Línea de la guerra fría

  • Guerra Freda

    Guerra Freda
    La Guerra Freda va ser un període marcat per un conflicte politicoideològic entre els Estats Units i l'ex Unió Soviètica (URSS), entre 1947 i 1991. Aquest lapse de temps va polaritzar al món en dos grans blocs, un alineat amb el capitalisme i un altre alineat amb el comunisme.7 nov 2022
  • Guerra civil china

    Guerra civil china
    Va ser el conflicte que va tindre lloc a la Xina entre el Partit Nacionalista Xinés (*KMT) i el Partit Comunista Xinés (*PCCh). La guerra civil es va desenvolupar en dues etapes: la primera d'elles entre 1927-1937 i la segona entre 1946 i 1949, durant la qual es va realitzar la Revolució xinesa de 1949.
  • Colp de praga

    Colp de praga
    Va ser dut a terme pel Partit Comunista de Txecoslovàquia entre el 21 i el 25 de febrer de 1948, amb la col·laboració directa de la Unió Soviètica. Va suposar la caiguda de l'última democràcia que quedava a Europa de l'Est i un triomf de Stalin en la formació d'un bloc monolític de països europeus dominats i tutelats per Moscou. Aquesta política de blocs en el marc de la Guerra Freda es consolidaria en 1955 amb la signatura de l'anomenat Pacte de Varsòvia,
  • Bloqueig de berlín

    Bloqueig de berlín
    Va ser el tancament de les fronteres que compartien el Regne Unit i els Estats Units amb la Unió Soviètica en el territori alemany ocupat, i que es va desenvolupar entre el 24 de juny de 1948 i el 12 de maig de 1949.​ Va ser imposat per la Unió Soviètica, i va afectar principalment la zona oest de Berlín; Al juny de 1948 va esclatar una de les primeres grans crisis de la guerra freda. Les tensions entre els aliats occidentals i l'URSS van cristal·litzar a Berlín, l'antiga capital del Reich.
  • OTAN

    OTAN
    També coneguda com l'Aliança Atlàntica, és una aliança militar intergovernamental que es regeix pel Tractat de l'Atlàntic Nord o Tractat de Washington, signat el 4 d'abril de 1949. L'organització constitueix un sistema de defensa col·lectiva, en el qual els Estats integrants van acordar defensar a qualsevol dels seus membres que siga atacat per una potència externa.
  • L'URSS bomba atòmica

    L'URSS bomba atòmica
    Aquests esdeveniments van ser en gran manera estimulats per les activitats desenvolupades a Occident en aqueix àmbit, incloent-hi l'Alemanya nazi i als Estats Units. El desenvolupament d'armes nuclears per part de la Unió Soviètica va estar impulsat pel conflicte antagònic amb els Estats Units i altres països del bloc occidental durant la Guerra Freda.
  • La guerra de Corea

    La guerra de Corea
    Va ser un conflicte bèl·lic que va ocórrer en la península de Corea entre 1950 i 1953,a​ on es van enfrontar la República de Corea i la República Popular Democràtica de Corea, la guerra va constituir un dels primerencs episodis de la Guerra Freda. Amb més de 3 milions de civils i quasi el 15% de la població del nord morta, constitueix una de les guerres més sanguinàries de la història.
  • Mort de Stalin

    Mort de Stalin
    En la vesprada del 2 de març de 1953, lósif Stalin, el líder de la Unió Soviètica, va ser trobat tirat en la catifa. La seua mort, anunciada dies més tard, el 5 de març, va iniciar el procés de "desestalinització" que només acabaria amb la dissolució de l'URSS en 1990.
  • Pacte de Varsovia

    Pacte de Varsovia
    Va ser un acord de cooperació militar signat el 14 de maig de 1955 pels països del bloc de l'Est durant el període conegut com a Guerra Freda. es va establir com un equilibri de poder i contrapart davant l'OTAN.​ No va haver-hi enfrontament militar directe entre les dues organitzacions; en canvi, el conflicte es va lliurar sobre una base ideològica i mitjançant guerres subsidiàries.
  • Inici de la guerra de Vietnam

