-
Comencen els Jocs Olímpics moderns
Els Jocs olímpics d'Atenes l'any 1896, van ser els primers de l'era moderna. -
Atenes, Grècia
Destaca la victòria del compatriota Spirídion Luís en la Marató. El competidor amb més èxit va ser el lluitador i gimnasta Carl Schuhmann, que va guanyar quatre medalles d'or. -
París, França
Hi van participar 997 atletes, entre ells la presència per primer cop al moviment olímpic de 19 dones, de 24 països. Els Jocs formaren part del programa de l'Exposició Universal que tingué lloc a París aquell mateix any i per aquest motiu les proves esportives es distribuïren durant cinc mesos. -
Saint Louis, Missouri, Estats Units
Hi van participar els dos primers atletes africans en uns jocs, Len Tau i Jan Mashiani.
El gimnasta nord-americà Anton Heida fou el millor esportista dels jocs amb cinc medalles d'or i una d'argent. El gimnasta nord-americà George Eyser també va destacar, amb un total de sis medalles, tot i tenir la cama esquerra de fusta. -
Londres, Regne Unit
Foren els primers Jocs que van incloure esports d'hivern dins del programa. Es van disputar quatre proves de patinatge artístic sobre gel, tot i que es van disputar mesos després de les altres proves. L'hoquei sobre herba debutà en aquests Jocs. -
Estocolm, Suècia
En lluita, els rus Klein i el finlandès Asikainen van realitzar un combat que va durar onze hores.
El finlandès Hannes Kolehmainen fou el corredor més destacat dels Jocs assolint la victòria en les proves de 5.000 metres, 10.000 metres i la carrera de camp a través de 8.000 metres. Vuit anys després, en els primers Jocs celebrats després de la Primera Guerra Mundial a Anvers 1920 va sorprendre el món en guanyar la prova de marató. -
Jocs olímpics de Berlín cancel·lats a causa de la Primera Guerra Mundial
-
Anvers, Bèlgica
Per primera vegada a la història dels Jocs Olímpics es realitzà el jurament olímpic, s'enlairaren coloms com a símbol de pau i fou hissada la bandera olímpica.
En aquests jocs debutà l'atleta Paavo Nurmi, un dels millors esportistes de la història de la competició. L'esgrimista italià Nedo Nadi aconseguí guanyar 5 medalles d'or, liderant així les victòries del seu equip. El nedador Duke Kahanamoku aconseguí retenir el seu títol en els 100 m lliures després de la guerra. -
Comencen els Jocs Olímpics d'Hivern
-
París, França (Jocs d'hivern)
Van ser els primers Jocs Olímpics d'hivern.
Els denominats "finlandesos voladors" van dominar les proves de llarga distància; Paavo Nurmi va destacar en els 1.500 m i 5.000 m, proves guanyades amb una hora de diferència, així com en la prova de cross disputada; Ville Ritola va guanyar en les proves de 10.000 m i 3.000 m obstacles i va finalitzar segon en les de 5.000 m i cross; Albin Stenroos va guanyar la marató i l'equip finlandès va aconseguir guanyar la prova de relleus de 3.000 m i cross. -
Saint-Moritz, Suïssa (Jocs d'hivern)
El suec Per Eric Hedlung guanyà la prova de 50 quilòmetres d'esquí de fons, l'equip canadenc d'hoquei sobre gel tornà a dominar la competició als Jocs Olímpics, igual que en les dues edicions anteriorment disputades.El patinador suec Gillis Grafström guanyà la tercera medalla d'or en patinatge artístic sobre gel.
La noruega Sonja Henie, que havia deubtat en els anteriors Jocs Olímpics d'hivern amb 11 anys, aconseguí guanyar la primera de les seves tres medalles d'or en patinatge artístic. -
Amsterdam, Països Baixos
La diversitat va ser un altre segell d'aquests Jocs. Esportistes de 28 nacions van aconseguir guanyar alguna medalla d'or, rècord que no va ser superat fins a 40 anys després. El continent asiàtic va obtenir els seus primers ors gràcies als japonesos Mikio Oda, en atletisme, i Yoshiyuki Tsuruta, en natació. Així mateix l'Índia va guanyar la primera de les seves sis medalles d'or consecutives, de 1928 a 1960, en hoquei sobre herba. -
Lake Placid, Nova York, Estats Units (Jocs d'hivern)
Per primera vegada uns Jocs Olímpics d'hivern sortiren d'Europa, realitzant-se a Amèrica del Nord.
