Presidents d'EUA i de l'URSS des de la 2a GM fins avui

Harry S. Truman

Apr 12, 1945

12 d'abril de 1945 - 20 de gener de 1953 Partit demòcrata En l'àmbit de política interior va donar suport a mesures enèrgiques (llei Taft-Hartley), limita el dret a vaga i la llei McCarran-Walte, la qual restringia la immigració. Per altra banda, Internacionalment va crear el pla Marshall en 1947 i va renunciar a l'aïllacionisme.

Dwight D. Eisenhower

Jan 20, 1953

20 de gener de 1953 - 20 de gener de 1961 Partit republicà Va crear l'OTAN. Va ser el primer president americà en visitar territori espanyol. Va donar suport a la dictadura del general Franco atès a l'anticomunisme. A escala interior va crear xarxes viàries i autopistes als estats centrals, agafant com a referència el sistema dels anys 30 d'Alemanya. Va llançar la cursa espacial. A escala exterior va supervisar l'aturada de la guerra de Corea i va mantenir la pressió sobre l'URSS.

Gueorgui Malenkov

Mar 5, 1953

5 de març de 1953 - 8 de febrer de 1955 Partit Comunista de la Unió Soviètica Va proposar elevar als experts tecnològics als llocs més alts en l'elit administrativa soviètica mentre destacava els valors de la ciència i l'enginyeria com a universals.

Nikita Jrushchov

Mar 27, 1955

27 de març de 1955 - 14 d'octubre de 1964 Partit Comunista de la Unió Soviètica En l'àrea de l'agricultura, les seves polítiques internes destinades a millorar la vida de la gent comuna no van ser del tot reeixides. Va ordenar reduccions significatives en les forces convencionals amb l'esperança d'obtenir míssils per a la defensa nacional.

John F. Kennedy

Jan 20, 1961

20 de gener de 1961 - 22 de novembre de 1963 Partit demòcrata Va crear el Cos de Pau i va fundar els Navy seals en 1962. Kennedy va fer un bloqueig naval
al voltant de Cuba en descobrir que l'URSS havia construït una instal·lació de llançament de míssils, en el que es coneix com a la Crisi dels míssils a Cuba. També va acordar retirar els seus míssils nuclears de Turquia. Va ser assassinat per culpa d'un tret d'una arma de foc.

Lyndon B. Johnson

Nov 22, 1963

22 de novembre de 1963 - 20 de gener de 1969 Partit demòcrata En 1964 va aprovar la llei de drets civils on es prohibien les discriminacions racials en establiments públics. També va aprovar molts programes socials donant ajudes per l'educació, les arts i les humanitats, assegurança de salut per als ancians i pobres, habitatges de baix cost, i renovació urbana. En 1965, una llei va deixar als afroamericans poder votar.

Leonid Brézhnev

Oct 14, 1964

14 d'octubre de 1964 - 10 de novembre de 1982 Partit Comunista de la Unió Soviètica Va intentar governar sense reformes econòmiques, però això va donar com a resultat un declivi nacional a mitjans dels setanta, període conegut com ''l'era d'estancament''. Va haver-hi un augment en les despeses militars i un lideratge cada cop més ineficaç. Es van establir les bases del PIB.

Richard Nixon

Jan 20, 1969

20 de gener de 1969 - 9 d'agost de 1974 Partit republicà Va acabar amb la participació dels EUA a la guerra del Vietnam. Va establir relacions diplomàtiques amb la Xina. Va signar el Tractat de míssils antibalístics amb l'URSS. Va imposar controls salarials i de preus durant noranta dies. Va impulsar la llei de substàncies controlades, començà la guerra contra les drogues. Va presidir l'aterratge a la lluna de l'Apol·lo 11. Va fer ponts aeris per les pèrdues d'Israel a la guerra de Yom Kippur.

Gerald Ford

Aug 9, 1974

9 d'agost de 1974 - 20 de gener de 1977 Partit republicà S'enfronta a una inflació creixent, atur i consum d'energia. Va controlar la inflació a costa de limitar la despesa en programes socials. En el pla diplomàtic, el seu secretari d'estat, Henry Kissinger, va continuar la distensió amb la Unió Soviètica i va signar els Acords de Hèlsinki amb els EUA en 1975, ratificant les fronteres europees posteriors a la Segona Guerra Mundial i donant suport a la protecció de drets humans.

Jimmy Carter

Jan 20, 1977

20 de gener de 1977 - 20 de gener de 1981 Partit demòcrata Va crear els ministeris d'educació i energia. Va crear la política energètica nacional i va reformar la seguretat social. En l'àmbit diplomàtic, Carter va iniciar els Acords de Camp David, el Tractat del Canal de Panamà i els segons Acords de Sal.

Ronald Reagan

Jan 20, 1981

20 de gener de 1981 - 20 de gener de 1989 Partit republicà Va llançar un programa de rearmament en temps de pau. Un element clau del pla és la iniciativa de Defensa Estratègica, també coneguda com a Guerra de les Galàxies. Va anomenar a l'URSS "Imperi del Mal" i va posar en marxa la Doctrina Reagan: una política d'intervenció militar destinada a enderrocar els règims marxistes del Tercer Món, com el suport militar i econòmic als rebels nicaragüencs o la guerrilla islàmica afganesa.

