Descarga

LITERATURA MEDIEVAL VALENCIANA

  • 654

    Fòrum iudicum sXII

    va ser un cos de lleis visigot, de caràcter territorial, disposat pel rei *Recesvinto i promulgat probablement l'any 654.
  • 1000

    POESIA Trobadoresca SXII-XIII

    Els nobles deixen de ser rudes guerrers per a convertir-se en cerimoniosos cortesans: cadascun d'ells és el cim d'una xicoteta piràmide de vassalls.
  • 1098

    S.XII HOMILIES D’ORGANYÀ

    és un dels documents de caràcter literari, i que va més enllà del fragment, més antics que es coneixen escrits en llengua catalana, per l'antiguitat del seu llenguatge entre el llatí vulgar i la llengua romanç del català.
  • 1207

    La crònica de RAMON MUNTANER 1325-1328

    La crònica de Ramón Muntaner és la més llarga de les quatre grans cròniques i comprén des de l'engendrament de Jaume I el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328). Va ser escrita pel soldat i cronista Ramón Muntaner entre 1325 i 1332.
  • 1229

    La crònica de Jaume I sXiii

    Primera de les denominades quatre grans cròniques de la Corona d'Aragó.
  • 1232

    Ramon Llull sXIII

    fue un laico próximo a los franciscanos
    filósofo, poeta, místico, teólogo y misionero mallorquín. Fue declarado beato por «culto inmemorial» y no por los cauces oficiales.5​ Su fiesta se conmemora el 27 de noviembre.
  • Sep 10, 1238

    1238. Entrada de Jaume I a València

    Jaume I entró a la ciudad de Valencia després de haber pactat amb Zayyan Ibn Mardanix, últim rey musulmá de la ciudad del Turia, la entrada de la ciudad
  • 1261

    Furs València 1261

    Els Furs de València (*Furs de València en valencià), o Furs de la Ciutat i Regne de València són el conjunt de lleis que van regir el Regne de València des de 1261, quan Jaume I, el fundador del regne, els va jurar i va promulgar en una reunió de les Corts del Regne de València el mateix any, fins a 1707, en què van ser abolits
  • 1288

    Crònica Bernat Desclot 1288

    La Crónica de Bernat Desclot es una crónica histórica, una de las Cuatro grandes crónicas de la literatura catalana. Titulada originalmente Llibre del rei en Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats
  • 1383

    Crònica de Pere el Cerimoniós 1383

    La Crònica de Pere el Cerimoniós és la quarta de Les quatre grans Cròniques dels segles xiii i xiv. Encara que es diferencia en moltes coses de les seves predecessores, s'hi assembla en la mesura que reflecteix fidelment el món del seu temps i no s'ha de confondre amb les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona de Pere el Cerimoniós.
  • 1400

    Ausiàs March sXV

    El cavaller Ausiàs March (*ca. 1400-1459)2, la veu poètica més emblemàtica de la literatura catalana medieval, viu en el regne de València durant els regnats de l'últim rei de la dinastia històrica catalanoaragonesa, Martín l'Humà (1396-1410), i dels dos primers de la casa de Trastàmara a Aragó, Fernando d'Antequera (1412-1426) i Alfons el Magnànim (1416-1458).
  • 1416

    Jordi de Sant Jordi sXIV-XV

    Jordi de Sant Jordi va nàixer probablement a la ciutat de València, en el si d'una família de moros conversos, en l'última dècada del segle XIV. Des de 1416 apareix en la documentació com a cortesà del rei Alfons V d'Aragó, el Magnànim, exercint l'ofici de cambrer, i és versemblant que servira ja a aquest Monarca abans del seu accés al Tron, quan, com a hereu del seu pare Ferran I, ostentava el títol de príncep.
  • 1435

    Roís de Corella sXV

    Joan *Roís de *Corella de Cabrera (Gandia o València, 1435 - València, 1497)1​ va ser senyor de l'alqueria de *Beneito i senyor de Miraflor (comarca de la Marina Alta). Va ser un poeta, cavaller i sacerdot valencià del segle *xv, que va escriure en valencià.