-
Abolició dels drets feudals/Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà
garantien les llibertats personals, la igualtat davant la llei i la propietat (suposen la fi de l’absolutisme i el triomf del liberalisme) -
Presa de la Bastilla
El 14 de juliol de 1789, davant els rumors que el rei estava concentrant tropes a París, els ciutadans parisencs es varen manifestar i assaltaren la Bastilla (antiga presó de Lluís XIV i símbol de l’absolutisme) -
1ª Constitució
establia:
-la monarquia parlamentària ( reconeix els drets fonamentals i la sobirania nacional)
-la divisió de poders: el legislatiu estava en mans de l’Assemblea Nacional, l’executiu el tenia el rei (a més, tenia la capacitat de vetar les lleis aprovades a l’assemblea) i el judicial el controlaven els tribunals.
-l’Assemblea s’elegiria per sufragi censatari (homes amb més de 25 anys i amb una determinada renta) -
Detenció de la família reial a Varennes
La família reial intentà fugir de França al 20 juny de 1791, però foren detinguts a Varennes i conduïts presos a París. -
Nou calendari revolucionari
S’adoptà un nou calendari revolucionari (comença el 22 de setembre de 1792) -
Assalt a les Tulleries
El 10 d’agost de 1792 les masses populars (que culpaven al rei de les derrotes i consideraven que les reformes eren insuficients) assaltaren el palau de les Tulleries (residència dels reis). -
Es jutjà Lluís XV
Es jutjà Lluís XVI per traïció i el 21 de gener de 1793 va ser executat. -
Cop d’estat dels sans-culottes
El juny de 1793 , per temor d’una derrota de la república, es produeix el cop d’estat dels sans-culottes contra els girondins. -
Nova constitució democrática
Els muntanyesos (o jacobins) van elaborar una nova constitució democrática (1793) :
-que reconeixia la sobirania popular,
- el sufragi universal (masculí)
-però que debilitava la separació de poders. -
Cop d’estat del 9 de termidor
A poc a poc Robespierre va anar perdent suports també entre els seus.
Finalment la burgesia moderada recupera el control per la força mitjançant el cop d’estat del 9 de termidor (27 juliol 1794).
Robespierre i els líders jacobins van ser jutjats i executats. -
Revolta, la del vendemiari
Els realistes provocaren una nova revolta, la del vendemiari de 1795 (5 d’octubre) en un intent de restaurar els Borbó, però va ser frenada per l’encarregat de la guarnició de París, Napoleó Bonaparte. -
La constitució de l’any III
El 1795, per evitar una nova dictadura, es va crear un govern moderat que va redactar una nova constitució, la constitució de l’any III, que establia:
-un règim liberal basat en la sobirania nacional i en la separació de poders
-un règim moderat amb sistema de sufragi censatari el poder legislatiu es dividí en dues cambres.
-que el poder executiu requeia en un directori format per cinc membres. -
Campanya d’Itàlia
En la campanya d’Itàlia de 1796 el mateix Napoleó Bonaparte va derrotar definitivament a la 1ªcoalició estrangera. -
Segona gran coalició
Però novament les potències europees formaren una segona gran coalició i el 1799 comença una altra vegada la guerra. -
Constitució de l’any VIII
constitució de l’any VIII (aprovada el 24 de desembre de 1799)
on es reconeix Napoleó com a primer cònsol -
Cop d’estat del 18 de Brumari
Napoleó, considerat un heroi, amb el suport de l’alta burgesia va fer el cop d’estat del 18 de Brumari (9 novembre 1799),
es va proclamar el Consulat de la república i es suprimeix el Directori (el govern recau ara en tres cònsols: Napoleó, Ducós i Sieyès) -
Napoleó va anomenar-se cònsol vitalici.
L’any 1800, Napoleó va derrotar a Marengo (Itàlia) la segona coalició i va aprofitar la victòria per anomenar-se cònsol vitalici.