-
1r congrés de la Federació Regional Espanyola de l’AIT.
Al primer congrès Hi van assistir 90 delegats (74 dels quals eres de sindicats catalans) que representaven 98 societats de 39 localitats. La FRE s'estructurà en seccions locals d'ofici i aquestes s'havien de coordinar amb les altres seccions del mateix ofici però de diferents localitat per formar les Uniones de Oficio de la Región Española. -
Arribada de Paul Lafargue a Espanya.
Després de l'episodi revolucionari de la Comuna de París de 1871, la repressió política va obligar Lafargue a emigrar a Espanya. Es va establir a Madrid, on va contactar amb alguns membres locals de la Internacional, sobre els quals la seva influència fou molt important. A diferència del que succeïa a altres països europeus, la influència de l'anarquisme en un país tan aclapadorament agrari com era Espanya fou enorme. -
2n Congrés de la FRE.
L'abril de 1872 la FRE celebrà el seu segon congrés a Saragossa, amb assistència de 47 delegats que representaven a 31 federacions locals i uns 25.000 afiliats i elegiren un nou consell federal, format entre altres pel líder cantonalista Severino lbarracín Broseta. -
Restauració amb la FRE i el Moviment Obrer
La Restauració Borbònica va ser el restabliment de la Monarquia Espanyola i la dinestia Borbònica en el fill d'Isabel II, el rei Alfons XII d'Espanya. El moviment obrer va ser il:legal i les associacions obreres treballaven en la clandestinitat. -
Nueva Federación Madrileña
Va ser una secció de l'Assosiació internacional de treballaodrs a Espanya fundada l'any 1872 per el grup marxista de madrilenys expulsats de la AIT. -
Fundació del PSOE
El PSOE es va fundar clandestinament a la taverna Casa Labre de Madrid, gràcies a intel:lectuals i obrers. -
Congrés de la Haia
Es va celebrar a la ciutat neerlandesa de La Haia del 2 al 7 de setembre de 1872. Va ser el cinquè congrés de l'Associació Internacional de Treballadors. Va ser dirigit per Karl Marx i F. Engels. Hi van assistir 69 delegats pertanyents a 1 organitzacions de treballadors d'onze països. -
Tolerància amb el govern liberal.
Accepten que publiquin els seus escrits amb la condició per ser legals no podien dependre de cap entitat externa i canvien el nom a Federació de Treballadors de la Regió Espanyola. -
FRE va canviar el seu nom.
La FTRE va ser una organització sindical creada a Barcelona el setembre de 1881, constituïda sota l'empenta de les societats obreres de Barcelona, adoptant l'estructura que s'havia aprovat per a la Federació Regional Espanyola de l'AIT en el congrés de 1870. Els dirigents de Barcelona, afiliats a la FRE de l'AIT, volen construir una nova organització per acabar amb la clandestinitat que feia anys patia la FRE. -
Anarquistes acusats d’estar darrere de la “Mano Negra” .
La Mano Negra és una suposada organització anarquista secreta i violenta que va actuar a Andalusia a finals del segle xix. Se li van atribuir assassinats i fins i tot incendis de collites i edificis. -
Atemptat contra Martínez Campos.
L'atemptat contra el general Martínez Campos va tenir lloc a Barcelona durant una parada militar presidida pel general Arsenio Martínez-Campos Antón, capità general de Catalunya. -
Es comença a publicar "El Socialista".
El Socialista es va crear per expressar els pensaments del Partit Socialista Obrer Espanyol. Va sorgir davant la necessitat manifesta de comptar amb un òrgan que servís com a mitjà de difusió de les idees socialistes i com a vincle entre els seus seguidors. -
Llei d’Associacions polítiques.
Les persones van poder-se unir per defensar els seus interessos, drets, promocionar la cultura i la educació i enfortir els lligams per oposar-se als poders tradicionals. -
La FTRE es va dissoldre
La decadència d'aquesta fundació es veia. Llavors van convocar un nou congrés que convidarien a totes les societats obreres per dissenyar una estratègia de resistència al capital. El nou congrés, anomenat “ampli” va donar lloc a la creació de la Federació de Resistència al Capital o Pacte d'Unió i Solidaritat. Amb això, se separava l'organització purament econòmica de l'organització política o social. -
Fundació de la UGT
La UGT va ser fundada per un grup de 32, representants de 44 societats d'oficis, el 12 d'agost del 1888 a Barcelona, durant un congrés obrer que va tenir lloc al Teatre de Jovellanos, coincidint amb la celebració de la Exposició Universal de Barcelona del 1888. -
El PSOE participa a la celebració de l'1 de Maig.
El Congrés Obrer Socialista de la Segona Internacional va decidir declarar el dia 1 de maig com a jornada reivindicativa i d'homenatge als anomenats “màrtirs de Chicago”. La limitació de la jornada laboral sempre va ser un objectiu essencial en la lluita dels treballadors. I encara avui ho continua sent a gran part dels països del món. -
Atemptat contra Martínez Campos, Capità General de Catalunya.
Va ser durant una desfilada militar.. El general només va ser ferit lleument però setze persones van resultar ferides de més gravetat, una de les quals va morir poc després. L'autor de l'atemptat, l'anarquista Paulino Pallás, va ser detingut a l'acte, sent condemnat a mort i executat dues setmanes més tard. -
Bomba del Liceu
Va ser un atemptat produït amb bomba dins la platea del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. -
Bomba contra la processió de Corpus a Barcelona
Va ser una acció terrorista ocorreguda a Barcelona el 7 de juny del 1896 contra la processó que se celebrava amb motiu del Corpus Christi. L'explosió va causar la mort de 12 persones (3 d'elles instantàniament) i va fer que moltes altres resultessin ferides. -
Assassinat del president del govern Cánovas del Castillo.
Va tenir lloc al balneari de santa Àgueda (Guipúscoa) on el president del govern espanyol Antonio Cánovas del Castillo passava uns dies de descans i va ser obra de l'anarquista italiana Michele Angiolillo, qui va ser detingut immediatament, jutjat i executat. Durant el consell de guerra Angiolillo va justificar l'assassinat com una venjança per les tortures del procés de Montjuïc. -
Processos de Montjuïc
Nom del judici militar que va seguir l'atemptat terrorista contra la processó del Corpus al carrer barceloní de Canvis Nous (Canvis nous) el 7 de juny del 1896. -
El PSOE aconsegueix un diputat a les Corts
Pablo Iglesias va aconseguir el primer escó per al PSOE a les Corts Generals, i en les següents eleccions, en coalició amb els republicans, es va anar incrementant el nombre de representants.