La crisi de la Restauració i el Catalanisme

  • Period: to

    Desastre del 98

    Pèrdua de les colònies a Amèrica (Cuba, Puerto Rico i Filipines) degut a la derrota contra els Estats Units.
  • Creació Lliga Ragionalista

  • Centre Nacional Català

  • CNC I UC

    Centre Nacional Català, i unió catalanista es presenten junts a les eleccions
  • La Veu de Catalunya

    La lliga tindrà un partit propi
  • Inici del regnat d'Alfons XI

    Des del mateix moment del seu naixement al maig de 1886 ja va ser rei, ja que el seu pare Alfons XII havia mort cinc mesos abans. Durant la seva minoria d'edat, la direcció de l'Estat va ser exercida per la seva mare Maria Cristina d'Habsburg-Lorena en qualitat de regent fins que al maig de 1902 quan va complir els setze anys d'edat va començar el seu regnat, que es perllongar fins el 14 d'abril de 1931.
  • Period: to

    Govern curt de Maura

    Viatjarà cap a Bcn i crearà un gran debat ja que era la ciutat amb més problemes del moment.
  • Mort de Mateo Sagasta

    Sagasta va morir el 5 de gener de 1903 a l'edat de 77 anys, al seu domicili a causa d'una broncopneumònia senil i insuficiència tricúspide.
  • Fets del Cucut

    Es coneixen com els fets de l'Cu-Cut! l'assalt per part d'oficials de l'exèrcit espanyol de la redacció i els tallers de la revista satírica catalanista Cu-Cut! i els de el diari La Veu de Catalunya. El motiu va ser la publicació d'una vinyeta humorística que els oficials van considerar injuriosa. Mesos després les Corts van aprovar una Llei de Jurisdiccions que establia que els tribunals militars serien els que jutjarien a partir de llavors els delictes contra la Pàtria i l'Exèrcit.
  • Solidaritat Catalana

    Sorgida arran de la promulgació de la Llei de Jurisdiccions (1906), conseqüència dels anomenats fets de l'Cu-Cut !. Aquest moviment unitari, va estar formada pels catalanistes de la Lliga Regionalista, els carlins, els republicans nacionalistes, els republicans federals i els integristes. La coalició, però, va desaparèixer després de la Setmana Tràgica (1909), a causa de l'heterogeneïtat i diversitat d'interessos dels seus integrants.
  • Period: to

    Govern llarg de Maura

    Va dur endavant un ambiciós programa de reformes:
    • llei de l'administració local 1907
    • inversions públiques
    • Mesures proteccionistes a les indústries nacionals
    • Creació de la Seguritat Social.
  • Inici Guerra de Marroc

    Les potències es van reunir a la Conferència d'Algesires en 1906 i allí es va acordar el repartiment del Marroc entre França, que es va quedar la major part del territori, i Espanya que es va apoderar de la muntanyosa franja nord de país (EL Rif).
    Molt aviat van aparèixer els conflictes amb els indígenes. Les cabiles rifenyes es van agrupar sota el lideratge d'Abd-el-Krim.
  • Setmana Tràgica

    La crisi de 1909 va ser coneguda com la Setmana Tràgica de Barcelona. El seu origen va estar en la crida a files de reservistes (majoritariament de classes populars) per a la guerra marroquina.
    A això es va unir una vaga general convocada pels anarquistes i els socialistes: el conflicte es va estendre a altres ciutats catalanes. Va acabar derivant en un motí anticlerical, amb l'incendi i saqueig de nombrosos convents.
    El govern conservador de Maura va reprimir amb duresa el conflicte.
  • Desastre del Barranco del Lobo

    Les cabiles rifenyes es van agrupar sota el lideratge d'Abd-el-Krim, prop de Melilla. L'exèrcit espanyol, mal proveït i
    dirigit, va lluitar i van morir 153 soldats espanyols i uns 600 van ser ferits
  • Period: to

    Govern de Canalejas

    Després de la Setmana Tràgica pujarà el govern del liberal Canalejas que portarà a terme un seguit de reformes.
  • Assassinat de Canalejas

    Assassinat per un anarquista
  • Period: to

    La Mancomunitat

    La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Tot i que havia de tenir funcions purament administratives i que les seves competències no anaven més enllà de les diputacions provincials, va adquirir una gran importància política
  • Primera Guerra Mundial

    España es va mantenir neutre durant el conflicte. Es va produir un gran impuls modernitzador causa de l'augment de la producció industrial (indústria química, tèxtil, mineria de el carbó, siderúrgia, construcció naval i la producció de cereals) per les necessitats pròpies de la guerra als països bel·ligerants.
  • Crisi del 1917

    Crisis del 1917
    El mal repartiment social dels beneficis del boom econòmic i la creixent inflació van dur a l'esclat social i una profunda i complexa crisi en 1917. Dins d'ella podem distingir tres aspectes:
    ·Crisi militar: les Juntes de Defensa.
    ·Crisi política: l'Assemblea de Parlamentaris
    ·Crisi social: la vaga general de 1917
  • Vaga de la Cadanenca

    Va constituir un gran èxit de el moviment obrer espanyol i de la CNT en particular ja que es van aconseguir: millores salarials, la readmissió d'obrers acomiadats, l'alliberament de milers de detinguts durant el temps que van durar les aturades i la jornada laboral de vuit hores amb la sanció de Decret de la jornada de vuit hores de treball convertint a Espanya en el primer país que promulgava per llei aquesta reivindicació obrera. CNT va guanyar molta força a Catalunya y a la resta de l'estat.
  • Desastre d'Annual

    En l'estiu de 1921, les tropes espanyoles es van embarcar en una acció mal planificada dirigida pel general Fernández Silvestre. Els xocs que les cabiles rifenyes van concloure amb una retirada desordenada i la massacre de les tropes espanyoles.
    Es van investigar els esdeveniments. El seu resultat va ser l'Expedient Picasso. Abans que la comissió de Congrés fora a emetre el seu dictamen el general Miguel Primo de Rivera va donar un cop d'estat i va establir una dictadura militar.
  • Inici dicatdura de Primo de Rivera

    Va donar un cop d'estat.
    Diverses causes expliquen que la dictadura militar comencés a contemplar com una solució a la crisi del país entre l'alta burgesia, gran part de les classes mitjanes i l'Exèrcit:
    • Descontent de l'exèrcit després del desastre d'Annual.
    • Auge dels nacionalismes perifèrics i ascens de republicans i de el moviment obrer.
    • El triomf de el feixisme a Itàlia després de la Marxa sobre Roma en 1922 i l'ascens a el poder de Mussolini, a què va prendre com a model a seguir.