La Catalunya medieval

Guifré I

878

Inaugura la dinastia. Era fill de Sunifred. Amb ell s'inicia el sistema hereditari, però mantenint la dependència amb el Regne Franc. Va ser comte de Barcelona, comte i comte de Girona ; comte d'Urgell, de Cerdanya i també comte de Conflent.Va ser el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer a donar en herència els seus dominis territorials, iniciant així la dinastia comtal de Barcelona (Guiffredus primus comes Barchinone).

Casal de Barcelona

Period: 878 to 1410

Guifré II o Borrell I

897

Fill de l'anterior. És un comte que antigament va ser poc conegut o ignorat; com afirma Miquel Coll i Alentorn és conegut gràcies a la tasca d'historiadors moderns que van despatxar la confusió sobre la data de la seva mort,

Sunyer I

911

Germà de l'anterior. En les relacions exteriors, va abandonar l'actitud defensiva habitual entre els comtes catalans i lluità contra els sarraïns a Lleida i Tarragona, alhora que mantingué relacions diplomàtiques amb Còrdova.

Miró I

947

Fill de l'anterior. Govern conjunt amb Borrell II. Va accedir al govern dels comtats de Barcelona, Girona i Osona en retirar-se el seu pare a la vida monacal el 947 juntament amb el seu germà Borrell II, amb qui se suposa que es repartí les funcions de govern.

Borrell II

947

Germà de l'anterior. Govern conjunt amb Miró I. No renovà el vassallatge amb el Regne Franc, que canvià de dinastia a la Capeta i governà en una independència de facto. Durant aquest període governa amb el seu fill Ramon Borrell.

Ramon Borrell

992

Fill de l'anterior. Governa amb la seva esposa Ermessenda de Carcassona, associada al govern pel seu marit.

Ermessenda de Carcassona

992

Esposa de l'anterior. Governa amb el seu marit. Després de la seva mort, exerceix la regència en nom del seu fill de 1017 a 1021.

Berenguer Ramon I - dit el Corbat

1021

Fill de l'anterior. El malnom «el Corbat» té el seu origen en el mot llatí Curvo, que apareix per primera vegada al costat del seu nom en el privilegi honorem, un document que suposadament hauria fet el rei Sanç I d'Aragó i Pamplona en benefici del Monestir de Sant Joan de la Penya el 1090.

Ermessenda de Carcassona

1035

Mare de l'anterior. Després de la mort del seu fill, exerceix la regència en nom del nét.

Ramon Berenguer I

1039

Nét de l'anterior.De 1052 a 1071 durà un govern conjunt amb la seva esposa Almodis de la Marca.

Almodis de la Marca

1052

Esposa de l'anterior. De 1052 a 1071 durà un govern conjunt amb el seu marit, Ramon Berenguer I

Ramon Berenguer II

1076

Fill de l'anterior. Govern conjunt amb el seu germà Berenguer Ramon II.La llegenda diu que va ser mort pel seu germa, al qual se'l va anomenar fraticida.

Berenguer Ramon II

1076

Germà de l'anterior. Govern amb Ramon Berenguer II. Posteriorment associa el seu nebot Ramon Berenguer al govern.La llegenda diu que va matar el seu germa, se'l va anomenar fraticida.

Ramon Berenguer III

1097

Nebot de l'anterior. Govern amb el seu oncle. L'assassinat del seu pare pocs dies després del seu naixement va causar una greu commoció, aprofitada a l'exterior pel vescomte de Besiers, Bernat Ató, per posessionar-se de Carcassona i Rasès, mentre que a l'interior es produïen divisions.

Ramon Berenguer IV

1131

Fill de l'anterior. L'any 1137 Ramon Berenguer IV concerta amb Ramir II d'Aragó el seu matrimoni amb Peronella d'Aragó i la donació al comte del regne d'Aragó, esdevenint Ramon sobirà del regne com a "príncep i dominador del regne" però no rei, títol que es guardà Ramir per a ell fins a la seva mort.

Alfons I

1162

Fill de l'anterior. La data de naixença d'Alfons II d'Aragó ha estat motiu de controvèrsia a causa del fet que dos documents assenyalen dates diferents i que els fills de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó apareixen anomenats de diferents maneres al llarg del temps.

Pere I

1196

Fill de l'anterior .Pel testament d'Alfons el Cast, Pere heretava Barcelona, així com els comtats que en depenien, i Aragó, mentre el seu germà Alfons la Provença. El 1204 es va fer coronar a Roma pel Papa Innocenci III i esdevingué el seu fidel.

Jaume I

1213

Fill de l'anterior. Jaume I conquereix Mallorca (1229) i València (1238) als musulmans, creant el regne de Mallorca i el regne de València. A partir d'aquí els comtes de Barcelona seran també reis de València però només alguns seran reis de Mallorca.

Pere II

1276

Fill de l'anterior. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la corona d'Aragó que no ha estat mai profanada.

Alfons II

1285

Fill de l'anterior. Morí sense descendència legítima el 18 de juny de 1291, i fou succeït el mateix any pel seu germà Jaume II.

Jaume II

1291

Germà de l'anterior. Jaume II conquereix la part de Sardenya ocupada per Pisa, creant el regne de Sardenya i Còrsega, tot i que la Còrsega no va ser ocupada.

Alfons III

1327

Fill de l'anterior. Començà a regnar a l'edat de 28 anys, regnà 9 anys i morí regnant a l'edat de 37 anys. Roman enterrat a la Catedral vella de Lleida.

Pere III

1336

Fill de l'anterior. La Guerra de la Unió (1347-48) enfrontà d'una banda al mateix sobirà, Pere III el Cerimoniós i les tropes que li eren fidels.

Joan I

1387

Fill de l'anterior. Començà a regnar a l'edat de 37 anys, regnà nou anys i morí a l'edat de 46 anys.

Martí I

1396

Germà de l'anterior. L'any 1410, Martí I mor sense descendència legítima.

Ferran I

1412

Nebot de l'anterior. Entre el seu heretatge d'infant de Castella i el patrimoni que li aportà la seva muller Elionor d'Alburquerque, anomenada la Ricahembra,

Casal de Trastàmara

Period: 1412 to 1462

Alfons IV

1416

Fill de l'anterior. A la mort de Martí l'Humà la successió a la Corona d'Aragó recaigué, gràcies al Compromís de Casp de 1412, en el seu pare Ferran I. Entrà als estats de la Corona d'Aragó, que en un futur heretaria, als 16 anys.

Joan II

1458

Germà de l'anterior. Entre el 1462 i el 1472 s'esdevé la Guerra civil catalana en contra seva.

Enric I

1462

Nét de Ferran I, rebesnet de Pere el Cerimoniós, cosí llunyà de Joan II. Membre de la dinastia Trastàmara.

Guerra cívil catalana

Period: 1462 to 1472

Pere IV

1463

Besnet de Pere el Cerimoniós, parent llunyà de Joan II. mentre el seu pare era regent, aquest el nomenà conestable de Portugal, convertint-se per tant en la màxima autoritat militar del regne després del rei.

Renat I

1466

Nét de Joan I. Membre de la dinastia d'Anjou, sobirana al Regne de Nàpols i al Comtat de Provença.

Ferran II

1479

Fill de l'anterior. Amb el casament entre Ferran II i Isabel I de Castella, el 1469, es produeix la unió dinàstica entre la Corona d'Aragó i la Corona de Castella. A partir d'aquí, els comtes de Barcelona, a més de reis d'Aragó (entre altres títols), són també reis de Castella.