-
Period: to
Revolució francesa
La República Francesa càrrega amb el mèrit d’haver estat el primer país on es va dur a terme la revolució burgesa més important de la història, on la burgesia es va elevar a classe dominant per primera vegada i va crear un Estat a imatge i semblança seva. -
Presa de la Bastilla
Durant el començament de la Revolució Francesa, quan una multitud d'almenys 3.000 ciutadans es va llançar en assalt del que representava una fortalesa real als afores de París, coneguda formalment com a “Bastilla Saint-Antoine" -
Declaració dels drets de l'home i el ciutadà
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà és un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa. Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució. -
La constitució (liberalisme polític)
Fou la primera constitució escrita de la història francesa i va ser promulgada per l'Assemblea Constituent el 3 de setembre de 1791 i acceptada per Lluís XVI el 16. Contenia la reforma de l'Estat francès, quedant França configurada com una monarquia constitucional. -
Assalt al palau reial
va ser una insurrecció, durant la Revolució Francesa, que va posar fi a la monarquia de Lluís XVI, per la qual cosa també és coneguda com la «segona revolució». El fet principal va ser l'assalt del palau de les Tulleries pels insurgents, juntament amb les tropes «federades». -
Execució de Lluís XVI
El rei va buscar la protecció, però va ser suspès de les funcions constitucionals i detingut. És va decidir convocar eleccions per sufragi universal per formar una Convenció Nacional que assumís tots els poders de l'Estat i redactés una nova Constitució. Quan la Convenció es va reunir el 21 de setembre va proclamar la República francesa. Després Lluís XVI va ser sotmès a judici i condemnat a mort. Va ser guillotinat al gener de 1793. -
La constitució (demoràtica social)
La Constitució, de 1793 es convertia, en un “compromís entre la democràcia representativa i la democràcia directa”. La deriva jacobina marcava un sistema no aplicat mai, que delimitava totalment el poder executiu de la República francesa. El poder hauria recaigut en un Consell Executiu de 24 membres limitat per la Convecció. L’Assemblea era la que realment centralitzava la majoria del poder. És a dir, tot i la gran avançada democratitzadora, aquesta, desdibuixava, la separació de poders. -
Caiguda dels jacobins
L’estiu del 1794 els perills van disminuir: les diverses revolucions interior van ser sufocades i els exèrcits francesos lluitaven contra les aliances estrangeres. Però la radicalització de la revolució, el Terror i el govern dictatorial dels jacobins van provocar l’oposició de la gran majoria de la població. Mitjançant un cop d’Estat, el juliol del 1794, Robespierre va ser derrotat i executat amb altres dirigents jacobins. -
Constitució (liberalisme polític)
Coneguda com la Constitució de l'any III en el calendari republicà francès. Era més conservadora que la avortada
Constitució democràtica de 1793. La Constitució de 1795 va establir una república
liberal, amb una franquícia basada en el pagament d'impostos, de forma similar a la de
a la de 1791. El govern central manté un gran poder, incloent els poders
d'emergència per frenar la llibertat de premsa i la llibertat d'associació. -
Inici del retorn dels exiliats
Després de molts anys de exili, els jesuïtes per-fi poden començar a torar a França -
Cop d'Estat de Napoleó
El 9 de novembre de 1799, de Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori (Directoire) i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès.
El cop d'estat va ser fomentat a la casa de Joséphine de Beauharnais.
Els motius del General Bonaparte estaven més en les seves derrotes militars que en les seves victòries. Donant fi a la rebolució francesa