MÈTODES PER MESURAR DISTÀNCIES

  • Period: 194 to 120

    Hiparco de Nicea

    A partir d’un eclipsi de Sol va estimar la paral·laxi lunar i va concloure que la Lluna es trobava a una distància entre 75 i 83 radis terrestres. (valor real 60).
  • Period: 1571 to

    Johannes Kepler

    Al segle XVII Kepler va enunciar les seves famoses lleis sobre el moviment dels planetes al voltant del Sol. La tercera llei relacionava les distàncies i els períodes dels planetes de la següent manera:
  • Period: to

    Jean-Dominique Cassini

    Al 1672, Cassini va calcular la distància de la Terra a Mart mesurant la paral·laxi de Mart entre Paris i Cayenne, quan passava més a prop de la Terra,. A partir d’aquesta distància i utilitzant la tercera llei de Kepler es va poder calcular la distància de la Terra al Sol i la de la resta de planetes, i per tant, la mida del sistema solar. La distància Terra-Sol que van obtenir va ser de 127 891 500 km 3
  • Period: to

    Heinrich Wilhelm Olbers

    A mesura que es va anar millorant el telescopi ens vam anar adonant de la quantitat d’estrelles que hi havia al firmament. Semblava que l’univers era infinit. Però Heinrich Wilhelm Olbers(1758-1840) va suggerir el que més tard s’anomenaria la paradoxa d’Olber: són incompatibles l'obscuritat del cel nocturn i l'existència d'un univers infinit i estàtic.
  • Period: to

    Edmond Halley

    El 1716, Edmond Halley va idear un mètode de precisió per estimar la distància al Sol que consistia a realitzar mesures comparatives dels trànsits de Venus des de llocs llunyans a la Terra.
  • Period: to

    Friedrich Wilhelm Bessel

    Bessel va determinar la paral·laxi de 61 Cigni, a la constel·lació del Cigne. Després de 18 mesos d’observacions va estimar que l’estrella es trobava a 657 000 vegades la distància de la Terra al Sol, és a dir, 98 734 594 662 km (la seva paral·laxi era de 0,314″ ± 0,020!). Més endavant es mesurarien les paral·laxis de Vega i Alfa Centauri.