Sanja Henie, amb 19 anys, aconseguí guanyà la seva segona medalla d'or en patinatge artístic sobre gel. El suec Gillis Grafström, gran favorit per revalidar el seu títol de patinatge sobre gel i aconseguir la seva quarta medalla d'or, finalitzà finalment en la segona posició després de xocar amb un fotògraf a la final de patinatge. -
Los Angeles, Califòrnia, Estats Units
L'atleta japonès Kusuo Kitamura, de 14 anys, va guanyar en els 1.500 m de natació lliure i es va convertir en l'atleta més jove a guanyar una medalla d'or.
La nord-americana Babe Didrikson, de 18 anys, va aconseguir qualificar-se per a les proves femenines d'atletisme.
Va guanyar en javelina la medalla d'or i va establir un nou rècord mundial en salt d'alçada i en 80 metres. -
Garmisch-Partenkirchen, Alemanya (Jocs d'hivern)
Els Jocs foren ignaugurats per Adolf Hitler.
L'esquí alpí féu la seva primera aparició en aquests Jocs en la modalitat de combinada alpina, unió dels resultats en descens i eslàlom.
Els grans vencedors dels Jocs foren els noruecs Ivar Ballangrud que guanyà tres medalles d'or i una de plata en patinatge de velocitat sobre gel i Sonja Henie, que aconseguí guanyar la seva tercera medalla d'or en patinatge artístic sobre gel. -
Berlín, Alemanya
Jesse Owens va guanyar quatre medalles d'or en atletisme, convertint-se en un dels grans triomfadors dels Jocs. L'alemany Luz Long fou el gran derrotat en la prova de salt de llargada, però el seu comportament exemplar en assessorar al mateix Owens per poder-se classificar en aquesta prova feu que fos guardonat, a títol pòstum, amb la primera Medalla Pierre de Coubertin.
En aquests Jocs dues atletes coreanes aconseguiren guanyar medalles en la prova de Marató (Sohn Kee-Chung i Nam Sung-Yongze). -
Jocs olímpics d'hivern de Sapporo cancel·lats a causa de la Segona Guerra Mundial
-
Jocs olímpics de Tòquio cancel·lats a causa de la Segona Guerra Mundial
-
Jocs olímpics de Londres cancel·lats a causa de la Segona Guerra Mundial
-
Jocs olímpics d'hivern de Cortina d'Ampezzo cancel·lats a causa de la Segona Guerra Mundial
-
Saint-Moritz, Suïssa (Jocs d'hivern)
Després de la Segona Guerra Mundial els comitès nacionals d'Alemanya i el Japó foren exclosos de la competició.
Els Estats Units d'Amèrica provocaren la polèmica en la competició d'hoquei sobre gel al presentar dos equips a la competició. La resta de participants acusaren al COI de beneficiar els nord-americans, per la qual cosa decidí cancel·lar la competició. Posteriorment es va reiniciar, si bé, sense la competició dels nord-americans. -
Londres, Regne Unit
L'altleta neerlandesa Fanny Blankers-Koen es convertí en la reina dels Jocs en guanyar quatre medalles d'or en atletisme. L'atleta txec Emil Zátopek debutà en aquests Jocs guanyant una medalla d'or i una de plata.
La gimnasta Marie Provaznikova, de l'equip txec de gimnàstica es convertí en la primera desertora en una Jocs Olímpics. Després de guanyar la medalla d'or renuncià a retornar al seu país en nom de la "manca de llibertat" existent després de l'ocupació soviètica. -
Oslo, Noruega (Jocs d'hivern)
Per primera vegada fou encesa la flama olímpica en uns Jocs Olímpics d'hivern.
