-
384 BCE
Model geocèntric d'Aristòtil
Aristòtil, filòsof grec, va desenvolupar la teoria geocèntrica en la qual la Terra era considerada el centre de l'univers, i els cossos celestials es movien en esferes concèntriques al seu voltant. Aquesta idea va prevaldre durant molts segles fins que Ptolomeu va introduir algunes diferències al model geocèntric d'Aristòtil. -
100
Model geocèntric Ptolomeu
Aristòtil no va poder explicar alguns fenòmens com el moviment variable observat (avançament o retràs) o la retrogradació d'alguns astres en la seva trajectòria així que Claudi Ptolemeu va expandir el model geocèntric d'Aristòtil. Les diferències que Ptolomeu va introduir al model Geocèntric d’Aristòtil foren:
-El Sol i la Lluna orbiten entorn de la Terra.
-Els planetes tenen trajectòries entorn de la Terra a la vegada que presenten una segona òrbita en forma de llaç. -
1473
Model Heliocèntric Copèrnic
El model de Ptolomeu era molt complicat així que Nicolau Copèrnic, va buscar una teoria geomètrica capaç de predir amb exactitud la posició dels astres. En aquest model, Copèrnic utilitza les esferes amb què Aristòtil explicava les òrbites sense tenir en compte Urà ni Neptú. A partir del model geocèntric de Ptolomeu Nicolau Copèrnic va introduir noves idees revolucionàries: -Heliocentrisme: El sol és el centre de l'univers i no la terra.
-Retrogradació
-Moviment dels astres -
1564
Aportacions Galileo Galilei
Galileo Galilei (1564-1642) va ser un astrònom italià que va revolucionar la ciència i l'astronomia amb les seves aportacions: -El perfeccionament del telescopi.
-L'anunciament de les lleis del moviment dels cossos.
-La determinació de la forma precisa de les trajectòries dels projectils.
-La comprovació del model Heliocèntric corroborant les premisses de Copèrnic.
-Les observacions de la Lluna i dels Satèl·lits que orbiten a Júpiter. -
1571
Lleis del moviment planetari
Johannes Kepler va ser un matemàtic i astrònom alemany que va fer importants contribucions a la ciència, particularment en el camp de l'astronomia. Fou l’assistent de Brahe qui mesurava les posicions dels planetes. l'Aportació de Kepler a l'astronomia amb les tres lleis del moviment planetari (òrbites el·líptiques, àrees i períodes), observacions astronòmiques, taules astronòmiques, i contribucions a l'òptica van tenir un impacte significatiu en astronomia i ciència. -
Lleis universals de gravitació
El destacat científic, matemàtic i físic anglès, Isaac Newton postulà les lleis universals de gravitació que descriuen la força d'atracció gravitacional dels cossos entre si mitjançant un model matemàtic que possibilità donar la forma a les òrbites i les futures teories sobre deformacions espacials. Les lleis de gravitació van desmuntar gran part dels paradigmes místics sobre el moviment terrestre i promogué els models orbitals moderns. -
Teoria nebular
La teoria nebular sobre l'origen del sistema solar va ser elaborada pel filòsof alemany, que va fer contribucions a la ciència, a la cosmologia i a l'astronomia, Immanuel Kant. Segons la teoria nebular, el sistema solar es va originar d'una nebulosa primordial que es va contraure sota la gravetat, formant el Sol al centre i els planetes al seu voltant. Aquesta teoria fou decisiva per a la comprensió del model d'expansió universal i l'origen de l'univers. -
Teoria de la Relativitat
Partint de les lleis universals de gravitació elaborades per Isaac Newton el físic Albert Einstein proposà la “Teoria de la Relativitat Espai Temporal”. Hi ha dues versions: -Relativitat Especial: Destaca la constància de la velocitat de la llum i les idees de dilatació del temps i contracció de la longitud.
-Relativitat General: Es basa en el principi d'equivalència i explica com la gravetat afecta la trajectòria de la llum. -
Big Bang
Aquesta teoria, promoguda per científics com Edwin Hubble, seguint la Teoria de la Relativitat, estableix que el cosmos i tota la matèria coneguda es va originar en un punt molt condensat i va explotar, expandint-se fins donar lloc a l’Univers observable. L’Univers que fins fa 13.800 milions d’anys es trobava a temperatures molt altes, però es va refredar prou per a que es donaren les partícules que avui en dia coneixem. -
Els forats negres
Combinant la teoria de la relativitat i la física quàntica Stephen Hawking va exposar que: -L’espai i el temps formen un teixit que es corba amb la massa.
-Un forat negre és una bola tan pesada amb una regió tan infinitament densa que afona aquest teixit sense fons.
-La gravetat atrau fins a aquest “forat negre”.
-Els forats negres poden emetre radiació.