Mujeres informáticas

Carol Shaw

1955 BCE

Carol Shaw, (California, 1955) és una enginyera i informàtica nord-americana coneguda per ser la primera dona dissenyadora de videojocs.
Abans de finalitzar els seus estudis, l'empresa Atari la va reclutar per treballar com a dissenyadora de videojocs, oficialment exercint la labor d'Enginyera microprocesadora de programari, convertint-se d'aquesta manera en la primera dona dissenyadora de videojocs pels seus treballs en el joc de Polo, en 1978.

Felisa Verdejo

1953 BCE

Felisa Verdejo (Salamanca, 1953), és una catedràtica d'universitat del departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics de la UNED.
Dos han estat les seves línies de recerca desenvolupades conjuntament al llarg de la seva trajectòria investigadora, d'una banda “Modelat, disseny i anàlisi d'entorns interactius d'aprenentatge” i per una altra “Processament de Llenguatge Natural”, amb resultats que s'han plasmat en la creació de recursos i eines.

Top Secret Rosies

1942 BCE

Mentre els homes combatien, elles treballarien en els laboratoris de balística.
Així va nàixer la idea de crear una computadora, batejada com ENIAC, que es poguera utilitzar per a realitzar aquests càlculs a gran escala: 5.000 sumes i 300 multiplicaciones en 1 segon.
Un equip de sis dones, especialment brillants en el seu treball, van ser seleccionades per a participar en el desenvolupament i la programació de la màquina.

Jude Milhon (St Jude)

1939 BCE

Jude Milhon (1939 - 2003), més coneguda sota el pseudònim St.Jude, va ser una hacker i autora nordamericana. Es la creadora del terme cypherpunk.
Va començar a programar després de la lectura d'un llibre titulat "Teach Yourself Fortran", passant més tard a treballar, com a programadora.
Va animar a altres dones a unir-se a la cultura cibernètica que començava a expandir-se.
A la fi de la dècada dels 90 del segle XX, va treballar com a dissenyadora web i com a consultora d'Internet.

Lynn Conway

1938 BCE

Lynn Conway Evelyn Berezin (Nova York, 1938) és una enginyera informàtica i inventora nordamericana. Va ser pionera en el camp del disseny dels xips microelectronics.
A principis de la dècada de 1980 va treballar per DARPA en “computació estratègica” i en 1989 va ser professora a la Universitat de Míchigan. En aquest mateix any es va ser acceptada membre de la National Academy of Engineering pels seus mèrits en el disseny del VLSI.

Frances E. Allen

1932 BCE

Frances Elizabeth Allen (Nova York, de 1932) és una informàtica nord-americana i pionera en el camp de l'optimització de compiladors. Allen va ser la primera sòcia d'IBM
Va ser la primera dona guanyadora del premi Turing, equivalent al Nobel d'Informàtica.
També va tenir un rol important en la creació de llenguatges de programació i codis de seguretat per a l'Agència de Seguretat Nacional Americana.

Hedy Lamarr

1914 BCE

Hedy Lamarr (1914-2000) va ser una actriu, productora i inventora estadounidenca.
Va patentar una versió de comunicació d'espectre eixamplat, amb el compositor avanguardista George Antheil, que és part de la base de tecnologies sense fils com Bluetooth i wifi.
A ella i a Antheil se'ls va ocórrer la idea d'ajudar a crear un codi irrompible per a submarins durant el temps de Segona Guerra Mundial.

Grace M. Hooper

1906 BCE

Grace Hooper (Nova York, 1906 - 1992) va ser una autèntica pionera en el món de la informàtica.
Va ser la primera programadora que va utilitzar el Mark I i també la inventora del concepte de compilador d'un llenguatge de programació.
Ha passat a la història de la informàtica, però, com la inventora del llenguatge de programació COBOL, pensat per facilitar el desenvolupament de programes d'ordinador per gent sense coneixements específics d'informàtica.

Ada Lovelace

1815 BCE

Lady Ada Augusta Byron, comptesa de Lovelace va nàixer i va morir a Londres (1815-1852). És filla del poeta Lord Byron.
És considerada la primera programadora i mare de la programació informàtica. La seua formació va ser autodidacta.
Va colaborar amb Charles Babbage, creador de la màquina analítica.
El llenguatge de programació ADA s'anomena així en el seu honor.

Evelyn Berezin

Apr 12, 1925

Evelyn Berezin (nascuda el 12 d'abril de 1925) és una enginyera informàtica americana més coneguda per dissenyar un dels primers processadors de text.
En 1968, Berezin va tenir la idea per a un processador de text per simplificar el treball d'oficina, i en 1969 va fundar la primera empresa que desenvolupava processadors de text.
Berezin és en l'actualitat directiva en Intellicheck Inc.
Berezin va finançar el Sam and Rose Berezin Endowment Scholarship.