Yuri Andrópov

Nov 12, 1982

12 de novembre de 1982 - 9 de Febrer de 1984 Partit Comunista de la Unió Soviètica La seva curta presidència va estar orientada en un sentit reformista, on va tractar d'alleugerir el pes de la burocràcia i de revitalitzar l'economia i l'administració del país.

Konstantín Chernenko

Feb 13, 1984

13 de Febrer de 1984 - 10 de març de 1985 Partit Comunista de la Unió Soviètica Va ser líder d'una reforma educativa i diversos ajustos en l'estructura burocràtica de l'Estat. En l'àmbit exterior, va negociar un pacte comercial amb la Xina

Mijaíl Gorbachov

Mar 11, 1985

11 de març de 1985 - 25 de desmembré de 1991 Partit Comunista de la Unió Soviètica Va fer una reforma d'alcohol en 1985, dissenyada per a lluitar en contra de la difusió de l'alcoholisme en l'URSS. Fet que va donar un cop molt dur per al pressupost de l'Estat després que la producció de begudes alcohòliques passes al mercat negre.

George H. W. Bush

Jan 20, 1989

20 de gener de 1989 - 20 de gener de 1993 Partit republicà Va efectuar operacions militars a Panamà i en el golf pèrsic. Durant la seva presidència el mur de Berlín va caure i l'URSS es va dissoldre. En àmbit intern, va incomplir la promesa de no crear nous tipus d'impostos i després d'una lluita amb el Congrés, va signar un augment dels impostos, el qual va ser aprovat.

Borís Yeltsin

Jul 10, 1991

25 de desmembré de 1991 - 31 de desmembré de 1999 PCUS El seu temps al govern va estar marcat per una corrupció generalitzada, col·lapse econòmic, dues guerres a Txetxènia i enormes problemes socials i polítics que van afectar a Rússia.

Bill Clinton

Jan 20, 1993

20 de gener de 1993 - 20 de gener de 2001 Partit demòcrata Va eliminar el dèficit federal i l'economia durant la seva presidència va ser la més forta dels darrers temps. Va desplegar forces militars estatunidenques per a acabar amb les guerres i la purga ètnica a Bòsnia i Kosovo. També va establir organitzacions noves per al lliure comerç, com el Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord, el qual va eliminar les tarifes i barreres comercials entre el Canadà, els Estats Units i Mèxic.

Vladímir Putin

Dec 31, 1999

31 de desembre de 1999 - 7 de maig de 2008 PCUS Amb ell al càrrec durant el seu primer mandat, l'economia russa va créixer de forma considerable, a causa de l'augment de cinc vegades més en el preu del petroli i el gas. Va dirigir a Rússia durant la segona guerra txetxena, restaurant el control federal a Txetxènia.

George W. Bush

Jan 20, 2001

20 de gener de 2001 - 20 de gener de 2009 Partit republicà Declara una Guerra Mundial contra el terrorisme, que va incloure la invasió de l'Afganistan aquell mateix any i l'Iraq en 2003. A més de les preocupacions de seguretat nacional, Bush va impulsar polítiques per millorar l'economia, la cobertura sanitària, l'educació i la reforma de la seguretat social.

Dmitri Medvédev

May 7, 2008

7 de maig de 2008 - 7 de maig de 2012 PCUS Va llançar un programa de modernització amb l'objectiu de modernitzar l'economia i la societat de Rússia. També va disminuir la dependència del país dels ingressos del petroli i el gas i va crear una economia diversificada basada en alta tecnologia i la innovació.

Barack Obama

Jan 20, 2009

20 de gener de 2009 - 20 de gener de 2017 Partit demòcrata Va establir la llei de Reinversió i Recuperació dels Estats Units. Va acordar permetre a persones gais i lesbianes servir en les forces armades. Va aprovar la llei de la Cura de la Salut Assequible. Va arribar a un acord bilateral pel canvi climàtic i va establir un Pla d'Acció Contra el Canvi Climàtic. Va estendre el desplegament estratègic de les Forces Especials en les guerres de l'Iraq i l'Afganistan.

Vladímir Putin

May 7, 2012

7 de maig de 2012 - Actual president PCUS Rússia va annexar-se a Crimea i va començar una guerra en l'est d'Ucraïna amb diverses incursions militars, aquest fet ha suposat diverses sancions internacionals i una crisi financera a Rússia.

Donald Trump

Jan 20, 2017

20 de gener de 2017 - 20 de gener de 2021 Partit republicà Va retirar als EUA de les negociacions comercials de l'Associació Transpacífic, l'Acord de París sobre el canvi climàtic i l'acord nuclear amb l'Iran. Va reconèixer a Jerusalem com a capital d'Israel. I també va desencadenar una guerra comercial amb la Xina.
Es va reunir amb Kim Jong-un, i van obrir una nova era d'entesa entre els Estats Units i Corea del Nord, enfrontats des de la guerra freda.

Joe Biden

Jan 20, 2021

20 de gener de 2021 - Actual president Partit demòcrata Biden té com a objectius recuperar l'economia del país després de la pandèmia, instaurar un salari mínim federal, estudis universitaris gratuïts per a la majoria dels estudiants, augmentar els recursos federals destinats a salut i educació, posar fi a la política migratòria dura de Trump, donar prioritat a la lluita contra el canvi climàtic i resoldre les tensions existents amb els aliats internacionals.