La Catalunya medieval

la Catalunya medieval

Period: 732 to 1492

Gufré I el pelós

878

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós , fou comte de Barcelona, comte d'Osona i comte de Girona ; comte d'Urgell, de Cerdanya i també comte de Conflent. Fou el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer a donar en herència els seus dominis territorials, iniciant així la dinastia comtal de Barcelona , tot i mantenir el jurament de fidelitat als reis de França.

Borrell I

911

Guifré II de Barcelona i III de Girona, anomenat també Borrell I , va ser comte de Barcelona, Girona i Osona, el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc.Va ser el fill primogènit de Guifré I el Pilós i Guinidilda d'Empúries. És un comte que antigament va ser poc conegut ; és conegut gràcies a la tasca d'historiadors moderns que van despatxar la confusió sobre la data de la seva mort, perquè es creia que havia regnat breument o que havia mort abans que Guifré I.

Sunyer I

947

Sunyer I de Barcelona fou comte de Barcelona i de Girona i comte d'Osona. Fill de Guifré el Pelós i Guinidilda d'Empúries, i germà de Guifré II de Barcelona, Sunifred II d'Urgell i Miró II de Cerdanya. Fill de Guifré el Pelós i Guinidilda d'Empúries, i germà de Guifré II de Barcelona, Sunifred II d'Urgell i Miró II de Cerdanya.

Miró I

966

Miró I Barcelona,fou comte de Barcelona, Girona i Osona. Fou fill del comte de Barcelona Sunyer I i la seva segona muller, Riquilda de Tolosa.

Borrell II

992

.Borrell II fou comte de Barcelona, Girona, Osona i comte d'Urgell . És el segon Borrell de Barcelona perquè el seu oncle Guifré II de Barcelona també tenia el nom de Borrell, raó per la qual aquest també se'l coneix per Borrell I de Barcelona.

Ramon Borrell I

1018

Ramon Borrell fou comte de Barcelona, Girona i Osona. Fill gran del comte Borrell II i de la seva primera dona Letgarda de Tolosa.Associat al poder pel seu pare el 986, va governar sol a partir de la mort d'aquest, el 992. Vora el 991, es casà amb Ermessenda de Carcassona, filla de Roger I, comte de Carcassona. Ermessenda participà amb ell en el govern dels comtats, en la presidència de les assemblees i tribunals i en les campanyes militars a Al-Àndalus.

Berenguer Ramon

1035

Berenguer Ramon I, dit el Corbat fou comte de Barcelona, Girona i Osona ] El malnom «el Corbat» té el seu origen en el mot llatí Curvo, que apareix per primera vegada al costat del seu nom en el privilegi Ob honorem.

Ermessenda de Carcassona

1039

Governa amb el seu marit. Després de la seva mort, exerceix la regència en nom del seu fill de 1017 a 1021.

Almodis de la Marca

1071

Almodis de la Marca fou comtessa consort de Barcelona . Fou assassinada pel seu fillastre Pere Ramon, que la va matar el 16 de novembre de 1071 per motius successoris. L'herència d'Almodis va passar indivisa als seus fills bessons, Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer II.

Ramon Berenguer

1076

Ramon Berenguer I, dit el Vell fou comte de Barcelona, Girona , Osona, Carcassona i Rasès . Fou nomenat Hispaniae subjugator en els Usatges de Barcelona, «Apoderador d'Hispània» en antigues cròniques i annals, i «Defensor i mur del poble cristià»

Ramon Berenguer II Cap d'Estopes

1082

Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes , fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès. Era fill de Ramon Berenguer I de Barcelona i d'Almodis de la Marca i germà, probablement bessó, de Berenguer Ramon II. El 1076, a la mort del seu pare, va rebre el comtat de Barcelona juntament amb el seu germà, ja que aquell no havia dividit l'herència. El seu sobrenom és deu a tenir una gran i espessa cabellera rossa.

