-
Carles IV
Carles IV va accedir al tron poc abans de la Revolució Francesa.
Ell va ser qui va provocar la guerra del francès, un dels motius pels quals la seva popularitat va baixar. Així i tot, el seu regnat va durar força anys, va regnar des del 1788 al 1808. Ja que durant els primers anys del seu regnat sí que havia estat més estimat.
El seu final va ser marxar a l'exili i morir allà, no va tornar mai a Espanya. -
Tractat de Fontainebleau
El tractat de Fontainebleau és un pacte que va fer Carles IV (en aquell moment rei d'Espanya) amb Napoleó. El tracte consistia a deixar passar tropes Franceses per Espanya per a que aquestes ataquessin a Portugal.
Però en poc temps això va suposar la invasió d'Espanya per part dels Francesos. -
Guerra del Francès
Quan Espanya és envaïda la gent es revela descontenta. Hi havia gran rivalitat entre Carles IV i Ferran VII per ser rei. Finalment, demanen a Napoleó que esculli i aquest posa al tron a Josep Bonaparte.
Tot això porta grans revoltes, el poble espanyol no vol un rei estranger, i l'inici de la Guerra del Francès. Aquesta serà una guerra de guerrilles dels Francesos contra els Espanyols. -
Motí d'Aranjuez
El Motí d'Aranjuez va ser una revolta popular durant el regnat de Carles IV. Espanya es trobava en una crisi i els partidaris de Ferran VII van aixecar-se contra el rei. El que van fer va ser arreplegar-se davant el Palau Reial i la casa de Godoy, la qual van assaltar. I d'aquesta manera aconseguiren forçar l'abdicació de Carles IV.
Just després d'això Ferran VII fou proclamat rei d'Espanya. -
Corts de Cadis
Les Corts de Cadis és com es coneix a l'Assemblea constituent inaugurada el 1810.
Les Corts de Cadis va ser l'Assemblea que va crear la Constitució de Cadis. A més a més, també van crear altres decrets que més tard van servir com a model i base moltes constitucions europees. Dins d'aquests hi podem trobar per exemple els decrets relatius a la Sobirania Nacional, la divisió de poders, la igualtat i la legalitat o la llibertat d'impremta. -
Constitució de Cadis
La constitució de Cadis és força curiosa perquè només es va arribar a aplicar durant 3 anys fugaços on tampoc no va tenir gaire importància. Era una constitució molt liberal i que a més a més, separava el poder en tres parts: el poder executiu, el poder legislatiu i el poder judicial. -
Ferran VII
Ferran VII va arribar al poder després del motí d'Aranjuez, el 1808. Però no li va durar molt, ja que quan hi havia rivalitat entre ell, "el desitjat", i Carles IV, Napoleó va decidir posar al tron a Josep Bonaparte. Finalment, després de la guerra del Francès li va guanyar la partida a Carles IV i va començar a regnar fins al dia de la seva mort.
Ferran VII fou un rei absolutista en quasi tot el seu regnat, però sí que va haver-hi un petit període en el qual el liberalisme va triomfar. -
Pragmàtica Sanció
La Pragmàtica Sanció es va donar quan Ferran VII va anul·lar la llei sàlica, que és aquella que diu que només pot regnar un home, just abans de morir. Això fa que Isabel II, filla de Ferran VII, pogués accedir al tron.
El problema va ser que algunes persones no van estar d'acord amb això i eren partidaris de què el rei fos en Carles. -
Guerres Carlines
Les guerres Carlines van ser unes guerres provocades per la Pragmàtica Sanció. La rivalitat entre els partidaris d'Isabel i d'en Carles era tal que inclús va donar lloc a una guerra.
Isabel II era liberal i tenia el suport de la burgesia progressista. En Carles portava una monarquia absoluta que defensava els furs i tenia el suport del País Basc, Navarra i la part rural de Catalunya.
Així doncs, es van enfrontar dos bàndols contraris. -
Isabel II
Isabel II va ser una reina molt important. Va fer grans avenços.
El primer de tots ells va ser implantar el liberalisme.
El segon, implantar també el model de monarquia parlamentària (compartir el poder entre el rei o reina i les corts o parlament), és a dir el mateix que tenim actualment.
I més avenços que va fer també són portar més drets i llibertats per a tothom i crear més participació política. -
Desamortització de Mendizàbal
La desamortització de Mendizàbal tracta que Mendizàbal va decidir posar en venda totes les terres de l'Església que no es conreaven, és a dir totes aquelles que algú havia donat a l'Església en morir i no s'aprofitaven. L'estat va obtenir diners gràcies a això, però totes les terres van ser comprades per burgesos, deixant als pagesos amb menys propietats. -
Espartero
Espartero va ser un militar progressista, una barreja ben curiosa.
L'any 1854 va fer un aixecament militar perquè volia aplicar reformes més liberals, és a dir, que a Espanya es tingués més llibertat econòmica. Però la seva missió va fracassar perquè tenia l'oposició de Catalunya, que preferia el proteccionisme. Els seus intents de frenar l'oposició bombardejant Barcelona, no van funcionar i l'aixecament militar no va prosperar més. -
Crisi del 1867
La crisi del 1867, va ser una de les primeres crisis del segle XIX, i va ser una crisi a tots els nivells que va afectar a tot Europa. Hi havia crisi econòmica, crisi política i crisi social.
