-
3300 BCE
Invenció de l'escriptura
-
Period: 800 BCE to 354 BCE
Bressol de l'Occident
Amb l'escriptura, i l'aparició de les monedes, apareixen els primers "filòsofs", que s'admiren davant el món i pretenen explicar-lo. Amb els sofistes, l'objecte d'observació ja no es la naturalesa (la physis). A Atenes apareix la preocupació per l'organització de la polis. -
700 BCE
Començament de la filosofia com la coneixem avui en dia
Tales de Milet i els filòsofs presocràtics inicien la filosofia occidental. Els filòsofs presocràtics van ser els pioners de la filosofia i van contribuir a establir els dubtes fonamentals que la filosofia encara es pregunta avui en dia, com què és la naturalesa de la realitat, quines són les causes de les coses i com podem conèixer el món que ens envolta. -
611 BCE
Cartografia
-
602 BCE
Moneda
La invenció de la moneda es va produir en diferents èpoques i llocs de la història de la humanitat, i no hi ha una data específica que pugui ser considerada com l'origen exacte de la moneda. Les primeres formes de diners eren objectes físics que s'utilitzaven com a mitjà de canvi. Els primers exemples de monedes de metall es van produir a l'antiga Lídia al voltant del 7è segle aC. Més endavant, es van començar a utilitzar monedes fetes d'or, plata i altres metalls en altres parts del món. -
500 BCE
Aparició dels primers filòsofs
Tales de Milet i els filòsofs presocràtics inicien la filosofia occidental. Els filòsofs presocràtics van ser els pioners de la filosofia i van contribuir a establir els dubtes fonamentals que la filosofia encara es pregunta avui en dia, com què és la naturalesa de la realitat, quines són les causes de les coses i com podem conèixer el món que ens envolta. -
Period: 470 BCE to 399 BCE
Sòcrates
Sòcrates va ser un influent filòsof grec. Va ser una figura central en el naixement de la filosofia occidental i la tradició de la reflexió filosòfica sobre la moralitat, l'ètica i el coneixement de si mateix. Les seves idees i el seu mètode han estat una influència perdurable en la filosofia i la manera en què les persones aborden les preguntes fonamentals sobre la vida i la moral. -
469 BCE
Aparició dels primers filòsofs antropocentristes
-
440 BCE
Apogeu d'Atenes
Primera ciutat grega en implantar la democràcia directa: força en la paraula de la població. Debatien qüestions que els afectaven individualment i a la polis. -
Period: 427 BCE to 347 BCE
Plató
Plató va ser alumne de Sòcrates i el fundador de l'Acadèmia, una de les primeres institucions d'ensenyament superior a l'antiga Grècia. Va ser un filòsof grec destacat que va contribuir de manera significativa al desenvolupament de la filosofia occidental a través de les seves obres, la seva teoria de les Formes i les seves idees sobre la justícia, la política i l'educació. -
408 BCE
Plató coneix a Sòcrates
Sòcrates farà canviar la manera de iure i pensar de Plató. -
404 BCE
Fi de la guerra del Peloponès
Atenes passa a ser una ciutat que es repensava a si mateixa. Adquireix estabilitat i prosperitat; no pas com abans. -
399 BCE
Condemna a mort de Sòcrates
Plató se centra la política i se'n va d’Atenes -
Period: 384 BCE to 324 BCE
Aristòtil
Aristòtil va ser un filòsof grec, considerat un dels filòsofs més importants de la història de la filosofia. És una figura clau en la història de la filosofia occidental i les seves obres continuen sent estudiades i influents en l'actualitat. La seva metodologia rigorosa i el seu enfocament en l'observació i investigació han contribuït de manera significativa al desenvolupament de la ciència i la filosofia com les coneixem avui dia. Va dirigir la mirada al món de les coses, al llenguatge, etc. -
378 BCE
Plató funda la seva acadèmia
Centre d’estudi i de formació intel·lectual i política de primer ordre on es formaven els joves en matemàtiques i filosofia per tal d'esdevenir, uns bons governants d'Atenes. La formació de l'ésser humà era decisiva. -
