-
L'assassinat de Francesc Ferran d'Àustria
El 28 de juny de 1914, Francesc Ferran i la seva esposa van ser assassinats a Sarajevo, a Bòsnia i Hercegovina. Va ser un de les causes de la Primera Guerra Mundial.
Francesc Ferran i la seva esposa Sofia van ser enterrats, en el panteó de família de el Palau de Artstetten, a la Baixa Àustria. Princip, l'assassí, va morir a la presó als 23 anys d'edat a causa de tuberculosi. A el cap de la seva organització es va condemnar a la pena de mort, però no a Princip per ser menor d'edat. -
Àustria-Hongria declara la guerra a Sèrbia
El 28 de juliol de 1914, un mes i un dia després que l'arxiduc Franz Ferdinand d'Àustria i la seva esposa fossin assassinats per un nacionalista serbi a Sarajevo, Àustria-Hongria declara la guerra a Sèrbia, moment que marca el començament efectiu de la primera Guerra Mundial. Just aquest mateix dia, l'emperador Francisco José va signar la declaració de guerra a Sèrbia. -
Batalla del Marne
La batalla del Marne va ser una batalla de la Primera Guerra Mundial entre el 5 i el 12 de setembre de 1914. El resultat va ser una victòria sobre l'exèrcit alemany. Joseph Joffre va ser designat cap de l'Estat Major a 1911 i va rebre el poder suprem de les forces francobritániques al front occidental. L'estratègia consistia a retirar-se per després contraatacar, però l'estratègia va fracassar a l'intentar travessar les línies enemigues. -
Batalla de Gallípoli
La batalla es va iniciar al febrer de 1915 amb un bombardeig massiu des de vaixells de guerra britànics i francesos contra els forts otomans que defensaven l'estret, i que va fracassar principalment a causa de la presència de mines al mar, col·locades pels militars turcs. Aquest fracàs va promoure entre comandaments i governs la necessitat d'una operació combinada, en forma de desembarcament, entre britànics i francesos per tal de conquerir la capital otomana d'Istanbul. -
La batalla de Verdún
El 25 de febrer de 1916, els alemanys volien dessagnar completament a l'exèrcit francès i obligar a París a demanar la pau, per això va llançar una gran ofensiva al nord de Verdun. A l'octubre i desembre els francesos van reconquerir els forts emblemàtics de Douaumont i la major part del terreny perdut a l'inici de la batalla. La batalla va acabar al desembre de 1916. El nombre de víctimes va ser enorme i repartit gairebé a parts iguals entre els dos bàndols. -
Batalla naval de Jutlàndia
La Batalla naval de Jutlàndia va ser el principal enfrontament naval mantingut entre la flota britànica i l'alemanya durant la I Guerra Mundial. L'acció es va desenvolupar a uns 121 km de les costes daneses de Jutlàndia, a l'estret de Skagerrak, el 31 de maig i l'1 de juny de 1916. A la fi de la batalla i malgrat les pèrdues seguien en condicions de combat, mentre que la flota alemanya decidia retirar-se. -
Batalla del Somme
La batalla del Somme està considerada la més sagnant de la guerra amb 1,2 milions de morts, ferits o desapareguts. Els alemanys i els Aliats es van enfrontar en el nord de França entre juliol i novembre de 1916. L'ofensiva va ser llançada pels Aliats l'1 de juliol, el dia més sagnant de la història britànica amb 20.000 morts o desapareguts, la majoria d'ells durant la primera hora i 40.000 ferits. Després de cinc mesos de combats, els avenços sobre el terreny eren ínfims. -
Entrada d'EE.UU a la Guerra
Després que la Nota Zimmerman fos desxifrada, la nota va ser enviada als Estats Units i publicat a través dels diaris. El torpedinament per part d'un submarí de la flota alemanya contra el vaixell Lusitania, on viatjaven 123 nord-americans, va provocar una viva reacció en Estats Units. Els Estats Units va prendre mesures al declarar la guerra a Alemanya el 6 de juny de 1917. -
El camí de les Dames
El 16 d'abril de 1917, l'exèrcit francès, sota les ordres del general Robert Nivelle, va llançar una ofensiva amb un milió d'homes en el Camí de les Dames, una petita carretera usada en altre temps per les Dames de França (les filles de rei Luis XV). El 15 de maig, el general Philippe Pétain va substituir a Nivelle, destituït. Va decidir aturar les grans ofensives però primer havia de ocupar-se dels motins. -
La Revolució Russa
Entre 1914 i 1917, Rússia va perdre en combat més de dos milions de soldats i oficials. Els bolxevics van prendre el control total i van signar l'armistici amb els imperis centrals al desembre. Lenin va arribar el 15 de desembre a Brest-Litovsk un armistici amb els alemanys que va posar fi als combats. Alemanya va poder llavors tornar a desplegar una part de les seves forces cap al front occidental. -
La derrota de l'exèrcit Alemany al front Occidental
El nombre de tropes de l'exèrcit alemany havia quedat greument minvat després de quatre anys de guerra, i la seva economia i societat estaven sotmeses a una gran tensió interna. Després cadenes de derrotes militars, les tropes alemanyes van començar a rendir-se en gran nombre. Quan les forces aliades van trencar les línies alemanyes amb un gran cost. -
Acaba el Primer Conflicte bèl·lic més gran de la Història
El Reich està en una situació desesperada: s'ha quedat sense aliats, la seva població civil pateix draconianes restriccions, el seu exèrcit està a el límit, sense reserves i desmoralitzat.
El govern de la nova República alemanya signatura l'armistici de Compiègne l'11 de novembre de 1918. La guerra acaba amb la victòria dels Aliats. -
Rethondes
L'11 de novembre, en Rethondes en el vagó de l'general Foch, una delegació alemanya, amb l'acord de el nou govern de Berlín, va signar l'armistici. Els alemanys van acceptar lliuraments considerables de material de guerra, vagons, locomotores. Van alliberar sense reciprocitat als presos aliats i van haver de desallotjar en 15 dies els territoris envaïts a l'oest, així com Alsàcia-Lorena. La Primera Guerra Mundial havia acabat.
