LITERATURA CATALANA LLARGMEDIEVAL

MÓN MEDIEVAL

476 BCE

El període que tots coneixem com l'Edat Mitjana s'estén entre dos fets històrics: La caiguda de l'Imperi Romà (476aC) i l'ocupació de Constantinoble pels turcs (1453). L'Edat mitjana es divideix en dues parts:
L'alta edat mitjana que va començar el segle V fins el segle XIII, va ser un període dominat per l'estil romànic.
L'altre etapa va ser ser la baixa Edat Mitjana que va començar el segle XIII i va acabar el segle XV, dominat per l'estil gòtic.

MÓN MEDIEVAL

Period: 476 BCE to 1453

El període que tots coneixem com l'Edat Mitjana s'estén entre dos fets històrics: La caiguda de l'Imperi Romà (476aC) i l'ocupació de Constantinoble pels turcs (1453). L'Edat mitjana es divideix en dues parts:
L'alta edat mitjana que va començar el segle V fins el segle XIII, va ser un període dominat per l'estil romànic.
L'altre etapa va ser ser la baixa Edat Mitjana que va començar el segle XIII i va acabar el segle XV, dominat per l'estil gòtic.

LLARGA ÈPOCA MEDIEVAL

1 CE

ALTA EDAT MITJANA

401

Durant aquest període, la societat estava dividida en estaments. És a dir, a dalt de tot es trobava el Rei que era el que tenia més poder. Després trobem els nobles i els clergues, on els bisbes, abats, barons... èren qui tenien més poder abans de les monges, cavallers...
Més a baix, trobem els de la part no privilegiada que èren els que treballàven com pagesos, artesans, comerciants...

L'AMOR CORTÈS

1099

A l'Europa cristiana dels segles XIV i XV l'amor s'associava amb la passió i amb la pèrdua del sentit racional. Es podia associar l'amor com a malaltia o l'amor amb la passió sexual o amb l'idea de pecat. Va arribar un moment en que les teories religioses es van complementar en una lluita contra el sexe, l'enamorament i l'amor, fins arribar al punt que calia utilitzar el matrimoni amb una finalitat reproductiva, sense que hi hagués plaer.

ELS ORÍGENS DE LA NOVEL·LA

1100

Una de les narracions més importants va ser El viatge del Purgatori de Sant Patrici, de Ramón de Perellós, on s'explica el viatge de l'autor al purgatori per conèixer el destí de l'ànima de Joan I. A part d'aquesta hi havien més narracions que més endavant es van afegir les que tractàven de llegendes. El principal autor de la novel·la va ser Chrétien de Troyes que va escriure obres en francès. Al segle XIII, les llegendes van passar a ser prosa i es va anomenar novel·la de cavalleries.

PRIMERS TEXTOS EN CATALÀ

1101

Els principis dels primers textos en català, va ser gràcies als documents en llatí que hi havien a l'Edat Mitjana. A partir d'aquí van poder incorporar paraules i frases en vulgar.
Es va començar a escriure en vulgar, ja que van començar a créixer diferents tipus de classes socials i les llengües tard o dora havien de ser escrites.
Uns dels textos més antics en català que encara es conserven són la traducció del Fòrum Iudicum i les Homilies d'Organyà. Parlen sobre l'Evangeli lingüísticament.

SORGIMENT DE LA POESIA TROBADORECA

1101

La poesia trobadoresca va sorgir a les corts aristocràtiques occitanes a principis del segle XII. Principalment era escrita en provençal. Els autors van adoptar aquesta llengua ja que s'assemblaven molt en el prestigi cultural, geogràficament i políticament de la Catalunya.

CONCEPTES DE LA POESIA TROBADORESCA

1101

Principalment, aquesta literatura el seu concepte general era l'amor cortès que reflectia els estaments d'aquella època. Hi podiem trobar la domina que era la muller del senyor, també hi havia el senhal que servia per evitar el gilós que aquest era el marit i els lausengiers que èren els envejosos. Aquests denunciàven la relació entre el trobador i la dama.

