-
Period: Jan 1, 1200 to
La història de la Ciència
-
Jan 1, 1337
La primera guerra dels 100 anys
La Guerra dels Cent Anys és una sèrie de conflictes entre Anglaterra i França. Es considera que aquest període va durar del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys). Per als historiadors, es tracta més aviat de la Primera Guerra dels Cent Anys, per distingir-la de La Segona Guerra dels Cent Anys (1689-1815), menys coneguda. -
Jan 1, 1492
El descobriment d'Amèrica
Colom inicià un viatge cap a les Índies amb una nova ruta per l'oest del continent, un itinerari equivocat que el dugué fins a Amèrica el 12 d'octubre de 1492. Des d'un començament, Colom cregué haver arribat a un arxipèlag de l'Índia, de manera que no s'havia adonat que les terres on acabava de posar els peus eren un nou continent. El 1504, Amerigo Vespucci, en una publicació anomenada Novus Mundus, fou el primer a explicar obertament que es tractava d'un nou continent. -
Descobriment de la conductivitat electrica
-
Descobriment del telescopi.
Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents. Probablement els telescopis són l'eina més important en astronomia i astrofísica. Tot i que amb la paraula "telescopi" hom s'acostuma a referir als telescopis òptics, hi ha telescopis per a gairebé totes les freqüències de l'espectre electromagnètic. Tot telescopi òptic està format per un objectiu i un ocular. Els primers van aparèixer a 1068. -
Descobriment del microscopi.
El microscopi és un instrument òptic constituït per dos sistemes de lents -l'ocular i l'objectiu-, que permeten augmentar extraordinàriament la magnitud de la mostra per a observar, fent visible allò que no es veu a ull nu.
El tipus més comú és l'òptic. Es tracta d'un instrument que conté una o diverses lents que permeten obtenir una imatge augmentada de l'objecte. Al 1609 Galileu Galilei desenvolupa un occhiolino o microscopi compost d'una lent convexa i una de còncava. -
Descobriment de la cèl.lula.
Una cèl·lula és la unitat morfològica i funcional de tot ésser viu. De fet, la cèl·lula és l'element de menor mida que es pot considerar vivent. D'aquesta manera, es poden classificar els organismes vivents segons el nombre de cèl·lules que posseeixin: si només en tenen una, són unicel·lulars si en tenen més, són pluricel·lulars. Dècada del 1670: Leeuwenhoek observà diverses cèl·lules eucariotes (protozous) i procariotes (bacteris). -
La segona guerra dels 100 anys
La Guerra dels Cent Anys és una sèrie de conflictes entre Anglaterra i França. Es considera que aquest període va durar del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys). Per als historiadors, es tracta més aviat de la Primera Guerra dels Cent Anys, per distingir-la de La Segona Guerra dels Cent Anys (1689-1815), menys coneguda. -
Descobriment de l'electricitat a traves d'un conductor.
La història de l'electricitat es refereix a l'estudi i a l'ús humà de l'electricitat, al descobriment de les seves lleis com a fenomen físic i a la invenció d'artefactes per al seu ús pràctic. El físic anglès Stephen Gray estudià principalment la conductivitat elèctrica dels cossos i, després de molts experiments, fou el primer a transmetre l'electricitat a través d'un conductor, l'any 1729. -
Descobriment de la pressió
-
El descobriment de l'àtom.
Demòcrit va ser el primer a afirmar que la matèria està composta per àtoms , i que aquests eren indivisibles . I aquí va quedar la cosa fins que Dalton , el 1803 va llançar la seva teoria atòmica de la matèria . En ella deia que tots els elements que es coneixen estan constituïts per àtoms i que aquests eren el més petit en què es podia dividir la matèria , és a dir eren indivisibles . -
El descobriment dels plàstics.
En química i tecnologia, els plàstics són materials orgànics polimèrics d'alta massa molecular. Són molècules gegants formades per àtoms de carboni juntament amb altres d'hidrogen, oxigen, i en menor mesura, clor, fluor, nitrogen o silici. Els plàstics són sòlids amorfs, sintètics o semisintètics, que tenen una gran utilitat per a la indústria. -
Descobriment de la taula periòdica.
La taula periòdica és una representació esquemàtica mitjançant la disposició en una graella o taula dels elements químics, ordenats per nombre atòmic creixent i de forma que s'hi reflecteix la llei periòdica formulada per Dmitri Mendeléiev, això és, la semblança dels elements químics cada cert nombre de nombres atòmics. -
El descobriment de la radioactivitat.
La radioactivitat fou descoberta el 1896 pel científic francès Henri Becquerel, mentre treballava en materials fosforescents. Durant els experiments per veure si aquests es podien exposar a materials fotogràfics de paper negre, en la forma de la recentment descoberta radiografia, Becquerel va utilitzar una sal d'urani estucat. Però tots els experiments van resultar negatius i no impressionaven la placa tret d'aquells als que havia utilitzat sals d'urani. -
El descobriment de l'electró.
