-
Carles I d'Anglaterra- Anton Van Dyck (Museo del Louvre, París)
Carles I d'Anglaterra fou Rei d'Anglaterra i d'Escòcia des de 1625 i fins a la seva mort. A Anglaterra el conflicte constitucional es va aguditzar pel descontentament amb les excessives despeses de la cort, però va ser l'intent de Carles d'imposar la unitat religiosa en el nord del país el que motivaria el seu esclat. Anglaterra es va veure en una guerra de religió que va desembocar en dues guerres civils. En 1649, davant l'escàndol, Carles I va ser decapitat proclamant-se l'única república. -
La Batalla d'Almansa- Buonaventura Ligli, Filippo Pallotta (Museo Nacional del Prado)
La batalla d'Almansa es va dur a terme entre els partidaris de Felip V de Borbó i els seguidors de l'Arxiduc Carles d'Àustria. Les tropes borbòniques estaven comandades pel duc de Berwick i els segons eren dirigits pels generals Galway i Das Mines. Aquesta batalla s'insereix en el marc de la Guerra de Successió al tron d'Espanya que es va produir després de la vacant produïda per la mort de Carles II. -
Felip V- Josep Amorós (Museo de Bellas Artes, Xàtiva)
Felip V d'Espanya va ser monarca d'Espanya del 1700 al 1746, amb una breu interrupció el 1724, durant la qual va regnar el seu fill Lluís.
L'inici del seu regnat es va veure marcat per la Guerra de Successió Espanyola, que a més d'un enfrontament entre ell i el pretendent austríac l'arxiduc Carles, va convertir-se en una contesa internacional entre les principals potències del moment.
La resta del seu regnat el determinà la política de l'absolutisme, de caràcter centralista i uniformista. -
Carlos III- Anton Rafael Mengs (Museo del Prado)
Carles III va ser rei d'Espanya, duc de Parma amb el nom de Carles I i rei de Nàpols i Sicília com Carles VII. En la línia de la Il·lustració va realitzar importants reformes amb ajuda de ministres i col·laboradors il·lustrats com Aranda, Campomanes i Floridablanca. Va ser home de gran cultura i d'idees renovadores. -
La lectura de la tragedia de Voltaire "el huérfano de China" en el salón de Madame Geoffrin en 1755 -Anicet Charles Gabriel Lemonnier (Saint-Honoré, París)
Durant el segle XVIII el saló de Madame Geoffrin es va convertir en un lloc de reunió dels intel·lectuals, llocs de conversa en els sofisticats cercles socials de París i províncies entorn d'un bust de Voltaire. Alguns d'ells van aconseguir tal fama que va transcendir les fronteres; aquesta és una de les causes de la rapidesa amb la qual es van expandir les idees il·lustrades que per a la majoria dels filòsofs, incloïa el rebuig del cristianisme tradicional. -
Declaració d'Independència- John Trumbull (Capitolio de los Estados Unidos)
En 1776, es va demanar als delegats Thomas Jefferson, Benjamin Franklin, John Adams, Robert R.Livingston i Roger Sherman que redactessin una declaració d’independència que s’usaria, només, “en el cas que el Congrés decideixi aquesta via d’actuació”.Després de tres jornades de discussió i un any, el Congrés la va aprovar. El 4 de juliol, les colònies van adoptar i van ratificar la declaració unànime dels 13 Estats Units d’Amèrica que va passar a la història com la Declaració d’Independència.