GÈNERES DE LA POESIA TROBADORESCA

1101

Aquesta lírica tenia diversos gèneres que estàven regits per unes lleis pròpies sobre el tema en concret. Els més importants èren la cancó apropiada a l'amor, el sirventès que s'associava a la ira i la polèmica, l'alba que narrava la separació dels amants després de passar la nit junts, el plany que expressava la tristesa per la mort d'algú i per últim, la pastorel·la que narrava la trobada entre una pastora i un cavaller.

LA CREACIÓ D'UNA LLENGUA LITERÀRIA

1201

Es diu que Ramon Llull va ser el creador del català literari. Com que Llull va escriure obres en català, aquesta llengua es va començar a expandir a nivell gramatical i de la sintaxi. Més endavant, aquest model de prosa va ser modificat per la Cancelleria Reial que en va imposar un altre. Llull amb el propòsit de ser didàctic utilitzava recursos gràfics com les figures, els arbres, els cercles així les seves idees es podien comprendre. Llull va crear 250 obres en total.

RAMON LLULL

1232

Ramon Llull va nèixer el 1232 a la ciutat de Mallorca. Quan era jove va ser senescal del Rei Jaume II i es va casar amb Blanca Picany amb qui va tenir dos fills. En el 1265 es va esdevenir el fet decisiu de la seva vida: unes aparicions de Jesucrist crucificat van determinar la seva conversió. Després es va desvincular de la seva família i va tenir 3 feines a fer: Redactar llibres sobre el cristià primitiu, treballar de missioner i crear escoles per ensenyar el seu Art i idiomes sobretot l'àrab.

CRÒNICA DE JAUME I O LLIBRE DELS FEITS

1244

Va ser escrita en dues etapes i coordinada pel monarca. És una autobiografia del Rei (Sobretot la conquesta de València i Mallorca).
Normalment es basa en històries de militars, herois però també dona detalls de la vida quotidiana.

PRIMERA ETAPA DE LES OBRES DE RAMON LLULL

1265

Abans de la sistematització de l'Art, Ramon treballava en la Lògica del Gatzell i en el Llibre de contemplació en Déu, obra monumental que conté la major part dels elements fonamentals del pensament de Llull També va fer el llibre del gentil i dels tres savis.

SEGONA ETAPA DE LES OBRES DE RAMON LLULL

1274

Fixa per primer cop les Figures i els Alfabets del mètode de Ramon: és l'obra central del ‘primer cicle’ d'aquesta fase. En el ‘segon cicle’ Llull reelabora el sistema al voltant de l'Art demostrativa (1283). L'Art de la primera fase s'anomena també ‘quaternària’ perquè algunes sèries de principis es presenten com a múltiples de quatre (agrupacions de fins a setze principis).

CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT O LLIBRE DEL REI EN PERE

1283

Narra els fets històrics succeïts des del regnat de Ramon Berenguer IV fins al de Pere el Gran.
Sembla que Desclot deuria ser algú proper al rei (un cronista d'ofici). La crònica es basa en 168 unitats narratives en l'edició de Coll i Alentorn, i apareix dividida en tres sectors. La característica principal és la cerca de l'objectivitat i la riquesa d'informació que dona. L'estil és molt més acurat que a l'anterior crònica, el Llibre dels fets.

TERCERA ETAPA DE LES OBRES DE RAMON LLULL

1289

Fixa els principis en divuit i els presenta en dues sèries de nou (la denominació de ‘fase ternària’ l'ha inspirada el submúltiple menor d'aquestes xifres). Llull va consolidant aquesta nova proposta amb la Taula general (1294) i l'Arbre de ciència (1295-1296), fins l'Art general última (1305-1308) i l'Art breu (1308).