El 1906 J.J. Thomson, va suposar que Dalton estava equivocat , perquè l'àtom estava compost d'electrons. -
El descobriment del núcli de l'àtom.
El 1911 Rutherford , va llançar la primera teoria sobre l'estructura de l'àtom , en ella deia que els electrons giraven al voltant del nucli com si fos un sistema solar en miniatura . Aquesta teoria es va mantenir fins a 1913, data en la qual Bohr , va llançar una nova teoria atòmica, en ella deia que els electrons giren al voltant del nucli en òrbites. Aquesta teoria va ser i és de les més importants , anomenada Teoria Atòmica de Bohr . -
La primera guerra Mundial
La Primera Guerra Mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918. La política exterior cada vegada més agressiva d'Àustria-Hongria, Rússia, i especialment Alemanya va originar el conflicte. El detonant de l'esclat de la guerra fou l'assassinat el 28 de juny de 1914 a Sarajevo, Bòsnia, de l'hereu al tron dels Habsburg, Francesc Ferran d'Àustria. Després de la declaració de guerra d'Àustria a Sèrbia el 28 de juliol. -
El descobriment de la càrrega de l'electro.
Segons la tecnologia va anar avançant , l'estudi de l'àtom s'obria camí amb més facilitat . En 1896 Becquerel , descobridor de la radioactivitat va suposar que els electrons tenien càrrega elèctrica. Cosa que Millikan , va confirmar vint anys després. -
El descobriment del protó i del neutró.
Aquesta teoria encara no era la definitiva, però si la base de les teories actuals sobre l'àtom . En 1919 Rutherford va descobrir que el nucli dels àtoms estava compost per protons, i que aquests tenien càrrega positiva . I en 1932 Chadwick , va descobrir el neutró , una de les partícules fonamentals de la matèria que es troba en el nucli de l'àtom. -
Descobriment de la penicilina.
Les penicil·lines són antibiòtics del grup dels betalactàmics utilitzats profusament en el tractament d'infeccions provocades per eubacteris que hi són sensibles. La majoria de les penicil·lines són derivades de l'àcid 6-aminopenicilànic, que difereixen entre si segons la substitució a la cadena lateral del seu grup amino. La penicil·lina G o benzilpenicil·lina va ser el primer antibiòtic emprat àmpliament en medicina; el seu descobriment fou atribuït a Alexander Fleming el 1928. -
La Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil Espanyola (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle XX, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que hi havia. -
La segona guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va involucrar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els Aliats i les potències de l'Eix. La guerra va involucrar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort d'entre 50 a 60 milions de persones, la major part civils, un 3% de la població mundial de l'època, esdevenint així el conflicte més mortífer de la història humana i el primer en usar armes nuclears. -
Descobriment dels primers computadors digitals.
Els elements de la computació han experimentat una millora significativa durant la seva història. Aquesta ha disparat l'ús mundial de la tecnologia, les prestacions han millorat i el preu ha baixat. Els ordinadors han esdevingut comoditats accessibles a sectors cada vegada més grans de la població. Els primers ordinadors electrònics i programables van ser dissenyats per l'alemany Konrad Zuse: el Z1 (1938) i el Z3 (1941). La màquina enigma creada per Alan Turing també va ser un dels primers. -
Creació de la Máquina Enigma.
Algunes de les seves principals aportacions a la informàtica teòrica i a la intel·ligència artificial van ser la màquina de Turing, la computabilitat universal o el test de Turing. Sota els serveis d'intel·ligència britànics, i al llarg de la Segona Guerra Mundial, va treballar a Bletchley Park, el centre de criptografia britànic, on va dirigir durant un temps el Hut 8, la secció responsable de la criptoanàlisi naval alemanya. Va desenvolupar unes quantes tècniques per desxifrar els codis. -
La arribada de l'home a la lluna.
La missió lunar Apollo 11 va ser la primera a posar un home a la lluna. Era la cinquena missió tripulada del programa Apollo. La nau Apollo 11 va ser enviada a l'espai pel coet Saturn V des de Cap Canaveral (Florida, EUA). Es va enlairar el 16 de juliol de 1969, va arribar a la Lluna el 20 de juliol (hora dels EUA) i va tornar a la Terra el 24 de juliol. -
La crisi econòmica
Entre els principals factors que s'atribueixen com a causes de la crisi es troba la desregulació econòmica , 2 la gran quantitat de delictes comesos pels bancs , 3 la millora dels preus de les matèries primeres causa d'una major demanda de les mateixes ia un mercat mundial més competitiu , la sobrevalorización del producte , crisi alimentària mundial i energètica , i l'amenaça d'una recessió a tot el món , així com una crisi creditícia , hipotecària i de confiança en els mercats.