-
Period: to
Nacionalcatolicisme
És la denominació amb la qual es coneix un dels senyals d'identitat ideològica clericalista del franquisme, el règim dictatorial amb el qual Francisco Franco va governar Espanya entre 1936 i 1975. La seva manifestació més visible va ser l'hegemonia que tenia l'Església Catòlica en tots els aspectes de la vida pública i fins i tot privada. -
Instauració del racionament
Es van establir dos cartilles de racionament: una per a la carn i una altra per a la resta de productes alimentaris. Es va dividir a la població en grups segons la seva edat o també en funció del tipus de treball de el cap de família.
La distribució d'aliments racionats es va caracteritzar per la mala qualitat dels productes i va posar de manifest corrupció i el mercat negre. -
Leyes fundamentales: Fuero del trabajo
És una de les set Lleis Fonamentals del franquisme, que va ser elaborada i aprovada en 1938 abans de que acabes la Guerra Civil.
Va tenir influència en la qüestió laboral durant la guerra i la dictadura, i entre els seus principals punts es conten la regulació de la jornada laboral i del descans. -
Llei de Responsabilitats Polítiques
Va ser una llei espanyola dictada al final de la Guerra Civil. La norma enumerava actes i omissions que donaven lloc a l'exigència de «responsabilitats polítiques» contra els qui haguessin col·laborat amb la Segona República Espanyola des del 18 de juliol de 1936. -
Period: to
La dictadura del general Franco
-
Period: to
Autarquia i estancament econòmic
-
LLei d'Unitat Sindical
Llei dictada durant la dictadura franquista i que fou la clau de l'organització sindical franquista i en definitiva del sindicalisme vertical.
Dirigida a acabar amb l'autonomia que havien mantingut fins llavors les organitzacions catòliques agràries i promoguda pel llavors Delegat Nacional de Sindicats Gerardo Salvador Merino, que pretenia crear un potent aparell sindical autònom i capaç d'enquadrar les masses obreres. -
Llei de repressió del Comunisme i la Maçoneria
Establia la creació i composició del Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme. Les penes anaven des de la confiscació de béns fins a la reclusió major. Els maçons, a part de les sancions econòmiques, quedaven automàticament separats de qualsevol ocupació o càrrec de caràcter públic. Es van establir penes de vint a trenta anys de presó per als graus superiors, i de dotze a vint per als cooperadors. -
Entrevista Franco-Hitler
Fou una trobada entre Franco i Hitler a l'estació de tren de la localitat francesa d'Hendaia.
Entrevista marcada per la negativa de Franco d'entrar en la Segona Guerra Mundial i la falta de suport de Hitler cap a les reivindicacions espanyoles sobre el Protectorat francès del Marroc. A més Franco tampoc acceptà les pretensions alemanyes que pretenien establir bases aèries en territoris colonials espanyols i Hitler li explicà també detalls de l'Operació Fèlix i que mai s'executà. -
Divisió Blava
Va ser una unitat d'espanyols que va lluitar a favor de Hitler durant la Segona Guerra Mundial, principalment al Front Oriental contra la Unió Soviètica. Va ser un fracàs militar, polític i una taca que la dictadura no va poder netejar fins que l'any 1953 fou admesa per raons geoestratègiques a les Nacions Unides.
https://youtu.be/DOyneK2laHY -
Creació de L'INI
Va ser l'entitat, creada pel govern, després de la Guerra Civil Espanyola, per controlar i revifar la malmesa indústria espanyola, concentrada majorment en territoris catalans, bascos i asturians, no massa afins al règim imposat.
Es va constituir, per reconstruir a l'economia espanyola amb la missió de dirigir i posar en marxa les nombroses inversions necessàries per a la industrialització del país, per poder atendre les necessitats de defensa i per finançar grans projectes industrials. -
Llei Constitutiva de les Corts
Fou promulgada durant la primera etapa del règim franquista, a fi de donar una aparença de parlamentarisme a la dictadura. Establia la formació d'una assemblea unicameral, les Corts.
La seva funció principal era elaborar i aprovar les Lleis, sense perjudici de la sanció que correspon al cap de l'Estat, Francisco Franco. -
Els maquis envaeixen la Vall D'Aran
La Invasió de la Vall d'Aran del 1944 fou un intent del Partit Comunista d'Espanya d'establir un govern espanyol de la Unió Nacional Espanyola a la Vall d'Aran mitjançant un atac dels maquis espanyols que estaven col·laborant amb la resistència francesa, i aprofitant que els feixistes estaven en retirada a tot Europa per la pressió dels Aliats durant la Segona Guerra Mundial, i anomenat en clau Operació Reconquesta d'Espanya.
