-
Period: 600 BCE to
ELS PRESOCRÀTICS
Els presocràtics no es preocupaven ni es preguntaven per l'origen de la vida en el sentit que avui li atribuïm, sinó que compartien àmplies discussions sobre la naturalesa del món.
Leucip (540-440 aC) i Demòcrit (460-370 aC) van sostenir la “teoria atomista" predecessora de la teoria atòmica de la matèria. -
Period: to
LA GENERACIÓ ESPONTÀNEA (VAN HELMONT)
Aquesta teoria sobre la generació espontània, explica com els éssers vius simples sorgien de la matèria inerta. El naturalista Jan Baptiste van Helmont va donar suport a aquesta idea el 1667 amb un experiment en què afirmava que els ratolins naixien de blat i roba suada. Tot i que el seu experiment no estava controlat i no tenia proves, va contribuir a mantenir la teoria, que va ser refutada més de 200 anys després. -
Period: to
EL CONCEPTE DE CÈL∙LULA (ROBERT HOOKE)
La paraula "cèl·lula" va ser utilitzada per primera vegada pel científic anglès Robert Hooke el 1665, qui va observar amb un microscopi que els teixits vegetals, com el suro, estaven formats per petites cavitats, que va anomenar "cèl·lules". Tot i que Hooke no va ser el primer a interpretar les cèl·lules com a unitats bàsiques de la vida, el seu treball va ser clau. Va defensar que tots els éssers vius estan formats per cèl·lules. -
Period: to
LA REFUTACIÓ DE LA TEORIA DE LA GENERACIÓ ESPONTÀNEA (F.REDI)
El 1668, Francisco Redi va refutar la idea de la generació espontània mitjançant un experiment en què va observar que els cucs no sorgien de la carn en descomposició, sinó que provenien dels ous dipositats per les mosques. Redi va demostrar això col·locant carn en diferents potets, alguns coberts i altres oberts, i va veure que les larves només apareixien en els potets oberts. -
Period: to
UN MICROSCOPI QUE PERMET OBSERVAR ANIMALCULS (VAN LEEUVENHOEK)
Antoni van Leeuwenhoek, va millorar la tècnica dels microscopis a la segona meitat del segle XVII, cosa que li va permetre observar organismes microscòpics. El 1676, va descobrir "animàlculs" (microorganismes) en aigua de toll, revelant un món microscòpic fins aleshores desconegut. Tot i que el seu descobriment va alimentar la creença de la generació espontània de microorganismes, les seves observacions van ser acceptades per la comunitat científica, tot i que amb escepticisme al principi. -
Period: to
VITALISTES I MECANICISTES
George E. Stahl defensava la idea vitalista, que sosté que els éssers vius no es regeixen per les lleis físiques, sinó per lleis especials. D'altra banda, Hermann Boerhaave i el filòsof René Descartes defensaven la postura mecanicista, que considera que els éssers vius funcionen com màquines, regits per les lleis de la física i la química. -
Period: to
UN DEBAT FERVENT SOBRE GENERACIÓ ESPONTÀNIA (NEEDHAM i SPALLANZANI)
El 1748, la generació espontània seguia sent una explicació defensada per alguns científics per a l'origen dels microorganismes. John Needham va realitzar un experiment en què, en escalfar caldo de carner i segellar-lo en un tub d'assaig, va observar que, després d'uns dies, apareixien microorganismes. Needham va concloure que aquests organismes sorgien de la matèria inanimada, el que ell va interpretar com una evidència de la generació espontània. -
Period: to
L’EXPERIMENT D’SPALLANZANI
El 1768, Lazzaro Spallanzani va refutar els experiments de John Needham de 1748, demostrant que en bullir un brou nutritiu i segellar els flascons, no hi apareixien microorganismes, cosa que indicava que no existia generació espontània. -
Period: to
ELS ÉSSER VIUS RESPONEN A LES LLEIS DE LA FÍSICA I DE LA QUÍMICA
