LA REVOLUCIÓ RUSSA

  • La Rússia tsarista

    La Rússia tsarista
    Rússia era un imperi d'enormes extensions, inmensament poblat, amb una gran diversitat de tot tipus i amb una economia agrària, típica de l'Antic Règim. Es trobava sota el govern d'un tsar, Nicolau II de la dinastia dels Romanov que imposava una monarquia absoluta.
  • El creixement de l'oposició

    El creixement de l'oposició
    Des de finals del segle XIX, va anar augmentat l'oposició al tsarisme. Van aparèixer diferents moviments revolucionaris que seguien els ideals del liberalisme, del marxisme i de l'anarquisme. També es van comencar a crear organitzacions polítiques de caràcter liberal com el Partit Constitucional Demòcrata (kadets) i el Partit Social Revolucionari Rus (esserites).
  • L'aparició del proletariat

    L'aparició del proletariat
    A les ciutats occidentals van aparèixer petits nuclis industrials dels quals va sorgir una nova classe social: el proletariat, formada per obrers i treballadors d'aquelles zones. Aquesta classe social va augmentar molt durant el principi del segle XX i vivien en unes situacions molt precàries.
  • Period: to

    LA REVOLUCIÓ RUSSA

  • Cissió al Partit Social Demòcrata Rus

    Cissió al Partit Social Demòcrata Rus
    Al 1903 es dona una cissió entre bolxevics i menxevics al Partit Social Demòcrata Rus.
    Els bolxevics defensaven una Rússia socialista i comunista sense passar pel capitalisme i el liberalisme burgés i els menxevics creien impossible arribar al comunisme sense haver derrotat un règim de liberalisme burgés.
  • La 'revolució' del 1905

    La 'revolució' del 1905
    Al 1905, es dóna l'esclat d'un moviment de caràcter revolucionari contra el tsar on la població exigeix millores però aquest moviment es va quedar en un intent de revolució ja que no va provocar un canvi profund del sistema. Es va produir una manifestació ciutadana davant el Palau d'Hivern de Sant Petersburg que va ser reprimida amb duresa per l'exèrcit. Aquest esdeveniment va ser conegut com el Diumenge Sagnant.
  • La revolució de febrer del 1917

    La revolució de febrer del 1917
    Esclata un moviment de caràcter revolucionari degut al malestar social per la participació de l'Imperi Rus a la Primera Guerra Mundial i per la ineficàcia de les reformes del tsar al 1905. Es va donar una vaga general a la qual s'hi va afegir una insurrecció de l'exèrcit ignorant les ordres del tsar de sufocar la vaga. El tsar va abdicar i es va establir un govern provisional nomenat per la Duma que era qui tenia el poder aleshores.
  • El govern provisional

    El govern provisional
    Desprès de l'abdicació del tsar, assumeix el poder un aristòcrata pertanyent als kadets amb idees liberals, el príncep Livov. S'anuncia la intenció de convertir Rússia en una democràcia liberal i es prometen reformes de tipus polític i social. No es van retirar de la Primera Guerra Mundial. El govern provisional era molt criticat pels soviets, que van liderar la revolució de febrer i eren assemblees locals formades per obrers, camperols i soldats.
  • El camí cap a la revolució d'octubre

    El camí cap a la revolució d'octubre
    Lenin torna de l'exili amb la intenció de liderar el soviet de Sant Petersburg. Publica l'article 'Tesis d'abril' sobre les mesures que havien de prendre els bolxevics per fer una revolució del proletariat: sortir de la guerra, insurrecció obrera, no reconeixement del govern provisional, poder pels soviets, etc. Degut a la incapacitat del govern provisional de solucionar els problemes de fons, es substitueix al príncep Livov per Kerenski (esserita) qui decideix enfrontar-se amb els soviets.
  • L'intent de cop d'estat

    L'intent de cop d'estat
    Es dóna un cop d'estat per part dels absolutistes i l'exèrcit a favor del tsar que és sufocat pel govern provisional, els soviets i el partit bolxevic, tots junts units, tot i les seves diferències, per no retornar a la Rússia tsarista. Aquest intent de cop d'estat va fer que Kerenski en sortís debilitat, el partit bolxevic reforçat i que la població reconegués els soviets per haver estat capaços d'apartar les seves diferències per salvar el govern provisional i no tornar enrere.
  • La revolució d'octubre de 1917

    La revolució d'octubre de 1917
    El 25 d'octubre es va donar una insurrecció a Sant Petersburg en la qual els obrers de la ciutat armats pel govern inicien una revolució amb l'objectiu d'ocupar el Palau d'Hivern, que era la seu del govern provisional burgés. Els obrers es fan amb el poder i detenen al govern provisional però Kerenski aconsegueix fugir. Lenin aplica un govern de caire comunista i una sèrie de reformes mentre que la revolució s'extenia a altres nuclis industrials del país.
  • Les eleccions de novembre

    Les eleccions de novembre
    Al novembre del 1917, es convoquen eleccions per escollir una assemblea constituent ja que es volia fer del país una república democràtica de caire comunista. Malgrat que els bolxevics fan fora el govern burgés i convoquen eleccions, no obtenen la majoria sino que ho fan els esserites així que els bolxevics decideixen forçar el tancament de l'assemblea constituent i es crea un govern integrat completament per bolxevics.
  • El Partit Bolxevic al poder

    El Partit Bolxevic al poder
    Quan el Partit Bolxevic va arribar al poder, es va imposar una dictadura per Lenin ja que, tot i ell ser el líder del partit, també es considerava el líder de l'Estat. Es crea el Politburo que era un òrgan de direcció del partit i estava dirigit pel secretari general del partit, Lenin. El consell executiu estava en mans del president i els ministres, i el legislatiu en mans del Soviet Suprem. Quan Lenin va arribar al poder, va col·lectivitzar les terres i va nacionalitzar la banca.
  • La Guerra Civil (1918-21)

    La Guerra Civil (1918-21)
    Al 1918 esclata una guerra entre bolxevics i contrarrevolucionaris, és a dir, entre l'exèrcit Roig, liderat per Trotski, i l'exèrcit Blanc, amb el suport de la burgesia, dels tsaristes, de la pagesia acomodada i el suport indirecte de França i el Regne Unit. Lenin va utilitzar una estratègia coneguda com el comunisme de guerra que consistia en que tots els sectors productius quedessin sota el control de l'Estat per poder garantir tots els subministraments que necessitava l'exèrcit Roig.
  • La NEP (Nova Política Econòmica)

    La NEP (Nova Política Econòmica)
    A la fi de la Guerra Civil, es va establir la NEP per donar un canvi de rumb al país. Els seus objectius eren augmentar la producció, millorar les condicions de vida i també debilitar políticament els sectors contrarrevolucionaris. Es va retornar a l'economia de mercat i a la propietat privada i es va crear una nova classe social (Kulaks), tots aquests aspectes eren totalment contraris al comunisme. També es va incrementar la producció industrial i agrícola, però va aparèixer la inflació.
  • La creació de la URSS

    La creació de la URSS
    Lenin, per fi, al 1922 va crear la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), després d'anunciar repetides vegades la seva intenció de crear un estat federal.
  • La constitució de 1924

    La constitució de 1924
    Al 1924, es va escriure una constitució que declarava a la URSS com un estat federal. Aquesta constitució no és aprovada en un Parlament degut a que no hi havia.
  • La mort de Lenin

    La mort de Lenin
    Al 1924, mor Lenin i s'obre un debat successori dins el Partit Comunista de la Unió Soviètica amb Trotski i Stalin com a possibles candidats.