-
Neix la Unió Soviètica dirigida pel partit Comunista i posa en marxa el primer assaig d' economia de planificació centralitzada.
Europa es recupera de la primera Guerra Mundial -
Primera gran crisi de l' economia de mercat.
El món pateix els efectes de la Gran Depressió. Neixen les teories partidàries de la intervenció en les economies de mercat. -
Fi de la segona Guerra Mundial, que havia esclatat el 1939.
Comença l’ anomenada <<guerra Freda >> entre l’ URSS i els EUA. Triomfa la revolucó comunista a la Xina. Els EUA i dotze països més funden l’ OTAN. -
L’ URSS i set països de l’ Europa Oriental firmen el pacte de Varsòvia.
La intervenció de l’ economia de mercat en els països de mercat ( l’ anomenada economia mixta) resulta exitosa i crea riquesa i prosperitat sense precendents. Anys de conflicte culminen amb la divisió de Corea en dos blocs, el nord comunista i el sud capitalista. -
Es funda la comunitat Econòmica Europea mitjançant el Tractat de Roma.
Triomfa la revolució comunista a Cuba. Diverses vegades el món es troba a punt de la guerra a causa de la confrontació entre els EUA i el bloc soviètic. A Europa la intervenció de l’ Estat a l’ economia de mercat s’ anomena estat del benestar i es caracteritza per un alt grau de protecció social. -
Crisi mundial per l’ embergament petroller de l’ OPEP.
L’ encariment de l’ energia frena en sec la prosperitat aconseguida pels països de l’ economia mixta. Primeres reformes a la Xina amb tímides obertures a l’ exterior. -
Naixement de la informàtica.
El bloc soviètic mira d’ adaptar-se a l’ economia de mercat. Comença la globalització. Sense perdre el control polític, la Xina continua les reformes cap a l’ economia de mercat: liberalitza alguns preus i fomenta la creació d’ empreses rurals i petites. -
Caiguda del Mur de Berlín.
Ensorrament del bloc soviètic. Rússia canvia a l’ economia de mercat. La Xina continua amb reformes que comptabilitzen el comunisme amb el mercat: impulsa la creació d’ empreses més grans i crea una Borsa de valors pròpia. Cuba, fins aleshores dependent de l’ URSS, depèn ara dels esforços propis; la baixa taxa d’ estalvi lastra les inversions i per tant el creixement. La CEE evoluciona cap a la UE. -
Punxada de la <> tecnològica a les Borses, Internet pren el vol.
Neix l’ euro. La globalització sembla imparable gràcies a l’ avenç de les telecomunicacions , especialment d’ internet. La Xina incentiva les empreses públiques, reconeix la propietat privada i s’ integra en les institucions internacionals de comerç. Els països del món s’ agrupen en blocs de comerç, mirant d’ imitar l’ èxit de la UE. -
Crisi financera propiciada per l’ esciat de les bombolles immobiliàries.
La crisi mundial posa en evidència la interdependència dels països. Cuba permet la pluriocupació, elimina el topall salarial i permet els negocis per compte propi. -
La UE es veu obligada a reforçar els pactes en matèria pressupostària a causa de l’ excés d’ enfeutament dels països del sud, entre els quals Grècia.
La Xina es consolida com la potència mundial del futur. Cuba, tot i les conquestes en esperança de vida, sanitat i educació, amb índexs similars als dels països desenvolupats , s’ esllangueix després de liberalitzar parcialment l’ economia. Aïllada, empobrida i sota un règim dictatorial, Corea del Nord segueix fidel a l’ ideari comunista.