https://youtu.be/69BFqXxYpw0 -
Leyes fundamentales: Fuero de los españoles
Va ser una de les Lleis Fonamentals del franquisme, en la qual s'establien llibertats, drets i deures dels espanyols. Va ser utlitzada com un recurs retòric d'un règim autoritari. -
Period: to
Nacionalsindicalisme
El nacionalsindicalisme és una ideologia inspirada en el sindicalisme revolucionari de Sorel i adaptada a les particularitats de l'Espanya de l'època. De caràcter antiparlamentari i contrari als partits polítics, defensa inicialment un corporativisme basat en la idea l'Estat totalitari. Es defineix anticapitalista i antimarxista, i destaca pel seu afany d'unificar els conceptes de pàtria i justícia social i defensa del catolicisime. -
Condemna de l'ONU a Espanya
Els països integrants de l'organització van aprovar a Nova York, Estats Units la resolució 31, en la qual s'establia la prohibició d'Espanya a les Nacions Unides.La justificació que es donava en aquest document es basa en que el règim espanyol havia nascut a l'empara de l'Alemanya Nazi i la Itàlia feixista, els principis eren totalment incompatibles amb els de l'organització mundial. -
Leyes fundamentales: Ley de Sucesión
Va ser la cinquena llei fonamental aprovada de les vuit Lleis Fonamentals que organitzaven els poders de l'Estat durant el franquisme. Establia la constitució d'Espanya novament en regne i la successió de Francisco Franco com el cap d'Estat espanyol, a l'disposar que el successor seria proposat pel mateix Franco a títol de rei o de regent de el regne, però que tindria de ser aprovat per les Corts espanyoles. -
Creació de la SEAT
El govern publica un decret pel qual encomana a l'Institut Nacional d'Indústria (INI) la creació de l'empresa. SEAT (Societat Espanyola d'Automòbils de Turisme) va ser fundada el 1950 per l'INI amb l'objectiu de motoritzar l'Espanya de la postguerra mitjançant la fabricació dels automòbils italians Fiat sota llicència. -
Vaga dels tramvies
Va ser el boicot que els ciutadans de Barcelona van fer a la companyia de Tramvies de Barcelona. El motiu inicial va ser l'augment del preu del bitllet i el greuge comparatiu que s'establia amb el preu del mateix servei a Madrid, al mateix temps la protesta expressava el profund malestar entre la població per les dures condicions de vida de la majoria de la població d'ençà de la fi de la Guerra Civil espanyola, representà una de les primeres manifestacions massives contra el franquisme. -
Concordat amb la Santa Creu
Va ser signat a la Ciutat de Vaticà, pel secretari d'Estat de la Santa Seu Domenico Tardini, Alberto Martín Artajo i Fernando María Castiella i Blat de moro, ambaixador d'Espanya . Va ser un acord internacional signat entre l'Estat espanyol i el Vaticà que va regular les relacions entre el règim franquista i l'Església Catòlica durant la dictadura franquista en una concepció clericalista. -
Tractats militars amb els EUA
Van ser tres acords executius signats a Madrid el 23 de setembre de 1953 entre els EUA i Espanya. Segons els mateixos s'instal·larien en territori espanyol quatre bases militars nord-americans a canvi d'ajuda econòmica i militar. Per al règim franquista van suposar, juntament amb el concordat amb l'Església catòlica signat un mes abans, la integració definitiva en el bloc occidental després de l'aïllament des del final de la Segona Guerra Mundial per la vinculació amb les potències de l'Eix. -
Ingrés d'Espanya a l'ONU
Va ser un èxit internacional per al règim de Franco. Abans, el 1950, la resolució 386 de l'Assemblea General de Nacions Unides sovint és considerada com el principi de la fi de l'aïllacionisme espanyol en el món posterior a la Segona Guerra Mundial. Tot just acabar aquest conflicte el règim de Franco havia estat condemnat per les potències vencedores donada la seva naturalesa feixista, i estava totalment apartada dels assumptes internacionals. -
Creació del primer govern tecnòcrata
Va ser el cinquè govern de Franco i comptava amb membres de l'Opus Dei. La situació de la falange canvia, el partit falangista és substituït per un altre, el "Moviment Nacional". La Llei de Principis de el Moviment Nacional reconeixia a Espanya com una monarquia tradicional, catòlica, social i representativa. -
Period: to
Primer govern tecnòcrata
Forma de govern organitzat per funcionaris i altres càrrecs públics elegits en virtut de la seva preparació tècnica. Es diu tecnòcrata tant a una persona partidària d'aquest sistema com una de les persones que formen part, en aquest Franco va crear un Estat franquista. L'objectiu es disposava d'un grup de persones competidores que sàpiguesin disseny plans per revendre problemes de manera eficaç. -
Period: to
Govern dels tecnòcrates
Va ser l'últim govern en el qual és produeix una forta remodelació ministerial causada per l'esclat de la cas Matesa, que causa la sortida dl govern de gairebé tots els ministres tecnòcrates de l'Opus Dei, i de Manuel Fraga, qui acusaven de permetre la difusió del cas per la premsa. A més Espanya va experimentar desenvolupament econòmic que va contribuir un canvi social i el sorgiment de noves formes d'oposició. -
Period: to
Expansió i accelerada de l'economia
Va ser iniciat per les reformes impulsades pels "tecnòcrates" que, amb l'aprovació de Franco, van establir polítiques per impulsar el desenvolupament a Espanya sota l'anuència de el Fons Monetari Internacional. -
Period: to
Moviments migratoris
El desenvolupament econòmic de la década dels seixanta va provocar uns moviments migratoris interns i externs sense precedents històrics per la seva magnitud, especialment les migracions interiors. L'atracció pels sectors en creixement -indústria i serveis- sobre la població del camp va provocar que més de tres milions de persones emigressin a les zones industrials tradicionals, ja que no tenien treball -
Period: to
Crisi final
Franco nomena a Carrero Blanco com a vicepresident. L'escàndol MATESA, l'apropiació il·legal de fons de l'Estat, va implicar a ministres i personalitats de l'Opus Dei. La Falange posa en marxa una campanya, donant lloc a un nou govern el 1969.
El 1973 Carrero Blanco nomenat President de Govern, però la crisi no millora i o és assassinat per ETA el 20-12-1973 i li succeeix Carlos Arias Navarro, el qual va prometre reformes que no va poder fer. Ja el 1975, el 20 de novembre va mrorir Franco.
