-
Period: to
REGNAT D'ISABEL II
Es caracteritza pel predomini polític dels moderats, que consoliden un estat liberal amb sufragi restringit. Això feia impossible l'excés al poder dels progressistes. -
Period: to
DÈCADA MODERADA
Època en la qual els moderats es mantenen al poder durant 10 anys gràcies al suport de la reina i a un sufragi censatari molt restringit, que impedia l'excés dels progressistes al poder.
Aquests moderats eren liderats pel general Narváez. -
Constitució dels moderats de 1845
Constitució establerta el 1845 que substitueix a la de 1837 (establerta pels progressistes, tot i que seguia sent moderada).
Aquesta constitució estableix:
-La sobirania compartida per les Corts i el rei
-Restricció dels drets dels ciutadans
-Poder legislatiu recau en els diputats i el Senat
-No es permet cap altra religió que la catòlica.
També s'estableixen altres mesures com la centralització política i administrativa de l'Estat, un sistema educatiu únic, la creació de la Guàrdia Civil... -
Period: to
SEGONA GUERRA CARLINA (GUERRA DELS MATINERS)
Guerra que té lloc a Catalunya, fortament oposada al moderantisme a causa de les reformes establertes.
Després d'uns èxits inicials, el 1847 semblava que els carlins estaven vençuts, però Ramon Cabrera es va posar al capdavant dels revoltats i va millorar la situació. Finalment, la situació va empitjorar i el 1849 l'exèrcit moderat va aconseguir la victòria. -
Fundació del Partit Demòcrata
Els progressistes van fundar aquest partit davant la impossibilitat d'accedir al poder, que va provocar que es radicalitzessin.
Reclamaven sobirania popular, sufragi universal masculí i un sistema fiscal més just. -
Conservadorisme més accentuat
El 1851 els governs moderats van augmentar el conservadorisme, fet que va provocar que alguns moderats passen a oposar-se al moviment els progressistes busquessin la manera d'arrabassar el monopoli del poder als moderats.
La imatge és de la segona guerra carlina. -
Period: to
BIENNI PROGRESSISTA
Amb el suport d'alguns moderats, els progressistes duen a terme el pronunciament de Vicálvaro encapçalat per O'Donnell, però sense èxit.
Més tard, al publicar el manifest de Manzanares i criticar la dictadura moderna, comencen els alçaments contra el govern dels moderats.
O'Donnell va fundar la Unió Liberal i la reina es va veure obligada a nomenar primer ministre el general progressista Espartero i fer una coalició amb la Unió Liberal.
Això suposa el retorn al règim liberal de 1835-1837. -
Desamortització civil, Llei de ferrocarrils i moviment obrer
La desamortització civil és la reforma legislativa més important del Bienni Progressista, ja que va permetre un desenvolupament capitalista de l'Estat espanyol amb la subhasta de terres.
Per altra banda, la Llei de ferrocarrils va concedir molts avantatges als inversors estrangers a l'hora d'importar material ferroviari.
Quant al moviment obrer, hi va haver un aixecament on es van destruir màquines per recuperar el treball, fins que es va iniciar una repressió. -
Caiguda d'Espartero; govern de Narváez
Un cop d'estat va acabar amb el Bienni Progressista i va restaurar les lleis moderades i la Constitució de 1845. Espartero i els progressistes quedaven fora del poder polític, i el general Narváez tornava a presidir el govern. -
Period: to
ALTERNANÇA ENTRE MODERATS I LIBERALS
-
Pacte d'Ostende
Els progressistes liderats pel general Prim i els demòcrates, van signar el pacte d'Ostende amb l'objectiu de posar fi a la monarquia d'Isabel II, adherint-se a la Unió Liberal. -
Revolució de Setembre i exili de Isabel II.
Revolució promoguda pels progressistes i els unionistes, que es van pronunciar contra Isabel II.
Aquest fet va desencadenar en juntes revolucionàries que buscaven l'abolició de la monarquia d'Isabel II i l'establiment d'un règim democràtic.
Finalment, l'exèrcit monàrquic va ser derrotat i Isabel II es va veure obligada a exiliar-se.