370 BCE
Plató com estudiant de l'escola de Mègara
Allà perfeccionarà la seva capacitat argumentativa. -
370 BCE
Publicació de: "La República" - Plató
Obra més important -
365 BCE
Arribada de Plató a Egipte (Heliòpolis)
Allà s'endinsà en l’antiga saviesa dels misteris de l’antic Egipte. -
Period: 356 BCE to 476
El naixement de l'imperi
Amb les conquestes d'Alexandre el Gran els límits de la polis s'obren, es difuminen. En el món hel·lenístic es vol imitar allò que és grec, però en l'imperi creixent la polis, la ciutat-estat, ja no pot ser el fonament de la política. -
Period: 336 BCE to 1 CE
Estoïcisme
Va ser una escola filosòfica de l'antiga Grècia, fundada per Zenó de Citium. Posteriorment, es va desenvolupar a Roma i va tenir una influència significativa en la filosofia i la cultura de l'antiguitat. Es caracteritza per la seva èmfasi en la raó, la virtut i la serenitat enfront de les adversitats. Els estoics van fer contribucions significatives a la filosofia ètica i política i van influir en molts altres pensadors i moviments filosòfics, incloent-hi el cristianisme i la filosofia moderna. -
Period: 336 BCE to 323 BCE
Regnat i conquestes d'Alexandre Magne
El regnat d'Alexandre Magne va ser un període fascinant de la història, marcat per les seves conquestes militars, la difusió de la cultura grega i el seu llegat durador en el món antic. -
323 BCE
Hel·lenisme
L'hel·lenisme és un terme que es fa servir per fer referència al període històric i cultural que va seguir a la mort d'Alexandre el Gran, fins a la conquesta de l'imperi romà sobre l'Àsia Menor. Aquest període va tenir un impacte significatiu en la història i la cultura del món antic i va ser caracteritzat per diverses influències i transformacions. -
Period: 300 BCE to 250
Epicureisme
L'epicureisme és una escola filosòfica que va ser fundada per Epicur d'Àtica, un filòsof grec antic. Posa èmfasi en la recerca de la felicitat i la tranquil·litat mitjançant la moderació dels desitjos, la reducció del dolor i la por, i la pràctica de l'amistat. Epicur va creure que aquesta filosofia podia conduir a una vida plena i satisfactòria en la qual es podia aconseguir l'ataràxia. -
Period: 300 BCE to 1 CE
Escepticisme
L'escepticisme és un corrent filosòfic que posa èmfasi en els dubtes i la desconfiança cap a les afirmacions de coneixement o la veritat. Els escèptics dubten de la capacitat de les persones per arribar a conclusions veritables o certeses absolutes sobre qüestions filosòfiques, científiques o fins i tot pràctiques. Hi ha diversos tipus d'escepticisme, i cadascun es concentra en diferents àrees o aspectes de la vida i el coneixement. -
Period: 30 to
Cristianisme
El cristianisme és una religió monoteista basada en la vida, les ensenyances i les creences de Jesucrist. Ha tingut un impacte profund en la història, la cultura, la moral i l'ètica occidentals, i continua sent una força significativa en la vida de milions de persones a tot el món. Les creences i les pràctiques cristianes poden variar àmpliament d'una denominació a una altra, però la creença en Jesucrist com a fill de Déu i Salvador és una característica central de la fe cristiana. -
200
Brúixola
La brúixola és una eina de navegació que es va inventar durant la dinastia Han a la Xina, al voltant dels segles II o III aC. Aquesta invenció va ser un pas important en la història de la navegació i va permetre als navegants orientar-se amb precisió mitjançant l'ús d'una agulla magnètica que assenyala el nord magnètic. Amb aquest invent, és va poder "descobrir" que la terra no era plana. -
331
Idealisme
L'idealisme és una corrent filosòfica que sosté que la realitat fonamental és de naturalesa mental o espiritual, i que la ment o el pensament tenen un paper central en la comprensió i creació del món. -