El noruec Hjalmar Andersen es convertí en el gran triomfador dels Jocs en aconseguir tres medalles d'or en el patinatge de velocitat sobre gel.
El nord-americà Dick Button, alumne de Pierre Brunet, es converteix en el primer home a aconseguir realitzar un triple salt en la prova de patinatge artístic sobre gel. -
Hèlsinki, Finlàndia
Aquesta fou la primera ocasió en la qual participà una de les seleccions mundials més potents, la Unió Soviètica (URSS). La primera medalla d'or fou guanyada per Nina Romashkova en el llançament de disc femení i l'equip femení de gimnàstica aconseguí la primera de les seves vuit medalles d'or consecutives. -
Cortina d'Ampezzo, Itàlia (Jocs d'hivern)
En aquests Jocs debutà la Unió Soviètica, que va acabar aconseguint la primera posició al medaller general dels Jocs.
Aquests Jocs foren els primers a ser retransmesos per televisió i els últims en els quals la competició de patinatge artístics sobre gel es realitzà a l'exterior.
El jurament olímpic fou realitzat per Giuliana Minuzzo, esdevenint la primera dona a fer-ho. -
Melbourne, Austràlia
La corredora Betty Cuthbert es converteix en la Noia Daurada en guanyar tres medalles d'or en pista, fita igualada per l'atleta Bobby Joe Morrow.
Un altre australià, Murray Rose, també guanya tres ors en natació.
El corredor soviètic Vladimir Kuts guanya els 5.000 i els 10.000 m. -
Squaw Valley, Califòrnia, Estats Units (Jocs d'hivern)
El francès Jean Vuarnet fou el primer a aconseguir en competir, i guanyar la medalla d'or, en la prova alpina de descens sobre uns esquís de metall.
La prova d'hoquei sobre gel estigué marcada pels problemes polítics de la guerra freda, i fou destacable la victòria de l'equip nord-americà sobre el soviètic, txecoslovac i el canadenc.
Per primera vegada s'utilitzà un ordinador per processar els temps. -
Roma, Itàlia
L'equip de gimnàstica masculina japonès inicià la seva sèrie de cinc victòries successives en la competició per equips.
L'equip de Sud-àfrica competeix per última vegada en uns Jocs Olímpics a conseqüència de l'aplicació del règim de l'apartheid. No se'ls permetrà retornar a la competició fins al 1992, després de l'abandó de l'apartheid i durant un govern de transició. -
Innsbruck, Àustria (Jocs d'hivern)
Els Jocs es veieren afectats per la mort de l'esquiador alpí autralià Ross Milne, el corredor de luge britànic Kazimierz Kay-Skrzypeski. Tres anys abans dels Jocs l'equip sencer nord-americà de patinatge artístic sobre gel moriren en un accident d'avió mentre es dirigien al Campionat del Món de patinatge artístic a Praga. Aquest fet féu cancel·lar aquell campionat i féu que els Estats Units haguessin de crear un nou equip per als Jocs. -
Tòquio, Japó
El judo i el voleibol, esports molts populars al Japó, foren introduïts al programa olímpic de forma permanent. Així mateix s'introduí la prova femenina de pentatló en les proves atlètiques.
La gimnasta soviètica Larissa Latínina aconseguí les seves últimes sis medalles olímpiques en la seva tercera participació en uns jocs, aconseguint ser l'esportista més premiada de la història amb un total de 18 medalles olímpiques. -
Grenoble, França (Jocs d'hivern)
Els Jocs de Grenoble foren els primers a tenir una mascota olímpica, si bé fou de manera extraoficial. La mascota fou Schuss, un esquiador molt estilitzat.
El francès Jean-Claude Killy fou el gran triomfador d'aquests Jocs amb els seus tres ors en la competició d'esquí alpí. En la competició femenina ho fou la sueca Toini Gustafsson en esquí de fons.
