretament amb la Triple Entesa el seu canvi de bàndol. A canvi, obtindrien guanys territorials al final de la guerra.
  • Batalla de Verdun

    Batalla de Verdun
    La batalla va durar des de febrer a desembre de 1916, sent la batalla més llarga de tota la guerra i una de les que més morts va causar. Va enfrontar als exèrcits francesos i alemanys. L'objectiu d'aquesta batalla era bloquejar la invasió alemanya sobre el país francès, la qual cosa va aconseguir l'estat gal després de mesos de dures batalles
  • Batalla del Somme

    Batalla del Somme
    La batalla de Somme es va iniciar amb un atac dels britànics sobre els alemanys al nord de França, la batalla durà cinc mesos però cap de les dues nacions varen aconseguir un gran avenç sobre el territori comparat amb les víctimes d'aquesta batalla, en total, 1,2 milions d'homes entre ferits, morts i desapareguts.
  • Crisi de 1917

    Crisi de 1917
    Els soldats i la dificultat de la fi de la guerra va posar en dubte els combatents. A França i la Gran Bretanya, es van originar diverses vagues. A Alemanya, es van produir lluites polítiques entre els que seguien o no amb la guerra. A Austro-Hongria, l'exèrcit combatia en diversos fronts. A Itàlia, es reclamava ajuda al comandament aliat. L'Imperi Turc, va perdre Palestina i Mesopotàmia. Rússia va tenir l'escenari més convuls de l'etapa.
  • La guerra submarina

    La guerra submarina
    Es tracta de l'enfonsament, per part dels submarins alemanys, dels combois de subministres que viatjaven dels Estats Units fins Gran Bretanya per ajudar-los en la guerra.
  • Estats Units declara la guerra a Alemania

    Estats Units declara la guerra a Alemania
    La neutralitat dels Estats Unit es va veure compromesa quan els alemanys van iniciar la guerra submarina, una ofensiva indiscriminada que dificultava el transit per l’Atlàntic i impedia el comerç nord-americà amb Europa. Els EUA ja tenien un motiu per intervenir directament en el conflicte. Així, la seva intervenció es faria en nom de la llibertat dels mars.
  • Signatura d'armistici

    Signatura d'armistici
    Cessament d'hostilitats en el front oriental entre Rússia, Alemanya i Àustria-Hongria.
  • Tractat de Brest-Litovsk amb Rússia

    Tractat de Brest-Litovsk amb Rússia
    Rússia va firmar aquest tractat de pau amb els Poders Centrals, retirant-se de la guerra, però amb grans concessions territorials.
  • Contraatac final per part de la Triple Entesa

    Contraatac final per part de la Triple Entesa
    Després de suportar dures batalles en les que semblava que Alemanya anava guanyant terreny, la Triple Entesa ajudats pels nord-americans van dur a terme un gran contraatac que va canviar totalment la guerra i va obligar la retirada de tots els fronts alemanys. Els aliats es van anar enfonsant un a un, primer Bulgària, a continuació Àustria i per últim Turquia.
  • Fi de la guerra

    Fi de la guerra
    La guerra va finalitzar el 1918, després de que les potències centrals firmesin l’armistici (tractat de pau).
  • Tractat de Versalles

    Tractat de Versalles
    Aquest consisteix en un tractat de pau firmat a Versalles una vegada acabada la Primera Guerra Mundial per més de 50 països segons pel qual, els perdedors haurien de desarmar-se, realitzar importants concessions territorials als vencedors i pagar exorbitants indemnitzacions econòmiques als estats victoriosos.