390
Imposició de la religió i l’església cristiana "Dogma cristià"
-
450
Astrolabi
L'astrolabi és un antic instrument astronòmic que es va desenvolupar a l'antiga Grècia i es va perfeccionar durant l'Edat Mitjana. Aquesta eina permet mesurar l'altitud dels astres per determinar la posició geogràfica i l'hora, essencial per a la navegació i l'astronomia. Encara que ha estat reemplaçat per la tecnologia moderna, l'astrolabi va ser una contribució important a la ciència i la navegació històriques. -
476
Caiguda de l'imperi Romà
La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480. -
Period: 476 to 1000
Ordre de Déu
Amb la caiguda de l'imperi romà desapareix també la cultura grega i s'obre pas a la cultura de l'Europa occidental. Amb la imposició de la religió i l'església cristianes i l'oblit de la llengua grega i gran part del llegat filosòfic antic, s'inicia l'elaboració d'un nou saber en el dogma cristià. -
Period: 1301 to 1550
Humanisme
L'humanisme és un moviment cultural, filosòfic i intel·lectual que va sorgir durant el Renaixement a Europa, particularment al segle XIV, encara que les seves arrels es poden rastrejar fins a l'Antiguitat clàssica. Aquest moviment va ser una resposta a la fi de l'edat mitjana i va posar l'èmfasi en l'estudi i l'apreciació de la cultura, la filosofia i les arts de l'Antiguitat grega i romana. Les seves idees i valors segueixen sent rellevants en la societat contemporània. -
1453
Creació de la imprenta
La imprenta es un método mecánico destinado a reproducir textos e imágenes sobre papel, vitela, tela u otro material. En su forma clásica, consiste en aplicar una tinta, generalmente oleosa, sobre unas piezas metálicas (tipos) para transferirla o grabarla por presión. -
1492
Arribada de Colon a Amèrica
Posa en evidència els terraplanistes ja que aquest "descobriment" quan anaven cap a India va demostra que la Terra no era plana. -
1502
El David
"David" de Michelangelo és una de les escultures més icòniques i celebrades de tota la història de l'art. Va ser creada per l'artista italià Michelangelo Buonarroti entre els anys 1501 i 1504, i actualment es troba a la Galeria de l'Acadèmia de Florència, Itàlia. Aquesta escultura representa al rei bíblic David abans de la seva famosa batalla amb Goliat. És una de les obres més icòniques i reconegudes del Renaixement. -
Period: to
Descartes
René Descartes (1596-1650) va ser un filòsof i matemàtic francès destacat. Va iniciar una renovació filosòfica amb la seva famosa frase "Cogito, ergo sum" (penso, llavors existeixo), destacant la primacia de la raó. Va desenvolupar la geometria analítica i va contribuir a la transició de la filosofia medieval a la moderna amb obres com "Meditacions Metafísiques". -
Period: to
René Descartes
René Descartes va ser un important filòsof racionalista francès del segle XVII, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència. És considerat el pare de la filosofia moderna, en ser el primer a proposar el problema de la validesa del coneixement com a primera qüestió filosòfica, i una de les figures clau de la revolució científica. -
Descartes ingressa al col·legi dels Jesuïtes de La Flèche.
-
Telescopi
L'invent del telescopi al segle XVII, atribuït principalment a Galileu Galilei, va canviar la nostra comprensió de l'univers. Va permetre l'observació detallada dels cossos celestials i va conduir a noves descobertes en astronomia. -
Descartes inicia els seus estudis de dret a la Universitat de Poitiers
-
Period: to
Viatges de Descartes
Va passar per Holanda, Baviera, França, Alemanya, Suïssa i Itàlia. Durant aquests anys va participar en la Guerra dels Trenta Anys i en la recerca d'un sistema per resoldre problemes. -
Estada a Baviera - Descartes
-
Period: to
Locke
Locke neix a Wrington, Somerset, Anglaterra i mor a Essex, Anglaterra.