    Inici de la guerra de Vietnam
    Quan en 1955 va esclatar la guerra entre el comunista Vietnam del Nord, amb Hanoi com a capital, i el Vietnam del Sud capitalista dirigit des de Saigon, aquest últim va començar a rebre suport dels Estats Units en forma de logística, entrenament, armes i municions.
  • Rebel·lió dHongria

    Rebel·lió dHongria
    Va ser un moviment revolucionari espontani d'abast nacional contra el govern de la República Popular d'Hongria i les seues polítiques imposades des de la Unió Soviètica, que va durar des del 23 d'octubre fins al 10 de novembre de 1956.
  • Crisi de Suez

    Crisi de Suez
    La Crisi de Suez, també anomenada Guerra del Sinaí, va ser un atac militar contra Egipte dut a terme per Regne Unit, França, i Israel a partir del 29 d'octubre de 1956. L'atac es va produir després de la decisió d'Egipte (26 de juliol de 1956) de nacionalitzar el Canal de Suez després de la retirada d'una oferta de Regne Unit i els Estats Units per a finançar la construcció de la presa d'Assuan.
  • Fidel Castro pren el poder a Cuba

    Fidel Castro pren el poder a Cuba
    Después de derrocar a la dictadura de Fulgencio Batista gracias a una guerra de guerrillas durante la Revolución cubana​ ejerció el poder ejecutivo en su país durante casi 50 años, como primer ministro (1959-1976) y presidente (1976-2008). Considerado por diversas fuentes como dictador.
  • Incident de l'u-2

    Incident de l'u-2
    Es va produir l'1 de maig de 1960 quan l'avió Lockheed U-2 pilotat per Gary Powers, en una missió d'espionatge de la CIA, va ser abatut pels soviètics i Powers fet presoner. Va provocar un greu incident diplomàtic durant els inicis de la Guerra freda.
  • Desembarcament de la Badia, Cuba

    Desembarcament de la Badia, Cuba
    Va ser una operació militar en la qual tropes paramilitars de cubans exiliats, secundats pel govern dels Estats Units, van envair Cuba a l'abril de 1961, per a intentar crear un cap de platja, formar un govern provisional que reemplaçara al de Fidel Castro i buscar el suport de l'Organització dels Estats Americans i el reconeixement de la comunitat internacional. L'acció va acabar en fracàs en menys de 65 hores.
  • Construcció del mur de Berlín

    Construcció del mur de Berlín
    En les primeres hores del 13 d'agost de 1961, quan els berlinesos dormien, la RDA va començar a construir cércols i barreres per a segellar les entrades des de Berlín Oriental a la part occidental de la ciutat. El moviment nocturn va sorprendre els alemanys de tots dos costats de la nova frontera.
    El 9 de novembre de 1989, la població alemanya de manera pacífica, sense vessar sang o disparar una arma de foc, derroca el Muro de Berlín
  • Crissi dels missils

    Crissi dels missils
    Va ser el conflicte diplomàtic entre els Estats Units, la Unió Soviètica i Cuba a l'octubre de 1962, generat arran de la presa de coneixement per part dels Estats Units de l'existència de bases de míssils nuclears d'abast mitjà de l'exèrcit soviètic a Cuba.
    Va ser una de les majors crisis entre totes dues potències durant la Guerra Freda.
  • Assasinat Kennedy

    Assasinat Kennedy
    L'assassinat de John F. Kennedy, trenta-cinqué president dels Estats Units, va tindre lloc el divendres 22 de novembre de 1963, va tindre lloc el divendres 22 de novembre de 1963, a Dallas. Kennedy va anar mortalment ferit per trets mentre circulava en el cotxe presidencial en la Plaça Dealey. Va ser el quart president dels EUA assassinat i el huité i últim a morir en el càrrec.
  • França es retira de la OTAN

    França es retira de la OTAN
    França va decidir retirar-se del comandament militar integrat de l'Aliança. Aquesta decisió no posava en dubte de cap manera el compromís de França de participar en la defensa col·lectiva de l'Aliança: segons paraules del General de Gaulle, es tractava de «modificar la forma de la nostra Aliança sense alterar el fons».
  • Guerra dels sis dies

