-
1r congrés de la Federació Regional Espanyola de l’AIT.
Va ser la secció espanyola de l'Associació Internacional de Treballadors o Primera Internacional. Es va fundar al Congrés Obrer de Barcelona de 1870 durant el Sexenni Democràtic desenvolupant la seva activitat fins al 1881 quan es va dissoldre -
Arribada a Espanya, Paul Lafargue, gendre de Marx.
periodista, metge, teòric polític i revolucionari francès. Encara que al principi la seva activitat política es va orientar a partir de l'obra de Pierre-Joseph Proudhon, el contacte amb Karl Marx (de qui fou gendre en casar-se amb la seva segona filla, Laura Marx) fou determinant. La seva obra més coneguda és El dret a la peresa. -
Fundació de la Nueva Federación Madrileña (marxista).
La Nova Federació Madrilenya va ser una secció de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) a Espanya fundada el juliol de 1872 pel grup de marxistes madrilenys expulsats de la Federació Regional Espanyola de l'AIT de majoria bakuninista. -
2n Congrés de la FRE celebrat a Saragossa a l’abril del 1872
El Congrés de Saragossa va ser el II Congrés de la Federació Regional Espanyola de l'Associació Internacional de Treballadors (FRE-AIT). Es va celebrar a Saragossa (Espanya) el setembre de 1872, al final del regnat d'Amadeu I. Per evitar que fos suspès pel govern, com va acabar passant, els delegats es van reunir secretament uns dies abans de la data prevista -
Congrés de la Internacional celebrat a la Haia
El Congrés de la Haia de 1872, o V Congrés de l'AIT, es va celebrar a la ciutat neerlandesa de La Haia del 2 al 7 de setembre de 1872. Fou el cinquè congrés de l'Associació Internacional de Treballadors, o Primera Internacional, fet amb posterioritat als fets de la Comuna de París. Va ser dirigit per Karl Marx i F. Engels. -
Restauració amb la FRE il·legalitzada i el moviment obrer
Comença la restrauració i el moviment obres és il·legalitzat per tant es va dividir per treballar en la clandestinitat -
Transformació de la Federación Madrilenya
La Nova Federació Madrilenya va ser una secció de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) a Espanya fundada el juliol de 1872 pel grup de marxistes madrilenys expulsats de la Federació Regional Espanyola de l'AIT de majoria bakuninista. Tot i que va tenir una curta vida, els seus membres encapçalats per Pablo Iglesias i Francisco Mora Méndez van ser els que vuit anys més tard van fundar el Partit Socialista Obrer Espanyol. -
fundació del PSOE
La Història del Partit Socialista Obrer Espanyol comença amb la fundació del partit a la Casa Labra de Madrid el 2 de maig de 1879 per un grup de treballadors i intel·lectuals, encapçalats pel tipògraf Pablo Iglesias Posse. Durant els seus prop de cent cinquanta anys ha estat (i és) un dels principals protagonistes de la vida política espanyola. Actualment, el seu secretari general Pedro Sánchez és el president del govern d'Espanya. -
Canvi de nom de la FRE
Després de l'aprovació governamental de la llei d'Associacions de 1881 i resolt el debat entre els partidaris de la legalització i la clandestinitat, tot just transcorreguts set mesos de la dissolució de la FRE, el setembre de 1881 es va celebrar el I Congrés, de nou al Teatre del Circ de Barcelona, per a la reconstitució d´una nova Federació de Treballadors purament espanyola.
Es va canviar de nom per adaptar-se a la nova legalitat que prohibia les organitzacions d'aspecte internacional -
Tolerància amb la pujada al poder del govern liberal de Sagasta
El 27 de novembre de 1885 formava govern Sagasta, posant en marxa de forma ja evident el turnisme de la Restauració, sistema polític dissenyat pel conservador Cánovas del Castillo. El Govern liberal va obrir una etapa, ja als inicis de la Regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena que, si d'una banda, va apuntalar el sistema, de l'altra va introduir reformes importants. -
Mà Negra
La Mà Negra va ser una presumpta organització anarquista secreta i violenta que va actuar a la regió espanyola d'Andalusia a principis de la dècada de 1880 la qual se li van atribuir assassinats i incendis de collites i edificis. successos de l'anomenada Mà Negra a causa del clima d'aguda lluita de classes al camp andalús, de difusió d'un anarcocomunisme diferent de l'anarcocol·lectivisme bakuninista, i de diferències entre legalistes i clandestinistes al si de la recent creada Federació ESP -
publicació del diari Socialista.
