OBRES D'ART MEDIEVAL

  • 250

    Catacumbes de Priscila

    Catacumbes de Priscila
    Art paleocristià. Autor desconegut. Aquesta catacumba té una sèrie de mosaics on es poden veure diversos motius religiosos com una representació del Bon Pastor o de la Verge Maria sostenint el nen Jesús en braços.
  • 313

    Baptisteri Neonià

    Baptisteri Neonià
    Art paleocristià. Autor desconegut. Es va construir entre el final del segle IV i principis del segle V per ordres del rei ostrogot Teodoric el Gran. El mosaic, que és la part més coneguda de l'obra, mostra a Joan el Baptista batejant a Jesús al riu Jordà mentre es succeeix una processó dels dotze apòstols al seu voltant.
  • 532

    Santa Sofia de Constantinoble

    Santa Sofia de Constantinoble
    Art bizantí. Construït per Antemi de Tral·les i Isidor de Milet. Aquest temple de dimensions colossals es va construir per ordre de l'Emperador Justinià i la seva esposa Teodora amb l'objectiu de demostrar el poder suprem que posseïa l'emperador i per representar la potència política i militar de l'Imperi Bizantí. Després de la presa de Constantinoble, el temple es va convertir en una mesquita.
  • 601

    Corona de Recesvint

    Corona de Recesvint
    Art preromànic visigòtic. Autor desconegut. La Corona de Recesvint és una corona votiva feta amb or, granat, safir i perles per donar com a ofrena a les esglésies per honorar a Déu. La corona posseeix una sèrie de cadenes amb una lletra unida a cadascuna d'elles, les quals expressen el nom del rei donant i l'acte de fer una ofrena.
  • 785

    Mesquita de Còrdova

    Mesquita de Còrdova
    Art islàmic. Autor desconegut. Les mesquites són la representació artística més important de la fe islàmica, i aquesta no és la diferència. A part d'aquesta clara funció religiosa, la Mesquita de Còrdova també tenia una funció política, ja que l'oració obligatòria permetia controlar les classes aristocràtiques i polítiques.
  • 801

    San Miguel de Lillo

    San Miguel de Lillo
    Art preromànic asturià. Autor desconegut. San Miguel de Lillo és una església construïda per ordre del rei Ramir I en honor a l'arcàngel Miquel. La seva decoració escultòrica és molt destacable gràcies als seus relleus inspirats en l'art bizantí.
  • 912

    San Miguel de la Escalada

    San Miguel de la Escalada
    Art preromànic mossàrab. Autor desconegut. San Miguel de la Escalada és un monestir mossàrab utilitzant materials d'època visigòtica i asturiana. Cada un dels espais que posseeix l'obra tenia una funció específica que depenia de la vida quotidiana dins el monestir. L'obra posseeix una ornamentació constituïda principalment amb arcs de ferradura i escultures.
  • 1150

    Majestat batlló

    Majestat batlló
    Art romànic. Autor desconegut. Aquesta escultura representa a Jesucrist crucificat, però no de manera sofrent, que era utilitzada per transmetre la idea de la redempció dels pecats de la humanitat, sinó que es representa de manera triomfant, que transmet una idea de victòria sobre la mort. En l'escultura, Jesucrist no mostra sofriment físic ni psíquic, té els ulls oberts i una expressió serena.
  • 1170

    Frontal de Santa Maria d'Avià

    Frontal de Santa Maria d'Avià
    Art romànic. Autor desconegut. Aquest frontal està dedicat a la Mare de Déu. Al centre hi ha la seva imatge com a Tron de la Saviesa. El Nen Jesús que l'acompanya és mostrat beneint amb la mà dreta. Envoltant l'escena principal se situen diversos episodis de la vida mariana com l'Anunciació i la Visitació, el Naixement, l'Adoració dels tres Reis Mags i la presentació de Jesús al temple.
  • 1190

    Catedral de Monreale

    Catedral de Monreale
    Art bizantí. Autor desconegut. Els mosaics d'aquesta catedral representen diverses figures bíbliques. Al centre es pot veure la figura de Jesucrist que fa el gest de beneir amb la mà dreta mentre sosté un llibre amb l'esquerra. Sota hi ha la Mare de Déu juntament amb el Nen Jesús a la falda, seguits de diversos sants i arcàngels. Finalment, a la part inferior s'hi troba la representació de dotze sants i dues santes.
  • 1270

    Mare de Déu de Veciana

    Mare de Déu de Veciana
    Art romànic. Autor desconegut. Aquesta escultura presenta una imatge romànica de la Mare de Déu com a Tron de la Saviesa. A la seva falda es troba el Nen Jesús que adopta la postura de Crist com a jutge. La Mare de Déu té un orbe a la mà que simbolitza l'univers i que es relaciona amb la perfecció i el poder diví. El mantell blau representa la puresa i la virginitat mentre que el mantell vermell del Nen Jesús representa la sang.
  • 1314

    Alhambra de Granada

    Alhambra de Granada
    Art islàmic. Autor desconegut. L'Alhambra va ser construïda a la ciutat de Granada. És un conjunt de palaus, jardins i fortaleses que inicialment va ser plantejat per allotjar a la cort del regne Natzari. Posteriorment, va ser utilitzat com a residència dels reis de Castella i dels seus representants. Aquesta obra és considerada una de les majors obres de l'art andalusí.
  • 1350

    Mare de Déu de Sallent de Sanaüja

    Mare de Déu de Sallent de Sanaüja
    Art gòtic. Autor desconegut. Aquesta escultura presenta la Mare de Déu coronada com a Reina del Cel, portant en braços al Nen Jesús, que agafa un colom amb la mà esquerra. Aquest ocell és un recurs molt utilitzat durant el període gòtic i que representa la infància de Jesús. Aquesta escultura mostra una relació entre el Nen Jesús i la Mare de Déu molt més humana que les d'època romànica.
  • 1434

    El matrimoni Arnolfini

    El matrimoni Arnolfini
    Art gòtic flamenc. Pintat per Jan van Eyck. Aquest quadre presenta un retrat corresponent a Giovanni Arnolfini i a la seva esposa Giovanna Cenami. Aquesta obra és summament coneguda sobretot pels seus significats ocults que es poden veure en tot el quadre (espelma, gos, drac, mirall i fruites). La firma del pintor, poc habitual, fa pensar que l'artista va participar en l'enllaç representat al quadre.
  • 1500

    Tríptic del Jardí de les delícies

    Tríptic del Jardí de les delícies
    Art gòtic flamenc. Pintat pel Bosch. Aquest tríptic dona el missatge que els plaers de la vida són efímers i que les seves conseqüències són el sofriment i la desgràcia. A la taula de l'esquerra es pot veure l'episodi bíblic de la creació d'Eva contemplada per Adam. A la taula central es poden veure innombrables homes que representen el pecat de la luxúria. Finalment, la taula de la dreta representa els càstigs de l'infern.