-
476
Inici edat mitjana
Es caracteritza per l'aparició de la notació musical, el naixement de la polifonia, la música cortesana i el cant cortès. -
991
Guido d'Arezzo
Fou un teòric de la música medieval. Fou el creador de la notació musical moderna o solfeig, que reemplaçà el sistema de notació neumàtic, i per això se'l considera el pare de la música occidental.
Ell va fer els seguents escrits:
Micrologus de disciplina artis musicae (c.1025-1026).
Prologus in Antiphonarium.
De ignoto cantu.
Regulae rythmicae.
Epistola ad Michaelem.
Mort:1050 -
1000
Tetragrama
El tetragrama és el conjunt de quatre línies horitzontals, paral·leles i equidistants entre si, i tres espais sobre els quals s'escrivien els signes que servien per determinar l'altura dels sons musicals del cant gregorià. La posició de la nota sobre una de les línies o un dels quatre espais, indica l'altura i el nom del so que s'ha d'executar.No va ser fins al segle XI que va sorgir el tetragrama, sistema que va inventar un monjo benedictí anomenat Guido d'Arezzo (Itàlia 990-1050). -
1300
Polifonia
La polifonia és una composició musical consistent a juxtaposar dues o més línies melòdiques que interaccionen amb simultaneïtat. L'aparició de l'art polifònic va suposar la creació d'un nou llenguatge musical. La monofonia constituïda per una sola línia melòdica del cant gregorià, senzill i auster, representa en la música el que l'arquitectura romànica significa per a l'art de la construcció, mentre que el nou art polifònic esdevé com l'art gòtic. -
1400
inici renaixement
Una de les característiques més pronunciades de la música renaixentista va ser la dependència de l'interval de tercera com a consonància. -
1567
Claudio Monteverdi
Claudio Giovanni Antonio Monteverdi (Cremona, Llombardia, 15 de maig de 1567- 29 de novembre de 1643) va ser un compositor, cantor, gambista, i mestre de capella italià.
Gènere: Òpera
Obres destacades:
L'Orfeo, Màntua 1607
L'incoronazione di Poppea, Venècia 1642
9 Llibres de madrigals
Vespro della Beata Vergine, 1610
Selva morale e spirituale, 1641 -
Inici del barroc
Durant aquest període s'estabilitzarà l'afinació dels instruments, la notació, s'aniran preferint els modes major i menor sobre els antics modes eclesiàstics i es tendirà a una consciència més vertical de la música, l'harmonia, originant així l'estil tonal. -
Aparició de l'òpera
L'òpera és una art escènica amb text dramàtic que s'escenifica cantant amb acompanyament orquestral i que pot tenir una posada en escena més o menys teatral. Com al melodrama originari, tradicionalment la música emfatitza els sentiments dels personatges. Sovint va precedida d'una introducció instrumental o obertura.
Amb molt d'auge entre l'alta burgesia i la noblesa dels últims segles. -
Antonio Vivaldi
Antonio Lucio Vivaldi (Venècia, 4 de març del 1678 – Viena, 28 de juliol del 1741) va ser un reconegut violinista i un dels principals compositors del Barroc.
És especialment conegut, en l'àmbit popular, per ser l'autor de la sèrie de concerts per a violí i orquestra Les quatre estacions.
Obres destacades:
Gloria, RV 589
Nulla in mundo pax sincera, RV 630
Concert per a flauta, Op. 10 núm. 3, RV 428 (La cadernera)
Les quatre estacions, Op. 8 núms. 1-4, RV 271 -
J. S. Bach
Johann Sebastian Bach (Eisenach, Turíngia, Sacre Imperi Romanogermànic, 21 de març de 1685 - Leipzig, Sacre Imperi Romanogermànic, 28 de juliol de 1750)
Obres destacades:
Concerts de Brandenburg
El clavecí ben temprat
Missa en si menor
Passió segons Sant Mateu
L'art de la fuga
Ofrena Musical
Variacions Goldberg
Oratori de Nadal -
Suite
La suite és una composició musical instrumental que consta d'un nombre indeterminat de moviments cadascun dels quals, tradicionalment, es basa en un ritme de dansa. Els diferents moviments es troben en la mateixa tonalitat (es podia canviar de tònica major a menor o a l'inrevés) i contrasten en ritme i caràcter. El nom de suite, precisament es deu a ser un conjunt de fragments o peces que sonen uns darrere dels altres, com una successió. -
F. J. Haydn
Franz Joseph Haydn (Rohrau, Baixa Àustria, 31 de març de 1732 - Viena, 31 de maig de 1809) fou un compositor austríac del Classicisme.
