-
El primer microscopi
Microscopi compost suposadament realitzat per Zacharias Janssen el 1590, a Midelburg, Holanda. Està format per dos tubs de llautó, suportant una lent cadascun, de 3 X i 5 X, que llisquen dins d'un altre tub de llautó cosa que permet l'enfocament. Es considera el primer microscopi compost de la història. -
Microscopi simple
El microscopi simple generalment es considera el primer microscopi. Va ser creat al segle XVII per Antony Van Leeuwenhoek, qui va combinar una lent convexa amb un suport per a espècimens. Amb un augment entre 200 i 300 vegades, era essencialment una lupa. Si bé aquest microscopi era simple, encara era prou poderós per proporcionar informació sobre mostres biològiques, inclosa la diferència en les formes entre els glòbuls vermells. -
Primer intent de microscopi de llum transmesa.
Henry Power construeix un microscopi recolzat sobre una làmina de vidre per poder il·luminar la mostra des de la part inferior. És el primer intent de microscopi de llum transmesa. -
Primer microscopi binocular
Cherubin d’Orleans construeix el primer microscopi binocular combinant dos microscopis monoculars. Es va basar probablement en les indicacions publicades per Antonius Maria Schyrleus de Rheita el 1645. -
Microscopi de polarització
El primer microscopi de polarització completa va ser construït el 1830 per Giovanni Battista Amici. Aquest microscopi és en realitat un tipus de microscopi òptic al qual se li han afegit dos polaritzadors. Això vol dir que l'ona de llum utilitzada per observar la mostra té una adreça d'oscil·lació concreta. -
Microscopi estèreo
El microscopi estereoscòpic, creat per Charles Wheatstone, proporciona un augment de fins a 300 vegades. Aquests microscopis binoculars es fan servir per observar objectes opacs o objectes que són massa grans per ser vistos amb un microscopi compost, ja que no requereixen preparació de portaobjectes. Proporcionen una vista tridimensional de primer pla de les textures superficials dels objectes i permeten a l'operador manipular l'objecte durant la visualització. -
Microscopi de raigs X
El microscopi de raigs X, creat per Wilhelm Conrad Röntgen, com el seu nom indica, no fa servir ni la llum tradicional ni els electrons, sinó que per veure la mostra li aplica raigs X. Aquesta radiació de molt baixa longitud d'ona és absorbida pels electrons de la mostra. que permet conèixer lestructura electrònica de la preparació. -
Microscopi de camp fosc
Els microscopis de camp fosc, creat per Henry Wilhelm Friedrich Siedenhoff i Richard Adolf Zsigmondy, il·luminen la mostra de forma obliqua. Els raigs de llum que arriben a lobjectiu no vénen directament del focus de llum, sinó que es dispersen per la mostra. En aquest cas no cal tenyir la mostra per poder-la visualitzar, i aquests microscopis permeten treballar amb cèl·lules i teixits massa transparents com per ser observats amb tècniques clàssiques d'il·luminació. -
Microscopi de llum ultraviolada
Va ser inventat el 1904 per August Köhler i Moritz von Rohr. La imatge al microscopi de llum ultraviolada depèn de l'absorció d'aquesta llum per les molècules de la mostra. La font de llum ultraviolada té una longitud d'ona de 200 nm, per tant, pot assolir una resolució de 100 nm. La microscòpia ultraviolada no és gaire diferent del funcionament d'un espectrofotòmetre, però els resultats són registrats en fotografies. -
Microscopi electrònic d'escombrada (SEM)
El microscopi electrònic d'escombrada, o SEM, creat per Ernst Ruska, utilitza electrons en lloc de llum per a la formació d'imatges. Les mostres s'escanegen en condicions de buit o gairebé buit, per la qual cosa s'han de preparar especialment sotmetent-les primer a deshidratació i després recobrint-les amb una capa prima d'un material conductor, com ara l'or. Després de preparar l'article, el SEM produeix una imatge tridimensional en blanc i negre a la pantalla d'un ordinador. -
Microscopi electrònic de transmissió (TEM)
Igual que el microscopi electrònic d'escombrada, el microscopi electrònic de transmissió (TEM), creat per Ernest Ruska i l'enginyer en electricitat també alemany Max Knoll, utilitza electrons per crear una imatge ampliada, i les mostres s'escanegen en el buit, per la qual cosa s'han de preparar especialment. El TEM utilitza una preparació de portaobjectes per obtenir una vista 2-D de les mostres, per la qual cosa és més adequat per veure objectes amb cert grau de transparència. -
Microscopi confocal
A diferència dels microscopis estereoscòpics i compostos, que usen llum regular per a la formació d'imatges, el microscopi confocal, creat per Marvin Minsky, utilitza una llum làser per escanejar mostres que han estat tenyides. Aquestes mostres es preparen en portaobjectes i s'insereixen; després, amb l'ajuda d'un mirall dicromàtic, el dispositiu produeix una imatge ampliada a la pantalla d'un ordinador. Els operadors també poden crear imatges en 3D acoblant múltiples escanejats. -
Microscopi d'efecte túnel
El microscopi d‟efecte túnel, creat per Gerd Binnig i Heinrich Rohrer, ens permet veure l‟estructura atòmica de les partícules. Aquest instrument utilitza els principis de la mecànica quàntica, capturant electrons i aconseguint una imatge d'alta resolució en què es pot distingir cada àtom dels altres. És una eina fonamental en el camp de la nanotecnologia. -
Microscopi de força atòmica
El microscopi de força atòmica, creat per Binnig, Quate y Gerber, no detecta ni la llum ni els electrons. El seu funcionament es basa a fer un escaneig de la superfície de la preparació per detectar les forces que es donen entre els àtoms de la sonda del microscopi i els àtoms de la superfície. Aquest instrument detecta les forces d'atracció i repulsió dels àtoms, energies molt lleus, cosa que permet fer un mapejat de la superfície de la mostra.