-
Revolta luddista a Alcoi
La primera revolució luddista va tenir lloc a Alcoi, València, que va ser atacada pels habitants dels pobles propers que treballaven des de casa amb telers manuals. -
Revolta ludidsta a Barcelona
L'any 1835, els treballadors de Barcelona van destruir les màquines de vapor de la fàbrica Bonaplata. -
Fundació de l'Associació de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó
Les primeres societats de socors mutus van aparèixer a Barcelona. Aquesta va ser la primera, fundada per ajudar els obrers i organitzar-se per millorar els salaris i condicions de treball. Van prohibir-se totes el 1843, passant a ser clandestines. -
Period: to
Dècada Moderada
Moderats al poder liderats pel general Narváez, van organitzar un estat liberal. -
Constitució de 1845
Establia la sobirania compartida entre les Corts i el rei, i hi havia una major restricció dels drets dels ciutadans en comparació a la Constitució de 1837. El poder legislatiu era bicameral, igual que a l'interior, el sufragi era censatari, el rei encara tenia molt poder, i la religió d'Estat continuava sent la catòlica, amb la prohibició de tot altre culte religiós. -
Period: to
Segona Guerra Carlina (Guerra dels Matiners)
L'oposició al moderantisme a Catalunya va ser intensa, desembocant en la segona guerra carlina o guerra dels Matiners (1846-1849), que es va desenvolupar només a Catalunya. Les causes inclouen el rebuig a la reforma fiscal del ministre Mon i al sistema de reclutament militar, que obligava una cinquena part dels homes útils a incorporar-se a l'exèrcit per sorteig. A més, la crisi econòmica de 1846-1847 va incrementar el preu del blat, va tancar fàbriques i va causar molt atur. -
Fundació del Partit Demòcrata
Els progressistes eren la principal oposició, però en veure que no podien accedir al poder legalment, alguns sectors es van radicalitzar i van crear el Partit Demòcrata el 1849. Aquest partit defensava la sobirania popular, el vot masculí universal i una major implicació de l'Estat en l'educació, l'assistència social i un sistema fiscal més equitatiu. Va aconseguir un ampli suport popular, aglutinant els primers moviments republicans i els primers grups socialistes emergents. -
El concordat amb la Santa Seu
El concordat amb la Santa Seu de 1851 tenia com a objectiu restablir relacions amb l'Església, detenint la venda de propietats desamortitzades i retornant les que no s'havien venut, a més de declarar el catolicisme com l'única religió oficial, amb finançament públic per al seu culte i clergat. A canvi, l'Església obtenia més control sobre l'educació, tot i que acceptava que la desamortització no es podia revertir. -
Period: to
El Bienni Progressista
El juny de 1854, O'Donnell va liderar el pronunciament de Vicálvaro. Després es va publicar el manifest de Manzanares, que criticava el govern moderat, i van sorgir revoltes a diverses ciutats, liderades per progressistes i demòcrates. O'Donnell va crear la Unió Liberal, un partit de centre. La reina va nomenar Espartero com a primer ministre, començant el Bienni Progressista, que va derogar la Constitució de 1845 i va intentar crear-ne una de nova que no es va aplicar. -
Llei de desamortització civil del ministre Madoz
L'obra legislativa més important del Bienni va ser la Llei de desamortització civil de Pascual Madoz (1855), que completava la desamortització eclesiàstica de Mendizábal. Aquesta llei permetia la subhasta de terres municipals i comunals amb l'objectiu d'obtenir fons per invertir en la modernització econòmica d'Espanya, especialment en la xarxa ferroviària, impulsant així el desenvolupament capitalista de l'Estat. -
Llei de ferrocarrils
La Llei de ferrocarrils de 1855 va ser una iniciativa clau del govern progressista, que afavoria els inversors estrangers amb subvencions i facilitats per importar materials. Això va permetre la construcció d'una gran part de la xarxa ferroviària espanyola entre 1855 i 1865, amb capital estranger. Paral·lelament, les lleis bancàries de 1856 van impulsar la creació de companyies de crèdit i bancs, essencials per canalitzar els capitals i fomentar el desenvolupament del capitalisme a Espanya. -
Period: to
La descomposició del règim moderat
El general O'Donnell va reinstaurar les lleis moderades i la Constitució de 1845. L'octubre de 1856, el general Narváez va tornar a presidir el govern. El poder va alternar entre el Partit Moderat de Narváez i la Unió Liberal d'O'Donnell, excloent progressistes, demòcrates i carlins del panorama polític. Aquesta situació va consolidar la influència dels dos partits moderats i va mantenir fora del govern les forces alternatives, marcant un període d'inestabilitat política a Espanya. -
Period: to
La Primera Internacional
La Primera Internacional o Associació Internacional de Treballadors fundada a Londres, va ajuntar treballadors de tot el món en la seva lluita pels seus drets. S'organitzava en seccions nacionals i Marx dirigia el Consell General, que establia els principis de l'AIT: els treballadors havien de conquerir el poder polític per acabar amb la burgesia i implantar el socialisme. Es va dividir en faccions liderades per marxistes i anarquistes, cosa que va fer que es dissolgués el 1876. -
Pacte d'Ostende
