-
Period: 600 BCE to
ELS PRESOCRÀTICS
Els presocràtics no es preocupaven ni es preguntaven per l'origen de la vida en el sentit que avui li atribuïm, sinó que compartien àmplies discussions sobre la naturalesa del món.
Leucip (540-440 aC) i Demòcrit (460-370 aC) van sostenir la “teoria atomista" predecessora de la teoria atòmica de la matèria. -
Period: to
LA GENERACIÓ ESPONTÀNEA (VAN HELMONT)
Aquesta teoria sobre la generació espontània, explica com els éssers vius simples sorgien de la matèria inerta. El naturalista Jan Baptiste van Helmont va donar suport a aquesta idea el 1667 amb un experiment en què afirmava que els ratolins naixien de blat i roba suada. Tot i que el seu experiment no estava controlat i no tenia proves, va contribuir a mantenir la teoria, que va ser refutada més de 200 anys després. -
Period: to
EL CONCEPTE DE CÈL∙LULA (ROBERT HOOKE)
La paraula "cèl·lula" va ser utilitzada per primera vegada pel científic anglès Robert Hooke el 1665, qui va observar amb un microscopi que els teixits vegetals, com el suro, estaven formats per petites cavitats, que va anomenar "cèl·lules". Tot i que Hooke no va ser el primer a interpretar les cèl·lules com a unitats bàsiques de la vida, el seu treball va ser clau. Va defensar que tots els éssers vius estan formats per cèl·lules. -
Period: to
LA REFUTACIÓ DE LA TEORIA DE LA GENERACIÓ ESPONTÀNEA (F.REDI)
El 1668, Francisco Redi va refutar la idea de la generació espontània mitjançant un experiment en què va observar que els cucs no sorgien de la carn en descomposició, sinó que provenien dels ous dipositats per les mosques. Redi va demostrar això col·locant carn en diferents potets, alguns coberts i altres oberts, i va veure que les larves només apareixien en els potets oberts. -
Period: to
UN MICROSCOPI QUE PERMET OBSERVAR ANIMALCULS (VAN LEEUVENHOEK)
Antoni van Leeuwenhoek, va millorar la tècnica dels microscopis a la segona meitat del segle XVII, cosa que li va permetre observar organismes microscòpics. El 1676, va descobrir "animàlculs" (microorganismes) en aigua de toll, revelant un món microscòpic fins aleshores desconegut. Tot i que el seu descobriment va alimentar la creença de la generació espontània de microorganismes, les seves observacions van ser acceptades per la comunitat científica, tot i que amb escepticisme al principi. -
Period: to
VITALISTES I MECANICISTES
George E. Stahl defensava la idea vitalista, que sosté que els éssers vius no es regeixen per les lleis físiques, sinó per lleis especials. D'altra banda, Hermann Boerhaave i el filòsof René Descartes defensaven la postura mecanicista, que considera que els éssers vius funcionen com màquines, regits per les lleis de la física i la química. -
Period: to
UN DEBAT FERVENT SOBRE GENERACIÓ ESPONTÀNIA (NEEDHAM i SPALLANZANI)
El 1748, la generació espontània seguia sent una explicació defensada per alguns científics per a l'origen dels microorganismes. John Needham va realitzar un experiment en què, en escalfar caldo de carner i segellar-lo en un tub d'assaig, va observar que, després d'uns dies, apareixien microorganismes. Needham va concloure que aquests organismes sorgien de la matèria inanimada, el que ell va interpretar com una evidència de la generació espontània. -
Period: to
L’EXPERIMENT D’SPALLANZANI
El 1768, Lazzaro Spallanzani va refutar els experiments de John Needham de 1748, demostrant que en bullir un brou nutritiu i segellar els flascons, no hi apareixien microorganismes, cosa que indicava que no existia generació espontània. -
Period: to
ELS ÉSSER VIUS RESPONEN A LES LLEIS DE LA FÍSICA I DE LA QUÍMICA
Al segle XIX hi havia un debat sobre les característiques que defineixen els éssers vius. Els vitalistes creien que les reaccions químiques dels teixits vius no es podien replicar al laboratori i les classificaven com a "químiques" i "vitals". Els mecanicistes s’oposaven, defensant que els processos dels sistemes vius es podien explicar a partir de principis simples. Friedrich Wöhler va aconseguir un èxit per als mecanicistes en transformar cianat d’amoni en urea. -
Period: to
EL PERFECCIONAMENT EN L’ESTUDI DE LES CÈL∙LULES (ROBERT BROWN I EL NUCLI)
Amb l'avenç de la tecnologia òptica, les cèl·lules van passar a ser el centre d'atenció dels científics. Al segle XIX, amb la millora dels microscopis, es va poder estudiar més profundament les cèl·lules. Robert Brown, el 1831, va identificar el nucli dins de les cèl·lules vegetals. També va descobrir el fenomen del moviment brownnià, que més tard demostraria l'existència dels àtoms. -
Period: to
SCHEIDEN I SCWHANN ELS ÉSSERS VIUS ESTAN FORMATS PER CÈL∙LULES
El 1838, el botànic Matthias Schleiden va afirmar que els vegetals estan formats per cèl·lules individuals i independents. Un any després, Theodor Schwann, va estendre aquesta idea al món animal, proposant que tots els organismes vius comparteixen el principi comú de ser formats per cèl·lules.
La teoria cel·lular proposa que tots els éssers vius estan formats per una o més cèl·lules, les quals es formen a partir d’una altra cel·lular existent i són la unitat vital més petita que existeix. -
Period: to
TOTA CÈL∙LULA PROCEDEIX D’UNA ALTRA CÈL∙LULA (REMARK i VIRCHOW)
A mitjans del segle XIX, Matthias Schleiden i Theodor Schwann van continuar la recerca sobre què caracteritza la vida, prenent les plantes com a model. Les seves investigacions van establir un marc general per a l'estudi del món natural i el funcionament de les cèl·lules. El 1855, dos investigadors alemanys, Robert Remarck i Rudolph Virchow, van formular el principi que tota cèl·lula prové d'una altra cèl·lula. -
Period: to
NOVAMENT LA GENERACIÓ ESPONTÀNIA (PASTEUR I POCHET)
A finals del segle XVII, la polèmica sobre la generació espontània dels microorganismes seguia viva. El 1858, Félix-Archimède Pouchet va defensar la generació espontània, cosa que va portar Louis Pasteur a intervenir en el debat. Pasteur, mitjançant experiments rigorosos, va refutar la idea, demostrant que els microorganismes no sorgien de la matèria inerta i va establir les bases per tancar aquest debat mil·lenari.