Al segle XIX hi havia un debat sobre les característiques que defineixen els éssers vius. Els vitalistes creien que les reaccions químiques dels teixits vius no es podien replicar al laboratori i les classificaven com a "químiques" i "vitals". Els mecanicistes s’oposaven, defensant que els processos dels sistemes vius es podien explicar a partir de principis simples. Friedrich Wöhler va aconseguir un èxit per als mecanicistes en transformar cianat d’amoni en urea. -
Period: to
EL PERFECCIONAMENT EN L’ESTUDI DE LES CÈL∙LULES (ROBERT BROWN I EL NUCLI)
Amb l'avenç de la tecnologia òptica, les cèl·lules van passar a ser el centre d'atenció dels científics. Al segle XIX, amb la millora dels microscopis, es va poder estudiar més profundament les cèl·lules. Robert Brown, el 1831, va identificar el nucli dins de les cèl·lules vegetals. També va descobrir el fenomen del moviment brownnià, que més tard demostraria l'existència dels àtoms. -
Period: to
SCHEIDEN I SCWHANN ELS ÉSSERS VIUS ESTAN FORMATS PER CÈL∙LULES
El 1838, el botànic Matthias Schleiden va afirmar que els vegetals estan formats per cèl·lules individuals i independents. Un any després, Theodor Schwann, va estendre aquesta idea al món animal, proposant que tots els organismes vius comparteixen el principi comú de ser formats per cèl·lules.
La teoria cel·lular proposa que tots els éssers vius estan formats per una o més cèl·lules, les quals es formen a partir d’una altra cel·lular existent i són la unitat vital més petita que existeix. -
Period: to
TOTA CÈL∙LULA PROCEDEIX D’UNA ALTRA CÈL∙LULA (REMARK i VIRCHOW)
A mitjans del segle XIX, Matthias Schleiden i Theodor Schwann van continuar la recerca sobre què caracteritza la vida, prenent les plantes com a model. Les seves investigacions van establir un marc general per a l'estudi del món natural i el funcionament de les cèl·lules. El 1855, dos investigadors alemanys, Robert Remarck i Rudolph Virchow, van formular el principi que tota cèl·lula prové d'una altra cèl·lula. -
Period: to
NOVAMENT LA GENERACIÓ ESPONTÀNIA (PASTEUR I POCHET)
A finals del segle XVII, la polèmica sobre la generació espontània dels microorganismes seguia viva. El 1858, Félix-Archimède Pouchet va defensar la generació espontània, cosa que va portar Louis Pasteur a intervenir en el debat. Pasteur, mitjançant experiments rigorosos, va refutar la idea, demostrant que els microorganismes no sorgien de la matèria inerta i va establir les bases per tancar aquest debat mil·lenari. -
Period: to
LA REFUTACIÓ DEFINITIVA DE LA GENERACIÓ ESPONTÀNIA
Louis Pasteur va refutar la teoria de la generació espontània a través d'experiments en què utilitzava matrassos amb colls de cigne. Aquests permetien l'entrada d'oxigen, però evitaven la contaminació per microorganismes. Així, Pasteur va demostrar que els microbis no es generaven espontàniament, sinó que provenien de l'ambient. Els seus descobriments van establir les bases de l'antisèpsia i van desmentir definitivament la generació espontània. -
Period: to
ELS ENZIMS (EDWARD BUCHNER)
El químic Friedrich Wöhler va demostrar que es podien obtenir substàncies orgàniques a partir de compostos inorgànics, mentre que Edward Buchner va demostrar que un enzim extret dels llevats podia fermentar fora de la cèl·lula viva. Aquests descobriments van reforçar la idea que els éssers vius seguien les lleis de la química i la física, descartant la necessitat d'un "principi vital". -
Period: to
PANSPÈRMIA (SWANTE ARRHENIUS)
A principis del segle XX, descartada la generació espontània, es va plantejar com va començar la vida a la Terra. El químic Svante A. Arrhenius va proposar que els gèrmens de vida podrien haver arribat de l'espai exterior en meteorits, però aquesta teoria només traslladava el problema a un altre lloc i moment, per la qual cosa va ser refutada. -