Berenguer Ramon II el Fratricida

1096

Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida , fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès Les relacions amb el seu germà foren sempre tibants, i intentà disputar-li l'herència. Segons el testament del pare, els dos germans havien de regnar en igualtat de condicions, la situació real però, era d'una certa preeminència de Ramon Berenguer II «Cap d'Estopes».

Ramon Berenguer III el Gran

1131

Ramon Berenguer III , dit el Gran , fou comte de Barcelona i Girona , comte d'Osona, comte de Besalú , comte de Provença i comte de Cerdanya . En llatí, Raimundus, Dei gratia Barchinonensis et Hispaniarum marchio, Bisuldunensium et Provincie comes.Era fill del comte de Barcelona Ramon Berenguer II, Cap d'Estopes, i la seva muller, Mafalda de Pulla-Calàbria, la qual succeí en el tron comtal de Barcelona.

Ramon Berenguer IV

1162

Ramon Berenguer IV, dit el Sant , fou comte de Barcelona i Girona príncep d'Aragó i comte de Ribagorça on exercí la potestas i regent del comtat de Provença on s'esmenta com a Ramon Berenguer II. Fill de Ramon Berenguer III i Dolça de Provença, a qui succeí en el tron comtal de Barcelona , mentre el seu germà Berenguer Ramon succeïa al seu pare en el tron comtal de Provença.

Peronella d'Aragó

1164

Peronella I d'Aragófou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona . També és coneguda com a Peronella Ramires .Filla del rei d'Aragó Ramir II i d'Agnès de Peitieu, fou concebuda per donar continuïtat a la Dinastia Ximena.

Alfons I

1196

Fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya. Fou fill i successor de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó.Fou germà dels comtes Ramon Berenguer IV de Provença i Sanç I de Provença. Alfons I el Cast fou la primera persona que fou alhora comte de Barcelona i rei d'Aragó.

Pere I

1213

Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, i senyor de Montpeller. És soterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Sixena.Fill i successor d'Alfons el Cast i de Sança de Castella al tron de la Corona d'Aragó a la mort del seu pare el 1196. Pel testament d'Alfons el Cast, Pere heretava Barcelona, així com els comtats que en depenien, i Aragó, mentre el seu germà Alfons la Provença.

Jaume I

1213

Jaume I conquereix Mallorca i València als musulmans, creant el regne de Mallorca i el regne de València. A partir d'aquí els comtes de Barcelona seran també reis de València però només alguns seran reis de Mallorca.

Pere II

1285

Fou un sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília. Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la corona d'Aragó que no ha estat mai profanada.

Alfons II

1291

Fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València, i rei de Mallorca.Fou el primer fill de Pere el Gran i la seva muller Constança de Sicília.A la mort del seu pare, el novembre de 1285, el succeí al tron de la corona d'Aragó així com en el dels comtats catalans. Alhora, el seu germà segon, Jaume el Just va heretar el Regne de Sicília.

Jaume II

1327

Jaume II conquereix la part de Sardenya ocupada per Pisa, creant el regne de Sardenya i Còrsega, tot i que la Còrsega no va ser ocupada. A partir d'aquí els comtes de Barcelona seran també reis de Sardenya i Còsega fins a Ferran II;

Alfons III

1336

Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València, de Sardenya i Còrsega1. Començà a regnar a l'edat de 28 anys, regnà 9 anys i morí regnant a l'edat de 37 anys. Roman enterrat a la Catedral vella de Lleida.

Pere III

1387

Fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya. Més tard fou també rei de Mallorca ; Duc d'Atenes i de Neopàtria ; i finalment comte d'Empúries.

Joan I

1396

Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, fou Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i Còrsega, del Rosselló i de Cerdanya; Duc de Girona. Començà a regnar a l'edat de 37 anys, regnà nou anys i morí a l'edat de 46 anys.

MartÍ I

1410

Va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó des de 1396 a 1410, adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries i a la mort del seu fill Martí el Jove el regne de Sicília. La seva mort sense descendència masculina legítima va suposar la fi de la dinastia barcelonina i tot seguit un interregne fins a la fi del compromís de Casp que entronitzaria la dinastia Trastàmara en la figura de Ferran I.