L'HUMANISME A CATALUNYA

1300

Va ser un corrent de intentava recuperar l'antiguitat clàssica. Es va iniciar a Itàlia al segle XIV, impulsat per Petrarca, que serà una base del Renaixement. Present una nova actitud i diu que Déu ja no és el centre del Món sinó que és l'ésser humà qui passa a ser-ho. La cultura i el pensament deixen d'estar sota el domini dels eclesiàstics.
Aquí a Catalunya, el difusor principal de l'Humanisme va ser la Cancelleria Reial. Es va utilitzar el llatí i el català central per difondre aquest corrent

LA NOVEL·LA DE CAVALLERIES

1300

La novel·la de cavalleries és el gènere narratiu en prosa que s'expliquen les històries les aventures d'un heroi que personifica els ideals cavallerescos. Les dues novel·les més importants en català van ser Gurial e Güelfa i Tirant lo Blanc.
Totes dues destaquen pel seu realisme i presenten nombrosos elements inversemblants i fantàstics. A banda d'aquestes dues novel·les també cal destacar La història de Jacob Xavalín, una novel·la d'aventures i amors ambientada a l'imperi turc entre 1387 i 1389

QUARTA ETAPA DE LES OBRES DE RAMON LLULL

1308

Llull centra la seva atenció en la formulació d’una ‘nova’ lògica, expressada en una sèrie d’opuscles polèmics, sobretot durant l'estada a París de 1309-1311. Després d'haver estat escoltat al concili de Vienne, va continuar produint obres a Mallorca, a Sicília i a Tunis.

CRÒNICA DE RAMON MUNTANER

1325

Ramon Muntaner va néixer a Peralada l'any 1265 i va morir a Eivissa, d'on era governador, el 1336.
Muntaner inicia la seva obra amb el naixement, i posterior regnat, de Jaume I. Al principi Muntaner narra tot el que ell viu i després es deixa portar per altres fonts d'informació.

FRANCESC EIXIMENIS

1330

Francesc Eiximenis va nèixer el 1330 a Girona i va morir el 1409 a Perpinyà. Va ser un escriptor que va redactar varies obres que destaquen bastant. Ell vol donar a conèixer al poble el saber cristià a les universitats i als monestirs. Una d'elles s'anomena Lo Cristià que havia de ser de tretze llibres i solament en coneixem 4, que tracten sobre el dogma i la moral del cristianisme. També va fer el Llibre de les dones, on explica els vicis de les dones i com corregir-los.

BERNAT METGE

1340

És el representant més conegut de l'Humanisme català. Va nèixer el 1340 i va morir el 1413. Va escriure moltes obres com la Medicina de Pecat sobre els tractats d'amor, el Llibre de fortuna e imprudència sobre la providència divina i el Sermó on aconsella sobre la moral cristiana. El 1388 tradueix Walter e Griselda, una obra de Petrarca.
L'any 1399, redacta Lo Somni, per defensar-se de no haver participat en l'assassinat del Rei Joan. Metge era més de plasmar elements d'allà on els trobava.

CRÒNICA DEL PERE EL CEREMONIÓS

1349

És la menys extensa i és la que va sortir més tard de les quatre grans cròniques catalanes. Pere el Cerimoniós va demostrar un gran interès per la història i va ser promotor de diverses obres històriques. L’obra té un gran valor com a document psicològic i és una font de primer ordre per a l’estudi del regnat de Pere el Cerimoniós i del seu pare. Pere va nèixer el 1319 i va morir el 1387 a Barcelona.

SANT VICENT FERRER

1350

Sant Vicent Ferrer va nèixer el 1350 a València i va morir el 1419 a Gran Bretanya. És el millor exemple de l'art de la predicació, de gran importància en la baixa edat mitjana. Va ser autor de diversos sermons d'un gran didactisme que estàven perfectament estructurats amb els quals buscava l'atenció dels oients. Per captar l'atenció, va utilitzar un llenguatge col·loquial, moltes onomatopeies i eiximplis. Va escriure en diverses llengües, ben preparat universitàriament i té un gran prestigi.