Period: to
L’ORIGEN DE LA VIDA A LA TERRA (OPARIN i HALDANE)
Oparin i Haldane van publicar la primera hipòtesi verificable de forma independent. Segons la seva teoria, la vida va sorgir després d'un llarg procés d'evolució química en una atmosfera primitiva diferent de l'actual. Oparin va desenvolupar experiments amb "coacervats", A mesura que avançava la seva investigació, Oparin va modificar la seva teoria per adaptar-la a un mecanisme d'evolució química gradual, rebutjant la generació espontània. -
Period: to
L’EXPERIMENT DE MILLER
Stanley Miller va realitzar un experiment que va donar suport a la teoria d'Oparin i Haldane. Utilitzant fonts d'energia artificials, va aconseguir obtenir molècules orgàniques a partir de substàncies inorgàniques, simulant les condicions de la Terra primitiva. Coincidint amb aquests experiments, Watson i Crick van descobrir l'estructura de la molècula de DNA. -
Period: to
UN MODEL ALTERNATIU PER L’ORIGEN DE LA VIDA (FOX I LES MICROESFERES PROTEINOÏDES)
Sidney W. Fox, va proposar un model alternatiu a la teoria d'Oparin i Haldane. Després de les evidències de Miller, Fox i els seus col·laboradors van simular les condicions de la Terra primitiva i van obtenir microesferes proteïnoids, que no són cèl·lules vives, però realitzen reaccions químiques similars a les de les cèl·lules. Aquestes microesferes suggereixen com es podrien haver format entitats autònomes capaces de mantenir la seva integritat física i química. -
Period: to
LA TEORIA DE LA ENDOSIMBIOSI (LYNN MARGULIS)
L'origen dels organismes eucariotes a partir de procariotes va ser una de les transicions evolutives més importants en la història de la vida. Actualment, la manera com va ocórrer aquest pas fonamental és objecte de discussió. Una hipòtesi acceptada és que les cèl·lules més grans i complexes van aparèixer quan certs procariotes van començar a allotjar-se a l'interior d'altres cèl·lules. -
Period: to
NOVES EXPLICACIONS SOBRE L’ORIGEN DE LA VIDA (CAIRNS‐SMITH I LES ARGILES)
A la dècada de 1980, el químic A. Cairns-Smith va proposar que les argiles podrien haver jugat un paper clau en la formació dels primers compostos químics de la vida. Segons la seva hipòtesi, les argiles haurien actuat com a matrius per a l'assemblatge de monòmers, com àcids nucleics, polipèptids i polisacàrids. Cairns-Smith suggeria que els cristalls d'argila podrien autoreproduir-se, fracturant-se en microcristalls més petits, permetent així la captura de molècules orgàniques. -
Period: to
L’ORIGEN DE LA VIDA EN ALTRES PLANETES (METEORITS)
Alguns científics han suggerit que fins i tot les formes de vida més simples són massa complexes per haver sorgit a partir de reaccions químiques aleatòries a la Terra i han proposat un origen espacial. El 1996, es va trobar a l'Antàrtida un meteorit que podria contenir senyals d'organismes. Es van trobar estructures semblants a bacteris fossilitzats i evidències indirectes d'activitat metabòlica. Alguns científics es pregunten si la vida podria haver sorgit a Mart. -
ACTUALMENT
Les preguntes sobre l'origen de la vida són diverses i complexes. Són incertes la localització on va sorgir la vida, les fonts d'energia implicades i com es va formar l'atmosfera primitiva. També es qüestiona com es van delimitar els complexos pluricel·lulars. Tot i els avanços en els estudis, les controvèrsies persisteixen, mostrant que no hi ha un únic model explicatiu i que diversos models i hipòtesis coexisteixen, encara pendents de ser contrastats críticament.