Al final del regnat d'Isabel II, la política autoritària dels moderats va provocar un ampli descontentament. Els progressistes, liderats pel general Prim, i els demòcrates van firmar el pacte d'Ostende per derrocar la monarquia i instaurar una assemblea constituent mitjançant sufragi universal. Poc després, la Unió Liberal, sota la direcció del general Serrano, s'hi va afegir. Així, la monarquia i el règim moderat van quedar aïllats. -
La Revolució de Setembre (La Gloriosa)
La revolució de 1868, coneguda com La Gloriosa, va ser impulsada pels progressistes i unionistes, amb forta presència a l'exèrcit i la marina. El 18 de setembre, l'esquadra de Cadis, es va rebel·lar contra Isabel II. En pocs dies, la insurrecció militar es va expandir a altres guarnicions d'Espanya, comptant amb un important suport popular. -
Period: to
Sexenni Democràtic o Revolucionari
Amb la caiguda de la monarquia borbònica, Espanya va entrar en el període conegut com a Sexenni Democràtic, caracteritzat per una forta participació popular, especialment a les grans ciutats, i el republicanisme. Aquesta etapa era més radical, amb l'abolició de la monarquia d'Isabel II i la instauració d'un règim amb àmplies llibertats i sufragi universal masculí. Va permetre debatre sobre l'organització política i administrativa de l'Estat. -
La Constitució democràtica de 1869
Després de la revolució, es va constituir un govern provisional liderat pel general Serrano. Es van convocar eleccions per a Corts constituents, en què el Partit Progressista de Prim va guanyar. Les Corts van redactar una nova Constitució, convertint Espanya en una monarquia constitucional, reconeixent la sobirania nacional i incloent una declaració de drets amb llibertat religiosa, mantenint el catolicisme com a religió oficial i amb sufragi universal masculí per a homes majors de 25 anys. -
Partit Republicà Democràtic Federal
Durant el Sexenni Democràtic, el Partit Demòcrata es va dividir, creant el Partit Democràtic Republicà Federal, liderat per Francesc Pi i Margall, que defensava la descentralització de l'Estat, la laïcitat, l'abolició de les quintes i la supressió d'impostos. Basat en la petita burgesia i les classes populars, el partit estava dividit entre benèvols, que volien una acció legal, i intransigents, partidaris d'una insurrecció. Els aixecaments radicals van fracassar, sobretot al litoral mediterrani. -
Period: to
El regnat d'Amadeu I
Amadeu I va arribar a Espanya a finals de 1870 en un context polític complicat, amb les forces que el suportaven molt dividides. Al mateix temps, els partits opositors, com els monàrquics isabelins, carlistes i republicans, conspiraven per evitar la consolidació de la nova monarquia i per promoure els seus propis programes polítics. L'arribada d'Amadeu va coincidir amb el misteriós assassinat de Prim, qui era el principal defensor de la seva candidatura. -
Period: to
La tercera guerra carlina
Des de la caiguda d'Isabel II, el carlisme es va reorganitzar amb periòdics i centres de propaganda. L'alçament carlí va començar la primavera de 1872, amb Carles VII prometent el retorn al sistema polític anterior a la guerra de Successió als territoris d'Aragó. La guerra es va desenvolupar en les mateixes zones que els anteriors conflictes. La proclamació de la Primera República va generar suport momentani al carlisme, però va ser derrotat amb el retorn de la monarquia borbònica. -
El cantonalisme
La República va revifar la guerra carlina i la insurrecció a Cuba. A l'estiu de 1873, va esclatar el moviment cantonal, liderat pels republicans federals intransigents a Andalusia, el País Valencià i Múrcia. A Catalunya, no va tenir incidència per la presència carlina. El moviment es va convertir en una guerra civil, provocant la dimissió de Pi i Margall, substituït per Salmerón, qui va intentar restablir l'ordre. Després de dimitir, va ser reemplaçat per Emilio Castelar, del sector conservador. -
La fi de la monarquia democràtica
La situació es va tornar crítica per desavinences polítiques, crisi econòmica, la guerra carlina, la guerra d'independència cubana i la insurrecció republicana. Amadeu I no tenia suport ni dels militars ni del poble. L'11 de febrer de 1873 va abdicar després de dos anys de regnat. Aquell mateix dia, el Senat i el Congrés van proclamar la República espanyola amb 258 vots a favor i 32 en contra. -
Period: to
La Primera República
Després de proclamar-se la República, es va formar un govern de coalició entre republicans federals i el Partit Radical sota la presidència d'Estanislau Figueras. Tot i ser un govern unitari, van sorgir tensions amb els federals intransigents. A Catalunya, es va intentar proclamar un Estat català dins de la República federal. Finalment, es va trencar la coalició i es van convocar eleccions a Corts constituents, que van proclamar la República Federal, amb Francesc Pi i Margall de president. -
La fi de la Primera República
El programa de govern de Castelar es basava en ordre, autoritat i govern. Les Corts li van atorgar poders gairebé dictatorials per reprimir el cantonalisme. Tot i que va aconseguir controlar la situació, el gener de 1874, les Corts van desautoritzar-lo, fet que va provocar el cop d'estat del general Pavía, que va posar fi a la República federal. Serrano va governar dictatorialment fins que, el desembre de 1874, el general Martínez Campos va proclamar Alfons XII rei, iniciant la Restauració.