Durant els segles XVII i XVIII (1654) John Locke va ser un filòsof influent. Se'l considera “pare” del liberalisme polític.
A partir de l'any 1656, el filòsof Locke es va començar a interessar per la ciència i la medicina, ja que va conèixer gent important. Va ser durant aquesta dècada que va entrar a la Royal Society, que fomentava el coneixement sobre la naturalesa. -
Publicació de: "Meditacions metafísiques" - Descartes
-
Descartes és acusat d'ateu
-
Publicació de: "Els principis de la filosofia" - Descartes
-
La Universitat d'Utrecht censura totes les obres de Descartes
-
Publicació de: "Les passions de l'ànima" - Descartes
-
Period: to
La raó i l'època de les llums
L'aparició de la nova ciència de la naturalesa requereix una noca filosofia. Al segle XVII la renovació iniciada per Descartes ja apunta els principis del pensament burgès que cristal·litzaran el segle XVIII. L'emancipació de la tutela teològica i el coneixement i el domini del món de la nova ciència fan aparèixer la fe de l'ésser humà en ell mateix. -
Locke estudia a Oxford
-
Locke entra a la "Royal Society"
-
Locke coneix a Lord Ashley
Locke es converteix en metge i secretari personal de Lord Anthony Ashley Cooper, futur comte de Shaftesbury, una relació que va ser determinant en la seva vida. -
Locke s'exilia a Holanda
Després de la revolució política a Anglaterra, Locke es veu obligat a exiliar-se a Holanda per raons polítiques. Allà, continua escrivint i treballant en les seves idees filosòfiques. -
Publicació de: "Regles per a la direcció de l'esperit" - Descartes
-
Publicació de: "Un comprendi", de Locke
-
Publicació de: "Carta sobre la tolerància" - Locke
-
Publicació de: “Dos tractats sobre el govern civil” - Locke
-
Locke trona a Anglaterra
Després de la mort de Carles II i la instauració del govern de Guillem III d'Anglaterra, Locke torna a Anglaterra. -
Period: to
Kant
Kant, amb qui culmina la il·lustració, la descriu sota la consigna "sapere aude"! (atreveix-te a saber!). La fe en el poder i la universalitat de la raó obren el camí a les mobilitzacions de les masses nacionals que conduiran a la revolució industrial en el segle XIX. -
Inici capitalisme i societats en masses
-
Period: to
Hegel
Hegel veu amb bons ulls la incorporació de les masses a la vida social, però s'adona que la llibertat que ha atorgat la Revolució Francesa constitueix l'ordre social alhora que el dissol. Cal superar aquesta contradicció i formar estructures de solidaritat per posar fi a la desigualtat i la solitud: la llibertat ha de ser racional. Enfortint l'estat, Hegel creu superar la contradicció. -
Period: to
Revolució francesa
La Revolució Francesa va ser un esdeveniment històric complex amb molts actors i esdeveniments importants. Va canviar la cara de França i va tenir un impacte profund en la història europea i global, configurant el curs de la política i la societat en els segles posteriors. -
Period: to
Marx
El procés creixent d'industrialització que comporta alhora un augment de la precarietat laboral i les desigualtats socials és la principal preocupació de Marx, problemes que intenta solucionar conscienciant els obrers de la seva força davant el capital, i retornar-los així el control del seu propí destí. -
Period: to
La ciència a debat / Auguste Comte
Al principi del segle XIX Auguste Comte proclamava la superioritat del coneixement científic sobre la resta de sabers, ja que considerava que era l'únic que, basat en l'experiència, produïa un coneixement objectiu. -
Period: to
L'esperit del poble
El capitalisme i la societat de masses, lluny de conduir la humanitat a la felicitat, generen desigualtats i condicions laborals inhumanes. Una part de la societat s'enriqueix mentre les grans "masses" de treballadors se sumeixen en una pobresa cada vegada més insostenible. -