El corredor italià Eugenio Monti aconseguí, a l'edat de 40 anys, dues medalles d'or en la seva participació en les proves de bobsleigh. -
Ciutat de Mèxic, Mèxic
L'atleta Enriqueta Basilio fou la primera dona a la història de les olimpíades en encendre el peveter olímpic.
Van ser els primers jocs on Alemanya Oriental i Alemanya Occidental van competir separats.
Dos atletes afroamericans, Tommie Smith i John Carlos, van portar guants negres, com a senyal del "Poder Negre". No van participar en cap altra competició. -
Sapporo, Hokkaido, Japó (Jocs d'hivern)
El Japó, país organitzador dels Jocs, anteriorment no havia guanyat mai una medalla d'or. En aquests Jocs ho aconseguí gràcies a la victòria Yukio Kasaya aconseguí imposar-se en la prova de salt amb esquís normal per davant de dos compatriotes seus. -
Munic, Alemanya
Mark Spitz aconseguí set medalles d'or en natació, convertint-se en l'heroi dels Jocs. Aquest rècord fou vigent fins als Jocs Olímpics de Pequín 2008, moment en el qual fou superat pel nedador nord-americà Michael Phelps.
El gimnasta japonès Sawao Kato aconseguí 5 medalles en la categoria de gimnàstica artística, tres d'or i dues de plata; i la nedadora australiana Shane Gould també aconseguí 5 medalles, tres d'or, una de plata i una altra de bronze, si bé aquesta ho féu als 15 anys. -
Innsbruck, Àustria (Jocs d'hivern)
Les grans vencedores dels Jocs foren la patinadora soviètica Tatiana Avérina, que aconseguí guanyar quatre medalles en el patinatge de velocitat sobre gel, i l'alemanya Rosi Mittermaier, que guanyà dues medalles d'or i una medalla de plata, aquesta última a 13 dècimes de la primera classificada. -
Mont-Real, Canadà
Les competició de bàsquet, rem i handbol s'obriren a la competició femenina.
La gimnasta romanesa de 14 anys Nadia Comăneci va causar sensació per ser la primera a la qual es va concedir una puntuació perfecta de 10.0 punts en barres asimètriques. Va obtenir en total set puntuacions de 10.0, aconseguint tres medalles d'or, una de plata i una altra de bronze. -
Lake Placid, Nova York, Estats Units (Jocs d'hivern)
Per primera vegada s'utilitzà neu artificial en una competició oficial.
El gran vencedor dels Jocs fou el patinador de velocitat Eric Heiden a l'aconseguir els cinc títols disputats en els Jocs. Per la seva banda, el soviètic Aleksandr Tikhonov aconseguí el seu quart títol olímpic en esquí de fons; l'alemany de l'est Ulrich Wehling el seu tercer títol en combinada nòrdica i la soviètica Irina Rodnina el tercer en patinatge artístic sobre gel. -
Moscou, Rússia
Com una forma de protesta contra la intervenció soviètica a l'Afganistan, quinze països van desfilar en la cerimònia d'obertura amb la Bandera Olímpica en lloc de les seves banderes nacionals, i la bandera i l'Himne Olímpic es van utilitzar en la cerimònia d'entrega de medalles. Nova Zelanda, per la seva part, desfilà i competí sota la bandera de la Commonwealth. -
Sarajevo, Bòsnia i Hercegovina (Jocs d'hivern)
La República Federal Socialista de Iugoslàvia aconseguí en aquests Jocs la seva primera medalla olímpica, una medalla de plata aconseguida per Jure Franko en esquí alpí, alhora que Àustria, una de les grans dominadores dels esports d'hivern, en aquests Jocs només aconseguí una medalla de bronze.
La finlandesa Marja-Liisa Hämäläinen fou la gran vencedora dels Jocs en aconseguir les tres medalles d'or disputades en les proves individuals d'esquí de fons. -
Los Angeles, Califòrnia, Estats Units
Durant la realització de la cerimònia d'obertura dels Jocs Bill Suitor arribà al centre del Los Angeles Memorial Coliseum mitjançant la utilització del Jet pack, un cinturó amb un coet situat a la seva esquena que aconseguí impulsar-lo a l'aire des de fora de l'estadi. Durant l'entrada dels atletes a l'estadi sonà la composició "Olympic Fanfare and Theme" realitzada per John Williams, esdevenint un dels temes instrumentals més populars de la dècada del 1980. -
Calgary, Canadà (Jocs d'hivern)
Per primera vegada la cerimònia d'obertura i clausura es realitzaren en el mateix escenari, en aquesta ocasió el McMahon Stadium.
