Línea del temps Àustries

  • Period: 1516 to 1556

    Regnat de Carles I d'Habsbur

    Fill de Joana de Castella i del príncep Felip d'Habsburg.
    Va rebre dels seus avis un territori molt extens que incloïa posessions a Europa i Amèrica. Això el va convertir en rei de la monarquia hispànica i emperador del Sacre Imperi Romangermànic.
  • 1519

    La pesta negra

    La pesta negra
    A València, les autoritats abandonen la ciutat per por de la pesta, i els agermanats es fan amb el control de la ciutat i formen una junta de govern.
  • 1520

    La revolta de les Comunitats

    La revolta de les Comunitats
    Va tenir lloc a Toledo, Segòvia , Àvila i Burgos (ciutats de Castella) com a protesta dels hidalgos, els artesans i els comerciants per la política econòmica i la manca de respecte a les lleis del regne.
  • 1521

    Revoltes antisenyorials

    Revoltes antisenyorials
    La revolta de les comunitats es va escampar i s'hi van produir revoltes antisenyorials al camp. Les tropes imperials van derrotar l'exèrcit comuner a Villalar i els dirigents principals, Padilla, Bravo i Maldonado, van ser executats.
  • 1521

    Revolta pagesa

    Revolta pagesa
    A mallorca inicia una revolta pagesa, però la detenció de set menestrals a la ciutat va originar el suport de la burgesia, que va atacar a la noblesa i va fer-se amb el poder de la ciutat.
  • 1521

    Derrota dels agermanats

    Derrota dels agermanats
    Carles I va enviar el seu regnat a negociar amb els agermanats de València, però va ser un fracàs, així que es va aliar amb la noblesa valenciana i els va acabar derrotant.
  • 1525

    Batalla de Pavia

    Batalla de Pavia
    Francesc I un dels grans rivals de Carles va ser derrotar a la batalla de Pavia, com a consqüència, el Milanesat va quedar incorporat a l'imperi hispànic.
  • 1535

    L'expansió dels turcs

    L'expansió dels turcs
    Carles I va ocupar Tunis per impedir-ne l'expansió dels turcs que van prendre Constantinoble (1453) i van continuar la seva expansió territorial, pel Mediterrani i el nord d'Àfrica. El problema va continuar al segle següent.
  • 1555

    La pau d'Augsburg

    La pau d'Augsburg
    Carles I va signar la pau que acceptava l'expansió del protestantisme.
  • Period: 1556 to

    Regnat de Felip II

    Fill de Carles I, va heredar i governar el seu imperi i el va ampliar amb noves conuestes a Amèrica i a Àsia.
  • 1557

    Batalla de Saint-Quentin

    Batalla de Saint-Quentin
    Felip II derrota els francesos definitivament a la batalla de Saint-Quentin.
  • 1568

    La insurreció de Las Alpujarras

    La insurreció de Las Alpujarras
    La persecució dels moriscos granadins va desencadenar la insurrecció de Las Alpujarras, que va ser sufocada al cap de tres anys de lluita i va comportar la dispersió d'uns 80.000 moriscos per la Península.
  • 1571

    Batalla de Lepant

    Batalla de Lepant
    Per frenar l'expansió musulmana al Mediterrani, Felip va organitzar una gran flota aliada (el papat, Venècia i Espanya) que es va enfrontar als turcs, que van acabar derrotant.
  • 1579

    Províncies Unides

    Províncies Unides
    Els ciutadans dels Països Baixos es negaven a pagar impostos a la corona espanyola. Una part del territori es va independitzar y va crear les Províncies Unides, després de forts combats entre els holandesos i els terços hispànics.
  • L'Armada Invencible

    L'Armada Invencible
    Felip II hi va enviar l'Armada Invencible contra Anglaterra, que emparava als protestants i atacava a las flota espanyola que comerciava a Amèrica. La gran flota va ser destruïda per una tempesta a la costa anglesa.
  • Execució de Justícia d'Aragó Juan de Lanuza

    Execució de Justícia d'Aragó Juan de Lanuza
    Justícia d'Aragó Juan de Lanuza va ser executat com a càstig per haver donat protecció al pròfug Antonio Pérez, i el rei va imposar la seva autoritat per damunt de les antigues lleis aragoneses.
  • Period: to

    El duc de Lerma

    El duc de Lerma va ser el valido més important de Felip III. Va influir en el trasllat temporal de la cort a Valladolid i l'expulsió dels moriscos.
  • Period: to

    Decadència de l'imperi hispànic

    La decadència de l'Imperi espanyol va començar al s.XVII. Una sèrie de derrotes militars van donar lloc a la pèrdua de territoris, i d'altres potències, especialment França, Anglaterra i Holanda. També l'actitud dels reis, el deuta amb la hisenda, el domini social i econòmic de les classes privilegiades incapaces d'aconseguir promoure una economia productiva.
  • Independència d'Holanda

    Independència d'Holanda
    Felip III va aconseguir signar la treva dels Dotze Anys, que reconeixia la independència d'Hoanda, del nord dels Països Baixos.
  • Period: to

    La guerra dels Trenta Anys

    Aquesta guerra va enfrontar els prínceps alemanys protestants amb l'emperador catòlic d'Àsturia i la monarquia hispànica. Espanya va fer costat a l'imperi per mantenir l'hegemonia dels Hasburg a Europa. Va acabar amb la derrota de les tropes imperials i espanyoles.
  • Period: to

    El comte duc d'Olivares

    El comte duc d'Olivares va ser el privat de Felip IV. Va preparar un extens programa de reformes orientades a enfortir el poder reial. El seu caràcter autoritari i l'enriquiment personal li van comportar moltes crítiques.
  • La Unión de Armas

    La Unión de Armas
    Durant la guerra, la monarquia va augmentar la pressió financera i va proposar la Unión de Armas. L'objectiu era que tots els territoris (Castella, Portugal, Aragó, Catalunya i Nàpols) aportessin tropes i impostos per pagar les despeses de l'imperi. Aquesta decisió va provocar un conflicte intern molt greu, la crisi de 1640.
  • La Pau de Westfàlia

    La Pau de Westfàlia
    A finals de la guerra, van reconèixer la independència del nord dels Països Baixos d'Espanya i van marcar la decadència de l'Imperi austríac a Europa.
  • Period: to

    Joan Josep d'Àustria

    Joan Josep d'Àustria, era germà natural del malaltís rei Carles II. Va aprofitar el prestigi militar per convertir-se en valido.