-
Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà
És un document de drets civils de la Revolució Francesa establert per l'Assamblea Constituent de França. Inspirat pels filòsofs de la il·lustració, va ser una declaració bàsica dels valors de la Revolució Francesa que va provocar un impacte sgnificatiu en el desenvolupament de les concepcions populars de la llibertat individual i democràcia a Europa i tot el món. -
Presa de la Bastilla
La Bastilla era una fortalesa ubicada a l'actual plaça de laBatilla a París. La Presa de la Bastilla va ser un assalt a aquesta fortalesa el 14 de 1789 pel poble parisenc que hi anava a buscar pòlvora. Igualment es tractava de que els revolucionaris volien apoderar-se de l'últim bastió reial de París. Aquest esdeveniment és considerat l'esdeveniment que marca el principi de la Revolució. -
La Gran Por
Va ser un període durant l'estiu del 1789, on a revolta sorgida del Parlament es va estendre per la França rural i, a les províncies, les masses camperoles es van incorporar a la revolta contra els senyors. Els camperols creien que els nobles havien contractat bandolers i van agafar les armes i es van revolar; tot i no trobar els suposats bandolers, van atacar els senyors i van cremar els castells on es guardaven les llistes on s'inscrivien rendes i obligacions feudals. -
Period: to
MONARQUIA CONSTITUCIONAL
Impulsada per la burgesia moderada, que esperava abolir l'Antic Règim, escollir un parlament per sufragi censatari i establir una consitució. -
Constitució (liberalisme polític)
Va ser la primera constitució de França i va ser promulgada per l'Assamblea Consitituent i acceptada per Lluís XVI. Contenia la reforma de l'Estat francès quedant com una monarquia constitucional. Estableix que la sobirania resideix en la nació i no en els reis, proclama la llibertat de pensament i de premsa i la llibertat religiosa. Suprimeix la noblesa i les distincions hereditàries, els ordes de cavalleria i estableix el lliure accés als oficis reservats per la noblesa. -
Assalt al palau reial
Les classes populars van provocar una revolta a causa de la traïció del rei i la invasió militar. Van decidir assaltar el palau on es trobava el rei (Palau reial de les Tulleries) i el van empresonar. -
La Revolució del 10 d'agost
Els jacobins, amb el suport dels elements més radicals de la burgesia, es van oposar al poder de la burgesia girondina i van mobilitzar el desencís popular per portar més enllà la revolució. Danton, Maximilien Robespierre, Camille Desmoulins, Fabre d'Églantine, Marat… van agitar les masses. El poble, però, no estava pas disposat a seguir el legalisme de Pétion. -
Period: to
REPÚBLICA SOCIAL
La burgesa radical, empesa per les classes populars, va reclamar la república i va democratitzar el sistema polític i la societat en un sentit igualitari. -
Execució de Lluís XVI
El 20 de gener de 1793, Chrétien Guillaume de Lamoignon de Malesherbes li va comunicar a Lluís XVI, que la Convenció l'havia condemnat a mort. El van executar l'endemà amb una guillotina a la plaça de la Revolució de París, anomenada abans plaça de Lluís XV. El van enterrar al cementiri de l'esglèsia de la magdalena ja que la Convenció no volia que l'enterrèssin al costat del seu pare. Anys més tard va ser traslladat a la basílica de Saint-Denis. -
Constitució (democràcia social)
Creada pels Jacobins i basada en la democràcia social: sobirania popular, sufragi universal directe i atenció preferent al dret a l'existència. Va ser provada el 24 dejuny de 1793 i es va descartar definitivament el 10 de maig de 1795 -
La Convenció de la Gironda
Els burgesos de la Gironda van dominar la Convenció Nacional des de la seva constitució el mes de setembre de 1792 fins al mes de maig de 1793. De victòria en victòria, la França revolucionària va annexionar territoris a les fronteres exteriors: Savoia, Niça, a la zona esquerra del Rin… Malgrat els èxits militars, la guerra va tenir un cost, que afegit a la revolta de La Vendée, va fer que la revolució passés per moments difícils. -
La Convenció Jacobina
La direcció política de la revolució va estar en mans dels jacobins que van promoure una nova constitució que reconeixia el sufragi universal i establia una democràcia més directa, organitzant un govern revolucionari format pel Comitè de Salut Pública i el Comitè de Seguretat Nacional, per salvar França dels perills que l'aguaiten. Aquestes mesures van donar un seguit de victòries exteriors: la Primera Coalició a Bèlgica, Països Baixos, el nord d'Itàlia i a la riba esquerra del Rin. -
Caiguda dels jacobins
Es va fer el tancament del Club dels Jacobins després de l'execució de Robespierre el 1794.
Hi va haver un intent de reobriment del club però va acabar amb membres dispersos a cafès, atacats per nova aristocràcia. Va sorgir el Club del Panteó al novembre de 1795, suprimit al febrer. L'intent final el van fer amb la Réunion d'amis de légalité et de la liberté el 1799, conegut com a Club du Manège dirigit per Barras. -
Period: to
REPÚBLICA CONSERVADORA
Davant la radicalització de la Revlució, la burgesia moderada va implantar el liberalisme moderat. -
Constitució (liberalisme polític)
La nova Constitució de la República aprovada el 22 d'agost del 1795 va marcar l'inici del règim del Directori, equilibrant una desigualtat elitista amb la sobirania nacional i la igualtat de drets formals. -
La Convenció Termidoriana
Entre juliol de 1794 i octubre de 1795 la Convenció va ser dirigida per la burgesia moderada. Van desenvolupar una política conservadora: depuracions i proscripcions de jacobins i poble baix; canvis essencials en Comitès i Tribunals; reacció econòmica i reacció moral i social amb el "terror blanc" i reacció religiosa. La política repressiva i reaccionària de la Convenció va portar a una aliança entre l'exèrcit i la burgesia de dretes que es va imposar al moviment popular. -
Inici del retorn dels exiliats
El 1796, sota el govern Directori, es va permetre el retorn d'alguns exiliats (majoritàriament nobles i clergues) que havien fugit durant el Terror. Aquest retorn es va fer am unes condicions: jurar fidelitat a la República i sovint no se'ls retornaven els béns confiscats. El procés formava part d'una reconciliació nacional per estabilitzar el país després dels anys més violents de la Revolució. -
Cop d'estat de Napoleó
El cop d'estat va ser el 9 de novembre de 1799. I amb aquest cop Napoleó va endarrocar el govern del Directori i es va convertir en Primer Cònsol. Va posar fi a la inesabilitat del Directori i va marcar la fi de la Revolució Francesa.