Literatura Valenciana

By marcosrulop

  • Romanticisme (característiques)

    Romanticisme (característiques)
    Canvi en la produccció literaria, característiques:
    -Valoració del sentiment, la intuÏció i la imaginació.
    -Culte a la llibertat individual.
    -Creació d'una literatura que intente emocionar i no ensenyar.
    -Escanàris exòtics, misteriosos i lúgubres.
    -Temes preferits son l'amor, l'amistat, la bogeria, els elements sobrenaturals i els somnis.
    -Valoració del pasat.
    -Recuparació de la identitat i dels arreles culurals.
    El R.Liberal defensa la revolució.
    El R.Conservador segueix model de Walter Scott.

  • Romanticisme (context)

    Romanticisme (context)
    Aparegué a Europa a finals del segle XVIII i s'estengué a la primera meitat del segle XIX. Van ocórrer 2 revolucions molt importants, també va aparéixer una nova classe social (burgesia).

  • Renaixença

    Renaixença
    La renaixença començà al voltant del 1833 (publicació poema "La Patria).
    L'objectiu és el redreçament de la literatura i creix un sentiment de reivindicació nacional, els lemes són pàtria i llengua.
    S'estengué a les terres valencianes al segle XX.
    Finalitza al 1877 quan Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà van ser premiats en els Jocs Florals.
    Els Jocs Florals eren un certamen literari i els temes eren la pàtria, la fe i l'amor.
    La Renaixença Valenciana la representava la burgesia agrària.

  • Modernisme (Context)

    Començà a inals del segle XIX i finalitza a principis del XX.
    Pretén modernitzar i transformar.
    Proposen incorporar novetats estètiques i ideològiques.
    Es vol crear una cultura nacional, moderna i europea.

  • Poesia modernista

    Poesia modernista
    Obres influenciades pel decadentisme, el simbolisme i el parnassianisme.
    Poesia culta (elaborada i artificiosa.
    Poesia espontània té una tendència regeneracionista (tema de la natura).
    Joan Maragall va fer la teoria de la paraula viva.
    Reculls de poesia: Poesies (1895) i Enllà (1906).
    La generació del 1909 s'oposa a la Renaixença i actualitza la mètrica i els temes.

  • Teatre Modernista

    Teatre Modernista
    Encarna el concepte de l'art total.
    Hi han dues tendències:
    Teatre regeneracionista:conflictes entre l'artista i la societat. Ignasi Iglesias amb "El cor del poblle".
    Teatre Esteticista: defensa l'art per l'art i les seues obres no plantegen problemes socials. Adrià Gual i Santiago Rusiñol

  • Literatura del Modernisme

    Regeneracionisme: tipus d'art que és un mitjà per a canviar la societat, literatura compromesa amb la societat i defensa l'individualisme de l'artista.
    Esteticisme: defensa la bellesa i la força de l'art i desconfia en la capacitat del artista per a canviar la societat. -Es desenvolupa a partir de revistes com l'avenç
    -Visió idealitzada de la figura com a ésser excepcional
    -Atracció per les coses decadents (exaltació dolor)
    -Interés per la vida interior
    -Atracció pels contrastos.

  • Narrativa Modernista

    Narrativa Modernista
    Busca superar el realisme i el naturalisme.
    -Ruralisme simbòlic: té una visió neativa de la natura (representació de les forces primàries que s'enfronten a l'individu). Raimon Casellas amb "Els sots feréstecs (1901).
    -Decadentisme: gust per temes escabrosos i morbosos. Prudenci Bertrana amb "Josafat" (1906).
    -Costumisme: retrat crític de la societat burgesa. Santiago Rusiñol amb "L'auca del Senyor Esteve(1907) i Joaquim Ruyra amb Marines i boscatges (1903).

  • Context històric del Noucentisme

    Context històric del Noucentisme
    Comença al 1906 i finalitza al 1923 amb el golp d'estat de Primo de Rivera.
    Es van crear noves institucions com: La lliga Regionalista (1906) que era un partir polític burgués, l'institut d'Estudia Catalans (1906), l'Escola d'Art i l'Escola Industrial o la Biblioteca de Catalunya (1914).

  • Literatura noucentisme

    -Noucentisme: rebuig del romanticisme, la bellesa és un sinònim d'ordre i d'harmonia amb finalitat social.
    -Arbitrarisme: rebuig de l'atzar i de l'espontaneïtat, importància de la convenció i l'artifici.
    -Classicisme: recuperació de valors del món clàssic (ordre, raó, mesura i harmonia).
    -Civilitat: la ciutat representa el dominio de la raó sobre el caos.
    -Imperialisme: voluntat burgesa d'influir enconòmicament i políticament sobre l'Estat espanyol.

  • Poesia, prosa i teatre del noucentisme.

    Poesia, prosa i teatre del noucentisme.
    -Poesia: Josep Carner am Els frits saborosos (1906) i Guerau de Liost amb La muntanya d'ametistes.
    -Prosa: Eugeni d'ors amb Glosari, eren assajos publicats diàriament al diari La Veu de Catalunya i La Ben Plantada. Josep Carner i Ernest Martínez Ferrando.
    -Teatre: Carles Soldevila amb Civilitzats, tanmateix i Bola de neu.