-
Programa Sputnik
El Programa Spútnik ho van integrar una sèrie de missions espacials executades per la Unió Soviètica, a finals dels anys 1950 i principis dels 60, per demostrar la viabilitat dels satèl·lits artificials en òrbita terrestre. El nom "Spútnik" ( "Спутник") pertany a el rus i el seu significat és "satèl·lit" o "company de viatge". -
La gossa Laika orbita al voltant de la Terra
La gossa Laika (en rus Лайка, bordadora, que borda, ca. 1954 – 3 de novembre de 1957) va ser el primer animal viu en orbitar al voltant de la Terra. Ho va fer a bord de la nau soviètica Spútnik 2 el 3 de novembre de 1957, un mes després que el satèl·lit Spútnik 1 fos posat en òrbita. -
Sonda Explorer
L'Explorer 1, oficialment 1958 Alpha 1,7 va ser el primer satèl·lit artificial posat en òrbita terrestre per Estats Units. Va ser llançat a les 22:48 hores EST de el 31 de gener (03:48 de l'1 de febrer a UTC) de 1958 des del Complex de Llançament 26 (LC-26) de l'estació de la Força Aèria de Cap Canyar a bord de l' coet Juno. -
Creació de la Nasa
L'Administració Nacional de l'Aeronàutica i de l'Espai, més coneguda com NASA (per les sigles en anglès, National Aeronautics and Space Administration), és l'agència de govern nord-americà responsable de el programa espacial civil, així com de la investigació aeronàutica i aeroespacial. El 1958, el president Dwight Eisenhower va fundar l'Administració Nacional de l'Aeronàutica i de l'Espai (NASA). -
John Glenn recorre l’òrbita terrestre
Va ser un dels components de el grup conegut com «Mercury Seven», pilots de proves militars seleccionats el 1959 per la NASA com els primers astronautes de la nació. -
Missió nord-americana Able-Baker
Fa 50 anys, el 28 de maig de 1959, investigadors nord-americans van llançar a l'espai a dues mones rhesus, batejades Able i Miss Baker, que van retornar vives a la Terra. L'objectiu de la seva missió va ser avaluar, en representació de la humanitat, els efectes de la ingravidesa, fins a aquest moment pràcticament desconeguts. -
Accidents en les proves espacials nord-americanes i soviètiques
La catástrofe de Nedelin o el desastre de Nedelin es el nombre con que se conoce un siniestro que tuvo lugar el 24 de octubre de 1960 en una plataforma de lanzamiento de cohetes en la zona de pruebas de Baikonur (Kazajistán), que forma parte Cosmódromo de Baikonur. Se produjo durante el desarrollo del misil balístico intercontinental R-16 soviético. -
Yuri Gagarin orbita al voltant de la Terra a bord del Vostok
Va ser el primer humà a viatjar a l'espai exterior, quan la nau espacial Vostok on viatjava va completar una òrbita de la Terra el 12 d'abril de 1961. -
La cosmonauta Valentina Tereshkova orbita al voltant de la Terra
Valentina Vladímirovna Tereshkova (en rus, Валентина Владимировна Терешкова); (Máslennikovo 6 de març de 1937) 1 és un cosmonauta, política russa i enginyera, ja retirada. Es va convertir en la primera dona a anar a l'espai, havent estat seleccionada entre més de quatre-cents aspirants i cinc finalistes per pilotar el Vostok 6, llançat el 16 de juny de 1963. Va completar 48 òrbites al voltant de la Terra en els seus tres dies a l'espai extraterrestre. -
Primer passeig espacial realitzat per Aleksei Leónov
Alekséi Arjípovich Leónov (en rus, Алексей Архипович Леонов; Listvianka 30 de maig de 1934-Moscou, 11 octubre de al 2019) va ser un pilot, enginyer i cosmonauta soviètic-rus, conegut per realitzar el primer passeig espacial el 18 de març de 1965. -
Amstrong, Aldrin i collins arriben a la Lluna a bord de l’Apolo
La història de la humanitat va canviar per sempre fa mig segle. Neil Armstrong i Buzz Aldrin es van convertir en els primers éssers humans a trepitjar la Lluna. Michael Collins els va acompanyar a bord de l'Apollo 11. -
Missió conjunta Apolo-Soyuz
La missió Apol·lo-Soyuz al juliol de 1975 va ser l'última de el Programa Apol·lo i d'altra banda, aquesta missió va aconseguir el primer projecte conjunt entre dues nacions en l'espai. La idea d'aquest "encaixada de mans" espacial es va iniciar tres anys abans amb l'acord signat pel president nord-americà Richard Nixon i el primer soviètic Aleksei Kosiguin -
Llançament de l’estació espacial Salyut
Saliut o Salyut (en rus Салют, en espanyol: «salutació» o «salva») és el nom de la primera sèrie d'estacions espacials de la Unió Soviètica, llançades per mitjà de l'coet Protó. Sota el programa Saliut es van llançar les estacions espacials civils DOS i, de forma encoberta, les estacions militars Almaz. Nou estacions Saliut van ser llançades entre 1971 i 1982, incloent cinc civils de l'tipus DOS-quatre militars Almaz, sis de les quals van ser visitades per cosmonautes a bord de naus Soyuz. -
Llançament de l’estació espacial Skylab
L’Skylab va ser la primera estació espacial que els Estats Units d'Amèrica van col·locar en òrbita al voltant de la terra. Dissenyada per missions de llarga durada