Per primera vegada els Jocs duraren 16 dies. Així mateix s'utilitzà neu artificial en la competició d'esquí alpí per tal de tenir una neu en condicions, i la competició de patinatge de velocitat sobre gel es realitzà en un recinte indoor. -
Seül, Corea del Sud
El tennis retornà a la competició olímpica dins del programa oficial dels jocs després de la seva absència des de l'any 1924 (en les edicions de 1968 i 1984 fou considerat esport de demostració). S'introduí el tennis taula a la competició oficial per primera vegada, i el bàdminton, beisbol i taekwondo es convertiren en esports de demostració. Així mateix es realitzà una prova de demostració de judo en categoria femenina i una competició de bitlles. -
Albertville, França (Jocs d'hivern)
El finlandès Toni Nieminen, als 16anys, es convertí en el campió olímpic més jove en salt amb esquís.
Destacaren els esquiadors alpins Alberto Tomba, que es convertí en el primer esquiador a retenir el títol olímpic d'eslàlom gegant, i Petra Kronenberg. La novazelandesa Annelise Coberger es convertí en la primera esquiadora de l'hemisferi sud en guanyar una medalla olímpica en uns Jocs d'hivern, concretament la medalla de plata en la prova d'eslàlom. -
Barcelona, Espanya
Els Jocs Olímpics de 1992 varen suposar una transformació profunda de la ciutat de Barcelona i de la societat catalana. La primera com a resultat d'una gran quantitat d'obres d'adequació de la configuració de la ciutat aprofitant l'oportunitat de l'esdeveniment sense caure en l'error d'orientar-los exclusivament al seu servei, sinó per fer canvis a la ciutat que haurien requerit decennis en condicions normals. -
Atlanta, Geòrgia, Estats Units
El canadenc Donovan Bailey va monopolitzar les dues proves de velocitatrealit. Va guanyar tant els 100 m (amb rècord del món) com els relleus 4x100 m sal estatunidenc.
Entre les dones, Marie-José Perec repetí els èxits de Michael Johnson als 200 m i 400 m. Va esdevindre la primera dona a guanyar dos ors olímpics en aquesta darrera prova. -
Nagano, Japó (Jocs d'hivern)
En aquesta edició dels jocs debutà el surf de neu com a esport olímpic, i el cúrling tornà a la competició oficial després dels Jocs Olímpics d'hivern de 1924 realitzats a Chamonix (França). Així mateix s'introduí la modalitat.
L'esquiadora de fons russa Larissa Lazútina fou la gran femenina de l'hoquei sobre gel vencedora dels Jocs en aconseguir guanyar 5 medalles. -
Sydney, Austràlia
A la competició femenina una altra neerlandesa, Inge de Bruijn, fou protagonista. Es va penjar tres medalles d'or (en 50 m i 100 m lliures i 100 m papallona, novament amb tres rècords del món) i una altra de plata. -
Salt Lake City, Utah, Estats Units (Jocs d'hivern)
Els grans vencedors d'aquests Jocs foren el biatleta noruec Ole Einar Bjørndalen, que guanyà les quatre proves de biatló disputades als Jocs, el finlandès Samppa Lajunen, que guanyà les tres proves de combinada nòrdica, i el suís Simon Ammann, que guanyà dues proves de salt amb esquís. En categoria femenina la gran dominadora fou l'esquiadora croata Janica Kostelić, que guanyà tres medalles d'or i una de plata. -
Atenes, Grècia
La piragüista alemanya Birgit Fischer continuà ampliant la seva llegenda. Va guanyar una medalla d'or (K4 500 m) i altra de plata (K2 500 m). Es va convertir així en la primera dona a obtindre una medalla d'or en sis edicions dels Jocs Olímpics i dues medalles en cinc edicions diferents. En total ja són dotze medalles olímpiques, vuit d'or i quatre d'argent. -
Torí, Itàlia (Jocs d'hivern)
Aquesta fou la tercera vegada que Itàlia organitzà un Jocs, després de la realització dels Jocs Olímpics d'hivern de 1956 realitzats a Cortina d'Ampezzo i dels Jocs Olímpics d'estiu de 1960 realitzats a Roma. El símbol dels Jocs correspon a una versió estilitzada de la Mole Antonelliana, el símbol arquitectònic de Torí, format per cristalls de gel que representen el cel, la neu i el progrés. Les mascotes van ser Neve, un floc de neu, i Gliz, una galleda de gel. -
Pequín, Xina
La flama olímpica per a aquests jocs fou presentada oficialment el 26 d'abril de 2007 a Pequín pel president del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Pequín, Liu Qi, i el president del Comitè Olímpic Internacional, Jacques Roge.
