-
Depenia del Califat d'Omeia amb capital a Damasc.
Durant aquest període es van assentar a la Península i van intentar expandir-se per França però van ser derrotats per l'exèrcit de Carlos Martel (batalla de Poiters(732)).
Hi ha pactes amb la població hispanovisigoda (cobrament d'impostos) i hi conviuen les dues cultures.
El territori es va dividir en províncies. -
La dinastia Abasí va prendre el califat als Omeia assassinant tots els membres de la família. La capital passa a Bagdad.
Abderraman (Omeya) aconsegueix escapar-se i s'estableix a Al-Àndalus -
Abderramán III proclama califat independent i per tant passa a ser califa, la seva capital a Còrdova.
Màxima esplendor, es frena l'avenç dels regnes cristians. -
Davant la debilitat dels regnes, els cristians es fan amb territoris al nord i demanen ajuda als pobles del nord d'Àfrica, hi acudeixen els almoràvits , més tard aquests es fan amb el poder.
Del nord d'Àfrica van arribar també els coixins, més intransigent en qüestions religioses, van prendre el poder poc més tard. -
Entre los años 1090-1046 se produce la llegada de los Almorávides y Almohades a la Península Ibérica. Estos son grupos nómadas bereberes del norte de África. Los musulmanes españoles les invitan a instalarse en la península para aumentar el número de soldados en sus ejércitos y revitalizar la práctica del Islam
-
En un primer moment el regne sobreviu pagant elevats impostos als regnes cristians.
Després d'un llarg setge, el 1942 el rei Boabdil lliura la ciutat als Reis Catòlics.