Period: to
El rerefons del subjecte
Quines són les motivacions reals dels subjectes a l'hora d'actuar? Quin és el paper de l'individu en l'avenç de la societat? Aquestes són preguntes que Marx, Nietzsche i Freud, els filòsofs de la sospita, plantegen entre els segles XIX i XX, cadascun influït per un aspecte de la realitat que les envoltava en aquells moments. -
Period: to
Nietzche
Nietzsche denuncia el fet que els éssers humans es regeixin pels valors morals de la tradició cristiana i exaltarà la idea d'un superhome que està més enllà del "bé" i del "mal", un ésser humà que actua per reforçar la seva existència enfront del món i dels altres. -
Period: to
Freud
Davant la creixent descohesió social, provocada per les exigències d'un món industrialitzat, i d'una medicina basada en l'estudi de l'anatomia, Freud intenta buscar noves explicacions per combatre l'augment de casos de malalties mentals que deixen el subjecte perdut davant la realitat. -
Bombeta elèctrica
La invenció de la bombeta elèctrica per Thomas Edison a la dècada de 1870 va portar la llum elèctrica a les llars i les ciutats, canviant la vida quotidiana. -
Telefòn
L'invent del telèfon per Alexander Graham Bell el 1876 va transformar les comunicacions, permetent les trucades de veu a distància. -
Energia elèctrica
La generació i distribució d'energia elèctrica, que va començar a la dècada de 1880, va alimentar la industrialització i va canviar la forma com vivim i treballem. -
Period: to
Ortega y Gasset
Dins el rerefons de l'existencialisme cal esmentar el vitalisme d'Ortega y Gasset que exalta la importància de l'afirmació de l'experiència vital per al subjecte i la dependència màxima entre les coses i jo, de manera que l'ésser humà es realitza com a tal quan es fa conscient de les circumstàncies que l'envolten. -
Period: to
Existencialisme i Vitalisme Heidegger
En el context de les dues guerres mundials, Heidegger fa una crítica de la filosofia tradicional, proposant un replantejament radical de la filosofia i del que és el subjecte basant-se en l'experiència de la pròpia existència. -
Period: to
L'espectador entra en escena Gadamer
Gadamer és un dels exponents del corrent hermenèutic de finals de segle XX i com a tal proposa un nou concepte d'interpretació de les obres d'art. Fins aquell moment l'espectador havia sigut el receptor d'una obra d'art acabada i completament definida. Gadamer serà el primer d'una sèrie de pensadors que atorga l'espectador un paper actiu en la seva relació amb l'obra d'art, ja que és aquest qui li proporciona sentit. Un sentit que canvia segons l'espectador i el context. -
Period: to
Sartre
Sartre continua, en la línia de Heidegger, definint el jo a partir de l'existència i no de l'essència, i negant la possibilitat de l'objectivisme científic i de l'assoliment d'un coneixement o sentit total i universal.
Encara que tenen molts punts en comú, ambdues teories acabaran enfrontades -
Period: to
Habermas
Habermas, a qui es considera l'últim membre de l'escola, té profundes divergències amb els seus mestres i predecessors. La seva obra es concentra en les bases de la teoria social i l'epistemologia, en l'anàlisi de la societat industrial i capitalista avançada. -
Period: to
Règim nacionalsocialista alemany
El nazisme o nacionalsocialisme és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945. -
Internet
Internet és una xarxa global d'ordinadors interconnectats que permet la comunicació i el compartiment d'informació a escala mundial. Va sorgir com una xarxa de recerca i desenvolupament als Estats Units i, amb el temps, es va estendre per tot el món, esdevenint una part integral de la vida contemporània.