El lema de la flama fou Encén la passió i comparteix el somni. L'encesa de la flama es va fer a Olímpia, el 24 de març de 2008. L'acte d'encesa va estar marcat per un intent de boicot per part de dos activistes pro-tibetans que protestaven per la situació del Tibet. -
Vancouver, Canadà (Jocs d'hivern)
Els Jocs Olímpics d'hivern de 2010, oficialment XXI Jocs Olímpics d'hivern, es van disputar a la ciutat de Vancouver (Canadà) entre els dies 12 i 28 de febrer de 2010. Hi participaren un total de 2.536 esportistes (1.503 homes i 1.033 dones) de 82 comitès nacionals que competiren en 7 esports i 86 especialitats. -
Londres, Regne Unit
En aquests Jocs Olímpics van participar-hi 204 federacions estatals afiliades al Comitè Olímpic, el mateix nombre de representacions que als anteriors Jocs Olímpics, tot i que l'any 2011 fou dissolt el Comitè Olímpic de les Antilles Neerlandeses, i el seu lloc fou ocupat per Brunei, que havia estat exclòs de participar en els anteriors jocs. Tanmateix, els atletes de les Antilles Neerlandeses, així com un atleta del Sudan del Sud varen competir com a Participants Olímpics Independents. -
Sotxi, Rússia (Jocs d'hivern)
Als Jocs Olímpics d'hivern de 2014, un total de 88 comitès olímpics nacionals van aconseguir presentar atletes, superant la marca establerta el 2010, amb 82 comitès. En aquests jocs, Dominica, Malta, Paraguai, Timor Oriental, Togo, Tonga i Zimbabwe hi van participar per primera vegada. Els equips de Filipines, les Illes Verges dels Estats Units, Luxemburg, Tailàndia i Veneçuela van tornar a participar en uns Jocs Olímpics d'hivern. -
Rio de Janeiro, Brasil
Hi van participar més d'11.000 atletes provinents de 205 Comitès Olímpics Nacionals, inclosos els debutants Kosovo, Sudan del Sud i l'Equip Olímpic de Refugiats.[1][2] Amb 306 lots de medalles, als jocs s'hi van celebrar 28 esports olímpics, incloent el rugbi a 7 i el golf, que van ser afegits al programa olímpic el 2009. Aquests esdeveniments es van celebrar en 33 emplaçaments situats a la ciutat de Rio, a més de cinc situats a les ciutats brasileres. -
Últims Jocs olímpics fins a l'actualitat
-
Pyeongchang, Corea del Sud (Jocs d'hivern)
Aquests són els tercers Jocs Olímpics d'hivern que es disputaran a l'Àsia després dels realitzats a Sapporo (Japó) l'any 1972 i a Nagano (Japó) l'any 1998, i els sisens en general/d'estiu després dels realitzats a Tòquio (Japó) l'any 1964, a Seül (Corea del Sud) l'any 1988 i Pequín (República Popular de la Xina) l'any 2008.
