-
1r CONGRÉS DE LA FEDERACIÓ REGIONAL ESPANYOLADE L'AIT
Primer Congrés Obrer de l'estat, va ser impulsat per els internacionalistes madrilenys el 19 de febrer de 1870. Es va celebrar al Teatre Circ Barcelonès. -
ARRIBADA A ESPANYA DE PAUL LAFARGUE
Paul Lafargue era un periodista, mèdic, ficat en la política revolucionària francesa. Era un revolucionari francès gràcies al contacte que va tenir amb Karl Marx, que va condicionar la seva orientació política. Es va establir a Madrid, i va comprovar que l'anarquisme en un país tan aclapadorament agrari com era Espanya fou enorme. La majoria dels revolucionaris espanyols formaven part de la facció anarquista de la Internacional. -
FUNDACIÓ DE LA NUEVA FEDERACIÓN MADRILEÑA
La Nova Federació Madrilenya va ser una secció de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) a Espanya fundada el juliol de 1872 pel grup de marxistes madrilenys expulsats de la Federació Regional Espanyola de l'AIT. Tot i que va durar poc, els seus membres dirigits per Pablo Iglesias i Francisco Mora Méndez van ser els que vuit anys més tard van fundar el Partit Socialista Obrer Espanyol. -
CONGRÉS DE LA INTERNACIONAL CELEBRAT A L'HAIA
Després dels fets de la Comuna de París es va celebrar el cinquè congrés a la Haia i hi van assistir 69 delegats que venien d'una organització de treballadors. -
2n CONGRÉS DE LA FRE
Va ser el congrès de l'Associació Internacional de Treballadors que es va celebrar quan va acabar el regnat d'Amadeu. -
RESTAURACIÓ AMB LA FRE
Es va restablir la Monarquia Espanyola amb el procés de la restauració borbònica, aquests van il·legalitzar el moviment obrer a Espanya però tot i així el van continuar d'amagat. -
AGRUPACIÓN SOCIALISTA MADRILEÑA
La Nueva Federación Madrileña passa a ser l'Agrupación Socialista Madrileña. -
FUNDACIÓ DEL PSOE
El Partit Socialista Obrer Espanyol es va fundar a Madrid el 2 de maig de 1879 pel tipògraf ferrolà Pablo Iglesias Posse, constituint un dels partits obrers més antics d'Europa, només superat pel Partit Socialdemòcrata d'Alemanya. -
PUJADA AL PODER DEL GOVERN DE SAGASTA
Al gener de 1881 Sagasta, enfortit el seu partit, reclama al rei Alfons XII que cessi els conservadors i pugi al govern als liberal-fusionistes. El rei accedeix a la demanda de Sagasta i el 8 de 1881, Sagasta assumeix per primera vegada a la Restauració la presidència del Consell de Ministres. Aquest govern és més tolerant amb el moviment obrer. -
ANARQUISTES ACUSATS D'ESTAR AL DERRERE DE "LA MANO NEGRA"
Durant els anys 80 va sorgir una organització anarquista violenta i secreta de la zona d'Almeria. Aquesta organització es deia "Mano Negra" i va dur a terme molts assassinats, incendis... Van acusar als anarquistes i al moviment obrer d'estar relacionat amb aquests fets. -
PUBLICACIÓ DE EL SOCIALISTA
Era el diari on els socialistes i en concret el partit socialista es va començar a expressar. -
DISOLUCIÓ DE LA FTRE
A causa de "La Mano Negra" i les seves repercucions i circumstàncies, la FTRE es va dissoldre quan només portava 8 anys en funcionament. Per aquesta raó l'anarquisme es va tornar més violent en tots aquells atemptats que feien. -
FUNDACIÓ DE LA UGT
La Unió General de Treballadors era una associassió marxista que va ser fundada per 32 barcelonins que ocupaven difernets oficis. -
PSOE PARTICIPA EN LA CELEBRACIÓ DEL PRIMER DE MAIG
El Congrés Obrer Socialista de la Segona Internacional reunit a París el 1890 va decidir declarar el dia 1 de Maig com a jornada reivindicativa i d'homenatge als anomenats “màrtirs de Chicago”. La limitació de la jornada laboral sempre va ser un objectiu essencial en la lluita dels treballadors. I encara avui ho continua sent a gran part dels països del món. -
ATEMPTAT CONTRA MARTINEZ CAMPOS
L'atemptat contra el general Martínez Campos va tenir lloc a Barcelona el 24 de setembre de 1893 durant una parada militar presidida pel general Arsenio Martínez-Campos Antón, capità general de Catalunya.
Durant el judici va dir que volia venjar l'execució de quatre anarquistes a Jerez de la Frontera l'any anterior. L'intent d'assassinatr-lo va ser el primer atemptat anarquista de certa importància de l'onada que es va produir a Espanya en la dècada dels noranta -
BOMBES AL LICEU DE BARCELONA
Va ser un atemptat produït amb bomba dins de la platea del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, l'any 1893.
El Liceu, a finals del segle xix es convertí en l'aparador social d'una burgesia que hi veia un espai refinat i prestigiós. A la vegada, l'anarquisme, que s'havia apoderat dels moviments de revolta social de l'època, veié en el Liceu un dels símbols de l'oligarquia dominant. Aquesta identificació afectà tràgicament la vida del teatre: el 7 de novembre de 1893. -
BOMBA CONTRA LA PROCESSIÓ DE CORPUS A BARCELONA
L'atemptat de la Processó del Corpus va ser una acció terrorista ocorreguda a Barcelona el 7 de juny del 1896 contra la processó que se celebrava amb motiu del Corpus Christi. L'explosió va causar la mort de 12 persones (3 d'elles instantàniament) i va fer que moltes altres resultessin ferides. -
ASSASSINAT DEL PRESIDENT DEL GOVERN CÀNOVAS DEL CASTILLO
L'assassinat de Cánovas del Castillo va tenir lloc el 8 agost de 1897 en el balneari de santa Águeda (Guipúscoa) on el president del govern espanyol Antonio Cánovas del Castillo passava uns dies de descans i va ser obra de l'anarquista italià Michele Angiolillo, qui fou detingut immediatament, jutjat i executat. Durant el consell de guerra Angiolillo va justificar l'assassinat com una venjança per les tortures del procés de Montjuïc. -
PSOE ACONSEGUEIX UN DIPUTAT A LES CORTS
Pablo Iglesias aconsegueix el primer escó per al PSOE a les Corts Generals, i en successives eleccions, en coalició amb els republicans, es va anar incrementant el nombre de representants.