    Guerra dels sis dies
    Aquesta guerra va tenir lloc entre el 5 i el 10 de juny de 1967 a causa de principalment dos factors: el moviment de tropes egípcies en la península del Sinaí (el que anticipava una nova agressió contra Israel) i el bloqueig egipci dels estrets de Tiran, entrada natural al port israelià d'Eilat.
  • Maig de 1968 a França

    Maig de 1968 a França
    La crisi de maig de 1968 a França sorgeix al final d'una dècada de prosperitat econòmica sense precedents. No obstant això, des de feia un any es manifestaven els primers símptomes seriosos d'una greu deterioració de la situació econòmica. El nombre d'aturats augmentava de manera notòria, i en començar 1968 ja eren 500.000. La joventut es veia particularment afectada, i les circumstàncies havien portat el govern a crear en 1967 la ANPE.
  • Assasinat Martí Luther

    Assasinat Martí Luther
    Va ser un activista i pastor baptista estatunidenc del segle XX (va nàixer el 15 de gener de 1929 a Atlanta i va morir el 4 d'abril de 1968 a Memphis als 39 anys d'edat) conegut principalment per: – Lluitar pacíficament contra la segregació i discriminació racial als Estats Units.
  • Primavera de Praga

    Primavera de Praga
    Va ser un moviment que va buscar modificar progressivament els aspectes totalitaris i burocràtics que el règim soviètic tenia en aquest país i avançar cap a una forma no totalitària de socialisme, en legalitzar l'existència de múltiples partits polítics i sindicats, promovent la llibertat de premsa, d'expressió, el dret a vaga, etcètera.
  • Tractat de No Proliferació Nuclear

    Tractat de No Proliferació Nuclear
    El tractat constitueix un sistema basat en tres pilars fonamentals: la no-proliferació, el desarmament i l'ús pacífic de l'energia nuclear.
  • Acords SALT

    Acords SALT
    El 26 de maig de 1972 el president estatunidenc Richard Nixon i el secretari general del Comité Central del Partit Comunista Unió Soviètica, Leonid Brézhnev, van signar aquest tractat, que va estar en vigor durant 30 anys. L'objectiu era assegurar la vulnerabilitat de les parts signants.
  • Finalització de la guerra de Vietnam

    Finalització de la guerra de Vietnam
    El 30 d'abril, els comunistes van prendre Saigon i van forçar la rendició dels survietnamistas. El 2 de juliol de 1976, es va reunificar el país sota el nom de la República Socialista de Vietnam. La guerra havia acabat.
  • Mort de Mao Zedong

    Mort de Mao Zedong
    Va jugar un paper determinant en la resistència a l'ocupació japonesa i va reunificar la Xina posant fi al Segle de la humiliació, que va afonar al país en la pobresa i l'addicció massiva a l'opi i el va posar a la vora de la seua desintegració. Durant el seu govern, entre 1949 i 1975 l'esperança de vida va augmentar de 44 a 65 anys.
  • Invasió soviètica a l'Afganistan.

    Invasió soviètica a l'Afganistan.
    En 1979 la Unió Soviètica va envair l'Afganistan en suport del govern comunista del país, nascut un any abans i immers en una guerra civil contra grups insurgents mujahidins. La mil·lenària irreductibilitat afganesa i el suport internacional als mujahidins allargarien nou anys un cruent conflicte que no sols se saldaria amb la derrota soviètica i precipitaria la caiguda de l'URSS.
  • Invació de l'illa de Granada

    Invació de l'illa de Granada
    El 25 d'octubre de 1983 els Estats Units, Barbados, Jamaica i membres de l'Organització d'Estats del Carib Oriental van desembarcar tropes a Granada, van derrotar a la resistència granadina i cubana i van enderrocar el govern militar d'Hudson Austin.
  • Estats Units bombardeja Líbia

    Estats Units bombardeja Líbia
    Per a protegir els civils i les zones poblades per civils que estiguen sota amenaça d'atac» de les forces lleials al govern de *Muamar el Gadafi i en la qual s'establia la «prohibició de tots els vols en l'espai aeri», al mateix temps que s'autoritzava a adoptar «totes les mesures necessàries per a fer complir».
  • Fi de la guerra freda

    Fi de la guerra freda
    El president dels Estats Units, George Bush, i el president de l'antiga Unió Soviètica, Mijaíl Gorbatxov, van declarar oficialment la fi de la “Guerra Freda”.