LA HISTORIA DE LA MÚSICA

  • 476

    INICI DE LA EDAT MITJANA

    Aquesta era comença amb la caiguda de l'Imperi romà,
    amb la deposició l'any 476 de l'últim emperador de l'Imperi romà d'Occident
  • 990

    Tetragrama

    El tetragrama és el conjunt de quatre línies horitzontals, paral·leles i equidistants entre si, i tres espais sobre els quals s'escrivien els signes que servien per determinar l'altura dels sons musicals del cant gregorià. La posició de la nota sobre una de les línies o un dels quatre espais, indica l'altura i el nom del so que s'ha d'executar.
  • 992

    Guido de Arezzo

    Guido de Arezzo
    Neixament al 992 i Mort 1050 Edat (entre 57 y 59 anys)
    En la seva estancia en Arezzo, va desarollar noves tecniques de mestres incluit el tetragrama, pentagrama i la escala diatónica
  • 1100

    Polifonia

    és una composició musical consistent a juxtaposar dues o més línies melòdiques que interaccionen amb simultaneïtat. L'aparició de l'art polifònic va suposar la creació d'un nou llenguatge musical.
  • 1300

    INICI DEL RENAIXEMENT

    una de les característiques mes pronunciades de la musica renaixentista va ser la dependència de l'interval de tercera com a
  • 1500

    Aparició de l'òpera

    L'òpera és una art escènica amb text dramàtic que s'escenifica cantant amb acompanyament orquestral i que pot tenir una posada en escena més o menys teatral. Com al melodrama originari, tradicionalment la música emfatitza els sentiments dels personatges. Sovint va precedida d'una introducció instrumental o obertura. En els casos en què la música pot ser omesa sense alterar totalment la naturalesa de la peça, aquesta es converteix en una obra amb música incidental.
  • 1567

    Claudio Monteverdi

    Claudio Monteverdi
    Neixament 1567 Mort 1643
    Litanie della B.V. 1650
    Sacrae cantiunculae 3 v., 1582
    Madrigali spirituali 4 v., Brescia 1583
    Sanctissimae Virginis missa 6 v.. .. ac vesperae pluribus decantandae cum nonnullis sacris concentibus..., 1610
    Selva morale e spirituale 1641
    Messa a 4 v. et salmi a 1-8 v. e parte da cappella & con le litanie della B.V. 1650
  • INICI DEL BARROC

    és un estil musical europeu que abasta tot el segle XVII i la primera meitat del XVIII. Durant aquest període s'estabilitzarà l'afinació dels instruments, la notació, s'aniran preferint els modes major i menor sobre els antics modes eclesiàstics i es tendirà a una consciència més vertical de la música, l'harmonia, originant així l'estil tonal.
  • Suite

    La suite és una composició musical instrumental que consta d'un nombre indeterminat de moviments cadascun dels quals, tradicionalment, es basa en un ritme de dansa. Els diferents moviments es troben en la mateixa tonalitat (es podia canviar de tònica major a menor o a l'inrevés) i contrasten en ritme i caràcter. El nom de suite, precisament es deu a ser un conjunt de fragments o peces que sonen uns darrere dels altres, com una successió.
  • Antonio Vivaldi

    Antonio Vivaldi
    Antonio Lucio Vivaldi
    4 de març de 1678
    Ottone in villa (1713)
    Orlando finto pazzo (1714)
    Arsilda, regina di Ponto (1716)
    Nerone fatto Cesare (1715)
    L'incoronazione di Dario (1716)
    La costanza trionfante degl'amori e de gl'odii (1716)
    Tieteberga (1717)
    Artabano, rè de' Parti (1718)
    Scanderbeg (1718)
  • Concerto

    El concerto grosso (en plural concerti grossi) és una forma musical que apareix al barroc, basada en l'alternança d'un petit grup solista (concertino) i un conjunt instrumental més ampli
  • J. S. Bach

    J. S. Bach
    21 de març de 1685
    Cantates religioses BWV 4, BWV 11, BWV 51, BWV 54, BWV 80, BWV 106, BWV 140, BWV 147
    Cantates profanes o "Dramma per musica" BWV 208, BWV 211 i la BWV 212.
    Motets (BWV 225-230)
    Magníficat BWV 243
    Passió segons sant Mateu, BWV 244 (1727)
    Passió segons sant Joan, BWV 245 (1724)
    Passió segons sant Marc, BWV
  • Simfonia

    Una simfonia és una composició musical, més aviat extensa, normalment composta per a ser interpretada per una orquestra i que comprèn diversos moviments.
  • INICI DE CLASSICISME

    el classicisme musical correspon aproximadament a la música composta entre els anys 1750 i el 1820
  • F. J. Haydn

    F. J. Haydn
    31 de marzo de 1732
    31 de mayo de 1809
    Aunque a veces es llamado Franz Joseph Haydn, el nombre «Franz» no fue usado durante la vida del compositor y es evitado por los estudiosos. Webster, James. «Haydn, Joseph». Grove Music Online (en inglés). L. Macy. Consultado el 18 de enero de 2007.
  • Wolfgang Amadeus Mozart

    Wolfgang Amadeus Mozart
    27 de gener de 1756
    5 de desembre de 1791
    Simfonia núm. 35 Haffner en re major, KV 385 (juliol-agost 1782),
    Simfonia núm. 36 Linz en do major, KV 425 (novembre 1783),
    Simfonia núm. 38 Praga en re major, KV 504 (finals 1786),
    Simfonia núm. 39 en mi bemoll major, KV 543 (juliol-agost 1788),
    Simfonia núm. 40 en sol menor, KV 550 (juliol-agost 1788) i
    Simfonia núm. 41 Júpiter en do major, KV 551) (juliol-agost 1788);
  • Ludwig van Beethoven

    Ludwig van Beethoven
    16 de diciembre de 1770
    26 de marzo de 1827
    Cada concierto para piano de Beethoven es distinto y desarrolla una escritura pianística de gran virtuosismo (él mismo fue un gran virtuoso en su juventud). Quizá el más famoso sea el Concierto para piano n.º 5 «Emperador»,
  • Franz Peter Schubert

    Franz Peter Schubert
    31 de enero de 1797
    19 de noviembre de 1828
    Anexo:Composiciones de Franz Schubert
    Anexo:Obra completa vocal y secular de Franz Schubert
  • INICI DEL ROMANTICISME

    El romanticisme musical correspon aproximadament a la música occidental composta al llarg del segle XIX en Alemania.