A Espanya la crisi del 1867 va contribuir al desprestigi dels governs moderats del final del regnat d'Isabel II i la subseqüent revolució del 1868. -
"La Gloriosa"
L'anomenada "La Gloriosa" va ser una revolució de l'any 1868 causada per la crisi econòmica, la crisi política i també la crisi social que patia el país, Espanya. Va ser una revolució contra la monarquia que va arribar fins a tal punt que inclús la reina del moment, Isabel II, va haver d'anar a l'exili. Concretament, va marxar a Anglaterra.
Després de tot, els revolucionaris se'n van sortir i va venir a regnar a Espanya un nou rei, Amadeu de Savoia. -
Prim
Joan Prim i Prats va ser un militar i polític progressista català. Fou molt influent en la política espanyola del segle XIX, ja que va tenir força càrrecs: governador militar de Barcelona, capità general de Puerto Rico i president del consell de ministres, entre d'altres.
Des de ben jove es va fer notar, als 19 anys es va allistar en els Tiradores de Isabel II per participar en les guerres carlines. Amb 26 anys el seu nom ja era símbol de valor.
I va seguir en la seva trajectòria. -
Amadeu de Savoia
Amadeu de Savoia va arribar al tron just després de l'anomenada "La Gloriosa". Després d'aquella revolució necessitaven un nou rei i van cridar a Amadeu de Savoia que era italià i semblava estar més obert a la democràcia. Però només van fer falta tres anys per a que ell mateix digués que Espanya era un país ingovernable i abdiqués.
A Espanya no li funcionava bé tenir reis estrangers així que després d'Amadeu de Savoia van cridar a Alfons XII. -
La Primera República
La Primera República va ser, com el seu nom indica, la primera república que va tenir Espanya. Però, aquesta república que va ser un intent d'estat descentralitzat que va fracassar. Hi havia molta desunió entre els mateixos republicans i, per tant, va ser impossible seguir endavant. A més a més, poc més tard va haver-hi un aixecament militar que va acabar definitivament amb la república. Finalment, només va durar nou mesos. -
Alfons XII
Alfons XII d'Espanya, fill d'Isabel II, va significar el retorn de la casa de Borbó a Espanya després del regnat d'Amadeu de Savoia i la primera república.
El seu regnat significà l'inici de moltes coses: la Restauració, la política bipartidista entre Sagasta i Cánovas i el caciquisme electoral. També va intentar portar una monarquia parlamentària de caire liberal, però, finalment, va ser un sistema poc democràtic.
L'any 1885, però, es va acabar el seu regnat perquè va morir. -
Bipartidisme
El bipartidisme va iniciar amb l'arribada d'Alfons XII al tron. En el bipartidisme només dos partits podien participar en la política, eren el partit conservador (liderat per Cánovas) i el partit liberal (liderat per Sagasta).
El bipartidisme consistia a alternar el poder entre aquests dos partits de forma totalment pacífica. Però el problema era que hi havia molt frau electoral.
El paper del rei en aquest bipartidisme era fer d'àrbitre: convocava les eleccions, podia dissoldre el parlament... -
Constitució del 1876
La Constitució Espanyola del 1876, fou promulgada per Cánovas un cop aconseguit el retorn dels Borbons.
El que aquesta proclamava era la sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals i instaurava una monarquia constitucional amb importants atribucions a la Corona i un Estat molt centralitzat.
Aquesta constitució va durar fins a l'any 1931. -
Cánovas
Cánovas va ser, en el bipartidisme, el líder del partit conservador. Un partit que volia fer poques reformes i que volia que els drets i llibertats estiguessin limitats. El seu sistema d'eleccions era un sufragi censatari, podia votar molt poca gent, només els més privilegiats. A més a més, amb ells, el monarca (en aquella època Alfons XII) tenia amplis poders polítics.
És un partit que ara podria ser comparat amb l'actual PP, Ciudadanos o Vox. -
Sagasta
Sagasta va ser, en el bipartidisme, el líder del partit liberal. Un partit que volia fer moltes reformes. També volia ampliar els drets i llibertats, tant d'expressió, com religiosa, com d'associació. El seu sistema d'eleccions era un sufragi censatari (podien votar poques persones, només els més privilegiats) però més ampli que el del partit conservador. A més a més, també volien reduir tot el poder polític que tenia el rei.
És un partit que ara podria ser comparat amb l'actual PSOE o Podemos. -
Guerra de Cuba
La guerra de Cuba va ser una guerra entre els EUA i Espanya.
Espanya encara conservava colònies com Filipines, Cuba, Puerto Rico i altres d'Àfrica. Tractava molt malament a les seves colònies, els treballadors eren esclaus. I Cuba era la més important de totes perquè produïa sucre.
Així doncs, els EUA van decidir ajudar a Cuba i van declarar la guerra a Espanya. El resultat va ser una derrota d'Espanya totalment humiliant en la qual va perdre les tres colònies més importants que li quedaven.