Aquest any també va tenir inici la guerra d'independència de Cuba. -
Desenvolupament del moviment obrer fins al 1868
Abans del 1868, els obrers industrials es manifestaven per aconseguir millors condicions de treball, arribant a destruir màquines. També hi havia societats obreres que proporcionaven ajut en cas de vaga, però degut a la forta repressió del govern, les societats obreres van passar a ser clandestines.
El 1864 es va fundar l'Associació Internacional de Treballadors, que coordinava les accions del moviment obrer. Es dividia entre marxisme i anarquisme, i buscaven una societat igualitària. -
Moviment obrer a partir del 1868
La llibertat que va oferir la Revolució de Setembre, va permetre que els sindicats obrers es reorganitzessin.
No es proposaven millores de les condicions de treball per als obrers, i els obrers va vincular l'obrerisme espanyol amb l'internacional.
El 1969 es va formar un sindicat per tal de millorar les condicions dels obrers i el 1870 es va reunir el Primer Congrés Obrer Espanyol.
Degut a la lentitud de les transformacions obreres es van acabar reprimint les manifestacions l'any 1874. -
Period: to
SEXENNI DEMOCRÀTIC
La monarquia borbònica va caure, i es va iniciar aquest nou període de la història d'Espanya, que va aconseguir mantenir-se gràcies a la forta participació popular.
Aquest nou govern tenia l'objectiu d'establir un règim amb àmplies llibertats i amb un sufragi universal masculí. -
Constitució de 1869
El govern dels progressistes i unionistes va dur a terme unes eleccions per sufragi universal masculí el 1869 on va guanyar el Partit Progressista.
D'acord amb això es va establir la constitució de 1869, on es reconeixia la sobirania nacional, una àmplia declaració dels drets, la plena llibertat religiosa i el sufragi universal masculí (a partir de 25 anys). -
Aixecaments federals
A l'inici del Sexenni Democràtic, el Partit Demòcrata es va trencar, i la major part d'efectius van constituir el Partit Democràtic Republicà Federal, dirigit per Francesc Pi i Maragall.
Era un Partit amb una política radical, que volia una organització similar als Estats Units en aquella època, sense diferències de classes ni impostos de consum.
Van produir aixecaments armats, però van fracassar, ja que el moviment principalment es va produir a Catalunya i estava dividit entre dos bàndols. -
Mort de Prim i Amadeu I, rei.
El 1871 es va produir l'assassinat de Prim, home molt important dins del govern progressista.
A principis d'aquest mateix any, es va elegir a Amadeu de Savoia com a rei per fer-se càrrec de la corona espanyola, que dos anys més tard, el 1873, va abdicar i es va proclamar la República.
Va ser una època d'inestabilitat política, en els quals va haver-hi sis canvis de govern en només dos anys. -
Period: to
TERCERA GUERRA CARLINA
L'alçament carlí es va iniciar el 1872 després d'uns anys d'intents fracassats. Carles VII prometia als carlins el retorn al sistema polític anterior a la guerra de Successió.
Després d'una cruel guerra, quan semblava que els carlins podien endur-se la victòria, el retorn de la monarquia borbònica va derrotar al carlisme l'any 1876. -
La Primera República
Un cop establerta la República, es va fer una coalició entre republicans federals i membres del Partit Radical.
Després de diversos problemes, l'entesa entre republicans federals i radicals es va trencar i va donar pas a un govern únicament de republicans federals.
La República unitària va passar a ser una República federal i es va intentar una nova constitució sense èxit.
També va tenir lloc el moviment cantonal, que tractava d'aixecaments d'una part dels republicans federals. -
Fi de la Primera República
A causa de la inestabilitat que va generar el cantonalisme i a la delicada situació política de l'època, les Corts li van atorgar a Castelar (president del Congrés de Diputats) poders gairebé dictatorials, cosa que va reduir el cantonalisme.
Més tard, les Corts li van retirar el poder a Castelar, i això va suposar un cop d'estat conservador del general Pavía.
En un moment d'inestabilitat, es va establir a Alfons XII rei d'Espanya, posant fi a la Primera República i començant la Restauració.