-
Revolta ludista a Alcoi
Al 1821 a Alcoi, València, va sorgir la primera manifestació obrera luddista, on els obrers lluitaven en contra dels telers mecànics, ja que estaven traient-los els seus treballs. -
Revolta ludista a Barcelona
Al 1835 a Barcelona, va haver-hi una altra manifestació luddista, on els obrers lluitaven en contra de les màquines de vapor. -
Fundació de l'Associació de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó
Les primeres societats obreres van aparèixer a Barcelona. El 1840 es va fundar l'Associació de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó, que actuava com a societat de socors mutus, és a dir, per ajudar als obrers malalts o en vaga, i per organitzar la lluita sindical per aconseguir millores, tant en els salaris com en les condicions de treball. -
Period: to
Dècada Moderada
Durant aquesta dècada, els moderats van mantenir el seu poder on van organitzar l'estat liberal a la seva manera. Ho van fer gràcies al suport de la reina i alhora del sufragi censatari, que era bastant restingit. -
Constitució de 1845
Aquesta constitució va substituir la de l'any 1837. Amb ella la sobirania era dividida entre el rei i les Corts i, a més, restringia encara més els drets dels ciutadans. Igual que en la constitució de 1837, aquesta tenia un poder legislatiu bicameral. També compartien el sufragi censatari, però aquest era molt més restringit i la monarquia tenia molt poder. Entorn la religió, l'Estat havia de mantenir l'Església i només es permetia la religió catòlica. -
Period: to
La segona guerra carlina (guerra dels Matiners)
A Catalunya, l'oposició al moderantisme va ser intensa i va desencadenar la segona guerra carlina o guerra dels Matiners (1846-1849). La població catalana rebutjava el règim moderat, especialment per la reforma fiscal del ministre Mon i el reclutament militar de les quintes, que obligava una cinquena part dels homes a anar a l'exèrcit. A més, la crisi econòmica de 1846-1847 va augmentar el preu del blat, provocant el tancament de fàbriques i un fort atur, incrementant així el descontentament. -
Fundació del Partit Demòcrata
Els progressistes, que eren la principal força d'oposició, tenien molt difícil arribar al poder legalment, així que molts sectors es van radicalitzar i van crear el Partit Demòcrata. Aquest defensava la sobirania popular, el sufragi universal masculí, la intervenció estatal en l'educació i l'assistència social, i un sistema fiscal més just. Va obtenir suport popular, agrupant els primers republicans i grups socialistes incipients. -
El concordat amb la Santa Seu
El concordat amb la Santa Seu de 1851 buscava reconciliar-se amb l'Església aturant la venda de béns desamortitzats, retornant els no venuts i reconeixent el catolicisme com a única religió legal, fet que implicava el finançament públic del culte i del clergat. L'Església obtenia amplis poders en l'àmbit educatiu, però acceptava la irreversibilitat de la desamortització. -
Period: to
El Bienni Progressista
El juny de 1854, el general O'Donnell va liderar el pronunciament de Vicálvaro sense èxit. Després, va encapçalar el manifest de Manzanares, va criticar la dictadura moderada, provocant revoltes de progressistes i demòcrates, i va fundar la Unió Liberal, partit de centre. La reina va haver de nomenar Espartero com a primer ministre, iniciant el Bienni, on es va restaurar el règim liberal, derogar la Constitució de 1845 i intentar elaborar una nova constitució que no va entrar en vigor. -
Llei de desamortització civil de Madoz
L'obra legislativa més important del Bienni Progressista va ser la Llei de desamortització civil de Pascual Madoz (1855), que va impulsar el desenvolupament capitalista d'Espanya. Aquesta també va completar la desamortització eclesiàstica de Mendizábal, permetent així la subhasta de terres municipals i comunals. L'objectiu era recaptar fons per invertir en la modernització econòmica del país, especialment en la construcció de la xarxa ferroviària. -
Llei de ferrocarrils
El govern progressista va aprovar la Llei de ferrocarrils de 1855, que oferia avantatges als inversors estrangers, com subvencions i facilitats per importar materials. Això va permetre construir gran part de la xarxa ferroviària espanyola entre 1855 i 1865, amb capital majoritàriament estranger. A més, les lleis bancàries de 1856 van fomentar la creació de bancs i companyies de crèdit, elements essencials per gestionar el capital i afavorir el creixement del capitalisme a Espanya. -
Period: to
La descomposició del règim moderat
El general O'Donnell va restablir les lleis moderades i la Constitució de 1845, i a l'octubre de 1856, el general Narváez va assumir de nou la presidència del govern. Entre 1856 i 1866, el poder va alternar entre el Partit Moderat de Narváez i la Unió Liberal d'O'Donnell, deixant progressistes, demòcrates i carlins al marge del panorama polític. -
L'Associació Internacional de Treballadors (AIT)
L'AIT, fundada el 28 de setembre de 1864 a Londres, volia coordinar el moviment obrer. Hi convivien dues ideologies: els marxistes, que defensaven la presa del poder polític per instaurar la dictadura del proletariat, i els anarquistes, que rebutjaven la participació política i promovien la insurrecció directa per abolir l'Estat. Les tensions entre aquests dos corrents van culminar amb l'expulsió dels anarquistes de Bakunin durant el congrés de la Haia el 1872. -