Fou a la vegada el pont i el motor que permeté que es portés a terme aquesta evolució. La creació d'aquests gèneres revela una gènesi una mica més complexa, però veritablement Haydn va contribuir de manera decisiva com pocs a fer que emergissin, es difonguessin i es consolidessin. -
Inici del classicisme
Durant aquest període s'estabilitzarà l'afinació dels instruments, la notació, s'aniran preferint els modes major i menor sobre els antics modes eclesiàstics i es tendirà a una consciència més vertical de la música, l'harmonia, originant així l'estil tonal. -
Concerto
Un concert és una audició pública o privada d'una o més obres musicals. Els primers concerts, precursors dels concerts actuals, els trobem a les acadèmies italianes, en l'activitat dels Collegia musica i de les capelles de música. El concert tingué una vida regular a partir del segle XVIII a nombrosos països occidentals i experimentà un gran desenvolupament a l'època industrial quan es popularitzà i deixà d'ésser fonamentalment de tipus privat per esdevenir de caràcter públic. -
W. A. Mozart
Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 27 de gener de 1756 − Viena, 5 de desembre de 1791) fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental.
Obres destacades:
Sonata per a piano núm. 8 K. 310
Quartet de corda núm. 19 K. 465
Concert per a piano núm. 21 K. 467
Simfonia núm. 38 «Praga» K. 504
Petita Serenata Nocturna K. 525
Don Giovanni K. 527
Concert per a clarinet K. 622
Rèquiem K. 626 -
L. V. Beethoven
Beethoven (Bonn, Alemanya, 16 de desembre 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany.
Obres destacades:
Sonata per a violí núm. 9 Kreutzer, Op. 47
Sonata per a piano núm. 23 Apassionada, Op. 57
Concert per a violí, Op, 61
Simfonia núm. 6 Pastoral, Op. 68
Fidelio, Op. 72
Concert per a piano núm. 5 Emperador, Op. 73
Trio núm. 6 per a piano, violí i violoncel Arxiduc, Op.97
Simfonia núm. 9 Coral, Op. 125
Quartet de corda núm. 13, Op. 130 -
Simfonia
En aquest sentit, la simfonia és un invent de la societat de la segona meitat del segle XVIII, en ple Classicisme, que respon a un pla tonal preestablert que admet una certa flexibilitat controlada, en la creació del qual va tenir un paper destacat Joseph Haydn. De totes maneres, aquest concepte, que és el més habitual des de la segona meitat del segle XVIII fins a l'actualitat, no és l’únic que aquest mot ha tingut. -
Franz Schubert
Franz Peter Schubert (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 31 de gener de 1797 - Viena, Imperi Austríac, 19 de novembre de 1828) fou un compositor austríac. Tot i que va morir amb només 31 anys, Schubert és un dels grans compositors del segle xix, i el mestre indiscutible del lied: en va escriure uns 600.
Obres destacades:
Symphony No. 1
Symphony No. 3
Symphony No. 2
Quartet de corda núm. 14 -
Inici del romanticisme
La música d'aquest període va sorgir sense ruptura amb el llenguatge musical, l'harmonia i els gèneres del classicisme, de tal manera que en molts aspectes ambdós períodes es poden considerar com una única gran època dins la història de la música. Sigui com sigui, el romanticisme introdueix un nou element poètic i metafísic, que fa que el sentiment prevalgui sobre la raó, predominant el subjectivisme i l'emoció.
