Pintura,escultura i arquitectura de la prehistòria, mesopotàmia, persia i Egipte

PREHISTÒRIA

Period: 35,000 BCE to 3000 BCE

A la prehistòria s'inclouen totes les manifestacions artístiques que es van produir des de l'aparició de l'home fins a l'inici de la història.

ART PARIETAL

27,000 BCE

Animals aïllats de grans dimensions.
S'utilitzaven greixos animals, sang i orina, pels contorns fusta
cremada.
Habitualment a racons de difícil accés.
Pintura: Hi ha siluetejat i tamponat, es combina gravat i pintura,
la tècnica més freqüent és la silueta, a vegades apareix la tinta
plana.
Colors variats, predominen vermell (ocre) i negre.

TEMÀTICA ART PARIETAL

27,000 BCE

Els signes són el més abundant.
Representacions d’animals molt realistes.
Tres tipus de temes humans:
Absolutament naturalista.
Representació de vulves i a vegades penis.
Antropomorfs: Només caps.
Té una decoració molt barroca amb figures antropomorfes.
S’havia pensat que imitava la cistelleria.
L’art macroesquemàtic i la ceràmica cardial amb decoració animal o antropomorfs és un fenòmen molt circumscrit.

ART MOBLE

26,000 BCE

Utilitzen os, banya, pedra.
Les plaques gravades són exclusivament mediterrànies.
Són molt carácterístiques les venus esteatopígies.
Es pensa que fan al·lusió a la fertilitat.
Estan elaborades en argila, pedra i, a vegades, marfil.
Les més famoses són la de Willendorf, Lespugue, Savignano i Lauselle.

ART LLEVANTÍ

10,000 BCE

Es troba a serralades prelitorals només de la península ibèrica.
A l’aire lliure, propers a antics cursos d’aigua i amb extraordinària visibilitat.
Només apareixen animals de clima actual.
Art exclussivament de pintura.
Trobem silueta i tinta plana.
No hi ha bicromia ni policromia ni raspat.
Són figures de perfil des d’un naturalisme bastant clar.
Figures de menys de 20 cm.
Utilitzen 3 colors: blanc, negre i vermell.
Figures cestosomàtiques i paquipodes.

TEMATICA ART LLEVANTÍ

10,000 BCE

Hi ha animals i persones, absència de símbols i signes.
Es veuen molts objectes.
Som capaços de reconèixer escenes i interpretar-les.
No hi ha representacions del medi.
Apareixen homes, dones i en menor mesura infants.
Apareixen amb frequència homes armats.
No és habitual que aparegui el penis.
Els homes porten braçalets i el cos pintat o tatuat.
Voluntat de personalitzar les figures.
Els animals són més naturalistes.

ART MESOPOTÀMIC

3000 BCE

L’arquitectura sumèria, accàdia i assíria va estar condicionada pel medi geogràfic on es va desenvolupar, l’escassetat de pedra i de fusta va obligar a usar la tova, i en conseqüència a construir per primera vegada arcs i voltes.
Els edificis s’adornaven amb relleus i amb ceràmica vidriada.

ART EGIPCI

3000 BCE

L’art egipci estava molt relacionat amb la religió, amb la mort, i, sobretot amb la creença en una vida en el més enllà per a la qual era necessari el cos; per això es feia la momificació.

ARQUITECTURA EGIPCIA

3000 BCE

Destaca per tres característiques:
Obres commemoratives i religioses són de grans dimensions, és a dir, colossals i monumentals.
S’hi fan servir grans carreus tallats d’una manera uniforme.
Segueix unes normes fixes i inamovibles, prèviament establertes.

ARQUITECTURA MESOPOTÀMICA

3000 BCE

Temples edificats sobre un monticle de terra, aquesta estructura va anar evolucionant fins que es va convertir en el ziggurat, torre de grans dimensions amb un templet a la part superior. A les muralles les portes eren custodiades per uns braus alats de cinc potes i cap humà, considerats símbols de protecció. Tombes: Espais excavats formats per un corredor que conduïa a la cambra funerària on es dipositaven l’aixovar i les restes del difunt.

ESCULTURA MESOPOTÀMICA

3000 BCE

L’escultura sumèria que esdevé la base de l’escultura accadia i babilònica, es caracteritza per la realització de figures de ple volum o exemptes, cilíndriques i volumètriques.

ARTS SUMPTUÀRIES

3000 BCE

Els objectes sumptuaris i decoratius van ser d’una gran importància a Mesopotàmia. La majoria d’aquestes obres procedeixen dels aixovars funeraris trobats a les tombes reials d’Ur, com l’Estenard d’Ur, diverses joies o les lires i les arpes, instruments musicals a vegades decorats amb imatges de braus barbats i amb aplicacions de làmines d’or.

ESCULTURA EGIPCIA

3000 BCE

L’escultura era una expressió artística molt destacada a Egipte, els materials més utilitzats van ser la pedra dura, granit o esquist, una roca de color negre blavós que es divideix amb facilitat en fulles i que es tallava amb malls grossos.
També es feien escultures en fusta i en bronze.

PINTURA EGIPCIA

3000 BCE

Els temes representats per la pintura egipcia són els mateixos que en els relleus escultòrics, i la seva forma de representació segueix les mateixes lleis (frontalitat).
De vegades representaven dos peus drets i dues mans dretes, perquè per als egipcis el cànon de la perfecció era la part dreta del cos. El personatge més rellevant apareix pintat d’una mida més gran que les altres figures que l’acompanyen i a la part dreta de l’escena.

MESOPOTÀMIA I EGIPTE

Period: 3000 BCE to 5 BCE

ART FENICI

1200 BCE

Els fenicis van crear un art eclèctic a partir de models egipcis,
mesopotàmics i grecs, i es van convertir, en transmissors de tendències i tècniques artístiques per tota la zona del mediterrani.

TOMBES

550 BCE

Les tombes, lloc on es dipositava el cadàver del difunt hi van haver de dues tipologies:
-Amb influència del temple grec o el ziggurat mesopotàmic
-Les que agafen com a referent l’hipogeu egioci.

ART PÈRSIA AQUEMÈNIDA

550 BCE

Els monarques perses tenien poder total i absolut sobre el seu poble i, encara que no eren considerats representacions divines a la terra, rebien adoració i homenatge constant dels seus vassalls. L’existència d’un art imperial té com a exemples principals els palaus i les tombes, en canvi, com que els perses retien culte al seu déu en espais oberts, no es van construir temples.

PALAUS

550 BCE

Els palaus perses, seguint el model assiri es van construir sobre grans plataformes fetes de maó, fusta i pedra.
Sobre aquesta estructura enorme es distribueixen la sala del tron o de les audiencies, anomenada apadana, i les diverses estances palatines, a les quals s’accedeix a través d’escalinates, atris, i portes monumentals franquejades per grans escultures de genis i braus alats.