Signatura del pacte d'Ostende
Els darrers anys del regnat d'Isabel II es van caracteritzar per una política autoritària dels moderats. Al juliol, els progressistes, encapçalats pel general Prim, i els demòcrates van signar el pacte d'Ostende, que buscava acabar amb la monarquia d'Isabel II i convocar una assemblea constituent per sufragi universal. Uns mesos després, la Unió Liberal, dirigida pel general Serrano, també es va adherir al pacte. Així, la monarquia i el règim moderat van quedar aïllats. -
La Gloriosa
La revolució de 1868, anomenada La Gloriosa, va ser impulsada pels progressistes i unionistes amb un important suport popular, així com una forta presència a l'exèrcit i la marina. El 18 de setembre de 1868, l'esquadra de Cadis, dirigida pel brigadier Juan Bautista Topete, es va pronunciar contra Isabel II. En pocs dies, la insurrecció militar es va estendre a diverses guarnicions d'arreu d'Espanya, marcant un moment decisiu en la història del país. -
Fundació del Partit Democràtic Republicà Federal
Durant el Sexenni, el Partit Demòcrata es va dividir i molts membres van formar el Republicà Federal, liderat per Francesc Pi i Margall. Aquest defensava la descentralització de l'Estat, la laïcitat, l'abolició de les quintes i la supressió dels impostos de consums. La seva base social eren la petita burgesia i classes populars urbanes. El federalisme es va dividir en dos corrents: els benèvols, partidaris de reformes des de dalt, i els intransigents, que volien establir l'Estat des de baix. -
Period: to
Sexenni Democràtic o Revolucionari
Amb la caiguda de la monarquia borbònica, va començar el Sexenni Democràtic. Aquesta etapa es va iniciar de manera semblant a pronunciaments anteriors, però la intensa participació popular, sobretot a les grans ciutats, i l'augment del republicanisme li van conferir un caràcter més radical. Aquesta radicalitat es va reflectir en l'abolició de la monarquia d'Isabel II i en l'establiment d'un règim amb llibertats i sufragi universal masculí. -
La Constitució de 1869
Després de la revolta, es va formar un govern provisional presidit pel general Serrano. El nou govern va dissoldre les juntes i va convocar eleccions per a Corts constituents. El Partit Progressista de Prim va guanyar. Les Corts van redactar una nova constitució, promulgada el 6 de juny, que convertia Espanya en una monarquia constitucional i reconeixia la sobirania nacional, la llibertat religiosa i el sufragi universal masculí per a homes majors de 25 anys. -
Period: to
El regnat d'Amadeu I
Amadeu I va arribar a Espanya a finals de 1870 en un context complicat: les forces polítiques que el recolzaven estaven molt dividides, mentre que els partits d'oposició (monàrquics isabelins, carlistes i republicans) conspiraven per evitar la consolidació de la nova monarquia i per fer triomfar els seus programes polítics. A més, la seva arribada va coincidir amb l'assassinat misteriós del general Prim, que era el màxim defensor de la seva candidatura. -
Period: to
La tercera guerra carlina
Després de la caiguda d'Isabel II, el carlisme va iniciar una reorganització, aprofitant les noves perspectives polítiques. Es van publicar molts periòdics, fundar casinos i centres, i realitzar actes de propaganda. L'alçament carlí va començar a la primavera de 1872, i Carles VII va prometre als territoris de la corona d'Aragó el retorn al sistema anterior a la guerra de Successió i va començar una guerra. -
El moviment cantonal
La proclamació de la República va intensificar la guerra carlina i la insurrecció a Cuba. Els republicans federals intransigents van iniciar el moviment cantonal a Andalusia, el País Valencià i Múrcia per establir la federació "des de baix", el moviment cantonal, protagonitzat per estudiants i obrers. A Catalunya no va tenir impacte pel domini carlí i al final, es va convertir en una guerra civil, on Pi i Margall va dimitir. -
El fi de la monarquia democràtica
La situació es va complicar per diverses causes: desavinences entre els partits que recolzaven el règim democràtic, crisi econòmica, la guerra carlina, la guerra d'independència cubana i la creixent insurrecció republicana. Amadeu I no comptava amb el suport ni dels militars ni del poble, ja que el veien com un estranger. Finalment, el 11 de febrer de 1873, va abdicar després de només dos anys de regnat. Aquell mateix dia, el Senat i el Congrés van proclamar la República espanyola. -
Period: to
La Primera República
Després de proclamar-se la República, es va formar un govern de coalició entre republicans federals i el Partit Radical, presidit per Estanislau Figueras. A l'inici, la República mantenia l'estructura unitària de l'Estat, però els federals intransigents van crear juntes revolucionàries en diversos municipis. A Andalusia ocupaven latifundis i a Catalunya, alguns van intentar proclamar un Estat català dins la República espanyola. La coalició es va trencar i es van convocar eleccions per al maig.