El primer número d''El Socialista' apareix el 12 de març de 1886. El Socialista' fa gala d'un sentit reivindicatiu notable i reclama a la classe treballadora la lluita pel poder polític i el reconeixement d'una sèrie de drets com el d'associació i reunió, de manifestació, el sufragi universal, l'abolició de la pena de mort, la justícia gratuïta, la reducció de les hores de treball o la protecció a l'assalariat, entre d'altres. -
Llei d’Associacions polítiques
Pretenia evitar el nom de partits polítics, que reflectiria inequívocament la pretensió de crear un sistema multipartidista que superés l'unipartidisme de l'anomenat Moviment Nacional franquista, mecanisme totalitari d'inspiració feixista que pretenia englobar la totalitat de les expressions de la vida pública i fins i tot privada, i que des del Decret d'Unificació de 1937 només permetia l'existència d'un partit polític que englobava tots els que van donar suport al Cop d'Estat de 1936 -
fundació de la UGT
organització sindical obrera espanyola. Fundada al Congrés Obrer de Barcelona de 1888, comparteix origen històric amb el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) evolucionant des del clàssic marxisme cap a una orientació socialdemòcrata. 2011 es va confirmar com el segon sindicat més representatiu d'Espanya, per darrere de Comissions Obreres. fundada per un grup de trenta-dos delegats, representants de quaranta-quatre societats d'oficis, el 12 d'agost del 1888 a Barcelona, durant un congrés obrer -
La dissolució de la FTRE
L'impacte social que va tenir l'assumpte de la Mà Negra i el temor que provoqués la il·legalització de la FTRE, va fer que el Comitè Federal, amb seu a Barcelona, es desmarqui del moviment andalús, acceptant la versió dada pel govern i per la premsa.
Entre el 18 al 20 de maig del 1888 es va celebrar a Barcelona un Congrés ampliat al qual no van assistir les federacions andaluses (anarquisme) l'il·legalisme.
Octubre 1888 es va celebrar un Congrés a València en què es va decidir dissoldre la FTRE -
Participació del PSOE en la celebració del Primer de Maig.
PSOE reunit a París el 1889 va decidir declarar el dia 1r de Maig com a jornada reivindicativa i d'homenatge als anomenats “màrtirs de Chicago”. Jornada laboral sempre fou un objectiu essencial en la lluita dels treballadors. Als Estats Units, la vaga obrera pacífica que va declarar a Chicago el maig de 1886, que reivindicava aquesta limitació en el temps de treball, va acabar de forma sagnant. Vuit dels seus líders van resultar detinguts i jutjats. D'ells cinc van ser condemnats a mort. -
Atemptat contra Martínez Campos, Capità General de Catalunya.
va tenir lloc a Barcelona (Espanya) el 24 de setembre de 1893 durant una desfilada militar presidida pel general Arsenio Martínez Campos, capità general de Catalunya. El general només va ser ferit lleument però setze persones van resultar ferides de més gravetat -
Bombes al Liceu de Barcelona.
L'episodi conegut popularment com la bomba del Liceu va ser un atemptat en què es van llançar dos artefactes explosius sobre el pati de butaques del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, el 7 de novembre del 1893. Van morir vint persones. -
Bomba contra la processió de Corpus a Barcelona.
L'atemptat de la Processó del Corpus va ser una acció terrorista ocorreguda a Barcelona el 7 de juny del 1896 contra la processó que se celebrava amb motiu del Corpus Christi. L'explosió va causar la mort de 12 persones (3 d'elles instantàniament) i va fer que moltes altres resultessin ferides. -
processos de Montjuïc
Els processos de Montjuïc són el nom del judici militar que va seguir l'atemptat terrorista contra la processó del Corpus al carrer barceloní de Canvis Nous (Canvis nous) el 7 de juny del 1896 i que va provocar 12 morts i uns 35 ferits. -
Assassinat del president del govern Cánovas del Castillo.
L'assassinat de Cánovas del Castillo va tenir lloc el 8 d'agost de 1897 al balneari de santa Àgueda (Guipúscoa) on el president del govern espanyol Antonio Cánovas del Castillo passava uns dies de descans i va ser obra de l'anarquista italià Michele Angiolillo, que va ser immediatament detingut, jutjat i executat. Durant el consell de guerra, Angiolillo va justificar l'assassinat com una venjança per les tortures del procés de Montjuïc. -
El PSOE aconsegueix un diputat a les Corts.
Aquest diputat era el mateix Pablo Iglesias