ANSELM TURMEDA

1355

Anselm Turmeda va nèixer el 1355 a la ciutat de Mallorca i va morir el 1423. Va ser un escriptor mallorquí i és l'exemple més representatiu d'aquesta crisi ideològica per introduir el mahometanisme. La seva obra més coneguda és La Disputa de l'ase. Planteja la discussió entre l'autor i l'ase sobre la superiositat de l'èsser humà damunt de les bèsties. Una altre obra, és el Llibre de bons amonestaments, on dóna consells cristians. Cap al final, va escriure una obra anomenada la Tuhfa en àrab.

AUSIÀS MARCH

1400

Ausiàs March va nèixer a Gandia el 1400 en una família de poetes i cavallers i va morir el 1459 a València. Va estar al servei del Rei Alfons el Magnànim i es va casar dues vegades. El 1437 amb Isabel germana de Joanot Martorell i el 1433 amb Joana Escorna. Va enviudar dues vegades. Va ser un dels poetes més famosos en el segle d'Or valencià.

L'ESTIL DE MARCH

1400

Va ser el poeta més innovador de la seva època i a més la seva fama va durar anys. A la tradició trobadoresca, en els seus poemes hi va afegir objectes de la vida quotidiana: forns, armaris, pous... de paisatges on emmarcava les accions: mar, vents... i de personatges de carn i ossos: soldats, pobres.. Tots aquests elements es referien als sentiments que transmetia. Ausiàs March va fer 128 poemes amb el trencament de la poesia trobadoresca ja que es va centrar més personalment i intimista.

LA LITERATURA SATÍRICA-JAUME ROIG

1400

A València, a mitjans del segle XIV es va iniciar l'escola d'escriptors. Aquests escriptors el que fèien era escriure unes obres amb influència d'Ausiàs March sobre l'amor.
Jaume Roig va ser un escriptor molt conegut que va nèixer a València a principis del XV i va morir el 1478. Dos dels seus llibres coneguts són l'Espill o llibre de les dones. L'Obra, narra les seves històries d'amor amb totes les dones amb les que va estar.

ISABEL DE VILLENA

1430

Isabel de Villena va ser una religiosa i escriptora valenciana que va nèixer el 1430 a València i va morir el 1490.
Va impulsar les obres del convent de la Trinitat. Vita Christi va ser una de les narracions sobre la vida de Jesucrist escrita amb el propòsit d'ajudar a meditar les monges del seu convent.

JOAN ROÍS DE CORELLA

1433

Va nèixer a Gandia el 1433 en una família noble. Ell va ser cavaller i després va ser mestre esclesiàstic. Intercanvava textos i mantenia tertúlies amb els escriptors de l'Escola Valenciana. Va morir el 1497.
En la prosa es deixava guiar pels poemes de Bernat Metge i va escriure textos religiosos. Uns dels poemes importants de Joan Roís Corella va ser la Tragèdia de Caldesa, la història de Leander i Hero, la història de Jason i medea i el Parlament de Berenguer Mercader.

NOVEL·LA CAVALLARESCA "CURIAL E GUELFA"

1435

És una novel·la anònima publicada el 1435. Està dividida en tres llibres. Hi han diferents personatges, un jove acollit per Guelfa, també hi ha una dama víuda, dos dames més, Laquesis i Càmar i una donzella, festa. El tema central de la novel·la és l'ascensió d'un jove de baixa condició social de la cavalleria i de l'amor. Aquesta novel·la es basa en l'amor cortès. Un dels trets importants es que la novel·la passa a diferents llocs com Itàlia, França, el Nord d'Àfrica.

ELS POEMES DE MARCH

1539

L'obra de March es divideix en quatre grans blocs: Els cants d'amor, poemes dedicats a les dames que va estimar, per a March dir amor era dir dona. És a dir, ell ho veia com un sentiment però en aquella època era un pecat, l'amor. També hi havien els cants morals, poemes dedicats a interrogar-se, els cants de mort, que escriu quan ja és vell i personifica la mort i per últim el llarg cant espiritual de 224 versos on el poeta invoca a Déu perquè l'ajudi a vèncer la seva manca de religiositat.