PINTURA AL FRESC

Torejador de Minos, Palau de Knossos, Creta (art cretenc)

1550 BCE

Els minoics van ser els primers en aplicar els pigments directament sobre una superfície de calç fresca, hi ha diferents exemples en els murs del Palau de Knossos, a l’Illa de Creta. Utilitzaven les pintures al fresc per indicar llocs o cerimònies sagrades, per exemple la taurocetapsia (exercici d’agilitat i equilibri dins de la gimnasia grega). Els colors utilitzats eren el negre d’esquist, el vermell, amb hematista, el blanc de calç i el blau de silicat de cobre, el groc i el verd.

Donzelles de Sri Lanka, Kasyapa, Roca Sigiriya, Sri Lanka (art budista)

401 BCE

· Art budista amb frescos d’entre el 200 aC fins al 1100 dC.
· Tècnica similar a l’europea, en algunes ocasions però, es retocaven algunes figures un cop enllesitides per fer resaltar la seva importància.
· La Roca Sigiriya conté una col·lecció de frescos inspirats en la mitologia budista. Van ser realitzats sota el comandament del monarca Kasyapa per assenyalar que el territori també estava dins dels seus dominis, inclús de forma extra terrenal.

El càstig d’Ixió, casa Vetti, Pompeia (art cristià primitiu)

60

Romans van encarregar-se de nombrar i classificar els mètodes i procediments que van heretar dels grecs. Per exemple, la sinòpia s’anomena així pel pigment d’òxid vermell emprat per a les bases d’alguns frescos. A Pompeia es pintaven els murals amb emulsió de cera després d’un procés de preparació s’utilitzava com a aglutinant per als pigments. L’art cristià primitiu, va viure les sevs primeres representacions amb la pintura al fresc, la tècnica estava extesa des del Mediterràni fins a Turquia.

La crucifixió de Jesucrist, 1208, Esglèsia de Sant Nicolàs de Studènica, Sèrbia (art medieval)

1208

· La producció medieval de frescos és extensa tant temporalment com territorialment, també majoritàriament anònima.
· Entre els frescos dels murs de la catedral de Studènica s’hi conserven algunes de les pintures més representatives de l’art medieval europeu.
· El pigment a base de lapizlàtzuli, el color blau, era un dels considerats més valuosos durant el període, reservat per a temàtiques especialment transcendentals.

Fresc de Dionís, Catedral de la Nativitat de la Verge, 1502, Monasteri de Feratómpov, Rússia (art bizantí)

1502

· Període en el qual es va viure una important transició: l’oficialització del cristianisme com a religió de l’Imperi de Constantinoble. Aquest canvi es va veure plasmat en l’art.
· A Rússia, també hi ha un nombre important de frescos, alguns d’ells es troben al monasteri de Feratómpov.
· En aquest cas, els pigment que hi predominen són de tons verdosos, extrets de minerals com la malaquita, la atacamita o la pseudo-malaquita.

Capella de Scrovegni, Giotte di Rondone, Pàdua, Itàlia (art gòtic)

1505

Màxim esplendor de la pintura al fresc, les frescos italians destaquen per la seva íntima relació amb l’arquitectura. Les superfícies dels murs eren molt més àmplies que a la resta del continent, les dimensions i els plantejaments dels murals de la pintura al fresc canvien a la de la resta del territori, ja que s’adaptaven a les dimensions italianes del moment. Es dona la transició cap a la pintura renaixentista, hi destaquen pintors com Giotto di Bondone, Giovanni Cimabue i Simone Martini.

“La caiguda d’Adàn i Eva”, Miguel Angel Buonarroti, la Capella Sixtina, Ciutat del Vaticà.

1509

· No va ser fins la tardana Edat Mitjana que la tècnica de la pintura al fresc va començar a valorar-se com a un art d’un cert nivell.
· A finals del segle XV, el pintors de frescos van arribar a ser considerats uns dels artistes de més alt nivell d’enginy i meticulositat, els més destacats i recordats, pertanyen a aquest moment, com Miguel Angel, Botticelli o Rafael.